Xarel·lo

Varietat blanca emblemàtica del Penedès, columna vertebral del Cava juntament amb el Macabeu i la Parellada. Planta rústica i vigorosa, amb brotació primerenca i maduració de cicle mig. Baies de mida mitjana a gran, esfèriques i uniformes, amb pell notablement gruixuda i consistent, de color verd-groguenc que es torna daurat o amb tons lleonat a plena maduresa. La polpa és tova, molt sucosa i d'un toc rústic característic; les llavors, riques en tanins estables, permeten la maceració amb pells i llavors sense aportar amarguesa. La pell gruixuda actua com a escut contra la botritis, permetent endarrerir la verema fins a la maduresa aromàtica perfecta. Alhora, és una de les blanques mediterrànies amb major concentració de resveratrol a la pell (nivells comparables a moltes varietats tintas), la qual cosa frena l'oxidació del most i explica la seva capacitat d'envelliment durant 10, 15 o més anys. En joventut: fruita blanca (poma, pera), cítrics i fons herbaci (fonoll) i mineral; amb la criança evoluciona cap a fruits secs, fleca i mel. Versàtil: base del cupatge espumós, monovarietal tranquil, fermentat en bóta o criat en lies, i idoni per a vins orange i ancestrals. Existeix una mutació cromàtica molt cotitzada: la Xarel·lo vermell.