Varietats de raïm autòctones
del Mediterrani

Palop

Documentada al País Valencià des de 1569, existeix en variant blanca, negra i vermella. Raïm de gra gros i pell ferma, tradicional per a taula i vi. La Conselleria la llista com a sinònim del Valencí Blanc, i l'anàlisi SSR de García Muñoz (2011) confirma la identitat Palop–Beba. Mantenim l'entrada separada com a designació local valenciana pendent de confirmació total sobre totes les accessions.

Alarije

Blanca extremenya coneguda al País Valencià com Subirat o Malvasia Riojana, autoritzada per la IGP Castelló. Genèticament és una varietat diferent de la Malvasia mediterrània tradicional, malgrat la confusió històrica de noms. Primera documentació valenciana des de 1417. 1 accessió a la Conselleria CV.

Moravia Dolça

Coneguda també com Crujidera, nom oficialitzat pel RD 461/2011 (Moravia Dulce o Crujidera). Cultivada a Requena, Utiel i Camporrobles, en clara regressió des de finals del segle XX. 6 accessions Conselleria, primera citació 1807. Varietat blanc-verdosa de maduració tardana, amb bona acidesa natural, interessant per a vins de mínima intervenció en clima continental.

Callet

Negra autòctona de Mallorca, varietat estructural de la viticultura balear i present al catàleg de Terroir Radical per la seua connexió mediterrània amb les varietats valencianes. Cicle llarg, bona acidesa, perfil especiat i fruit roig madur. Els cellers de Felanitx i el Pla de Mallorca en fan les expressions més genuïnes, moltes en viticultura natural o biodinàmica.

Graciano

Coneguda també com Morrastel. Autòctona de La Rioja i Navarra, present a Utiel-Requena i autoritzada per la IGP Castelló. Alta acidesa, color intens i gran potencial de guarda. Sovint confosa en camp amb la Monastrell. En viticultura natural és molt valorada per la seua frescor natural en climes càlids.

Pampolat

Autòctona estricta de l'Alt Palància, prefil·loxèrica. Conservada al Jardí Botànic de València i replantada des de 2019.

Mondragón

La menys documentada de les tres recuperades a l'Alt Palància. No apareix al VIVC ni al registre espanyol.

Moscatell de l'Estambul

Moscatell autòcton del sud d'Alacant (Elx), també conegut com Grumer Moscatell. Creuament entre Moscatell d'Alexandria i Valencí blanc. Primera citació 1878.

Parrel

Coneguda localment com Cabezo Rubio. Autòctona del Baix Vinalopó, en recuperació per la DOP Alacant. Aporta color robí intens i acidesa sorprenentment alta.

Ferrandella

Primera citació documentada al 1460. Varietat autòctona valenciana de distribució molt limitada, pendent d'estudi ampelògrafic complet.

Montalbana

Primera citació 1362, una de les més antigues de la Comunitat Valenciana. Blanca autòctona en fase de recuperació.

Blanquet

Documentada al País Valencià des de 1791. Blanca autòctona local de distribució molt restringida.

Gateta

Documentada al País Valencià des de 1791. Varietat negra de distribució molt limitada, conservada en accessions de la Conselleria.

Verdosilla

Blanca autòctona valenciana històricament present a Castelló. Pendent d'estudi genètic exhaustiu.

Coloraíllo

Autòctona valenciana en recuperació activa a la zona interior de València. Negra de cicle mig.

Cor d'Àngel

Varietat nova al Vitis International Variety Catalogue (Gisbert et al., UPV-COMAV). Informació ampelogràfica en curs.

Esclafagerres

Prefil·loxèrica autòctona de la zona d'Alacant. Escassa i en fase inicial de recuperació.

Planta Mula

Documentada a Alacant des de 1811. Blanca de distribució molt restringida, conservada en el registre de la Conselleria.

Picapoll blanc

Autòctona de Xixona i la zona sud de la frontera València-Alacant. Distinta del Picapoll blanc català malgrat compartir nom.

Pàmpol rodat

Documentada al País Valencià i les Illes Balears des de 1791. Varietat de distribució discontinua i escassa.

Morsí

Autòctona valenciana amb sinonímia confirmada amb la Sbaa Tolba marroquina, evidència del patrimoni vitícola mediterrani compartit. En recuperació en localitzacions disperses.

Raïm del Clotet

Varietat nova al Vitis International Variety Catalogue (Gisbert et al., UPV-COMAV). Pendent de caracterització enològica completa.

Blanca de Tollo

Rescatada en zones de l'interior de la Comunitat Valenciana. Escassament documentada, conservada en accessions locals.

Pampanat

Característica pel gran tamany de les seues fulles verdes. Documentació ampelogràfica limitada.

Escanyavella

Blanca prefil·loxèrica del Maestrat i l'àrea de Vinaròs-Traiguera. Vins d'acidesa marcada i aroma discret.

Trobat

Varietat negra ancestral de les comarques de Lleida i el Pirineu català. Vins lleugers i frescos, molt interessants en viticultura de muntanya.

Moscatel Serrano

Blanca de la família Moscatell pròpia de zones d'alçada catalanes. Aromes florals intensos amb bona acidesa de muntanya.

Selma blanca

Blanca prefil·loxèrica descoberta l'any 2000 a la finca d'Aiguaviva de Familia Torres. Pendent d'autorització definitiva.

Lledoner pelut

Biotip tomentós del Garnatxa negra (Grenache), amb fulles i raïms coberts de borrissol blanquinós. Vins d'estructura similar a la Garnatxa però amb més cos.

Querol

Negra de la zona de Querol (Alt Camp), en el mateix entorn de recuperació que la Moneu i la Gonfaus. Varietat poc estudiada enològicament.

Garró

Primera varietat recuperada per Bodegas Torres, localitzada a mitjan anys 80 a les terrasses del Garraf. Sinonímia documentada amb el Viognier valencià.

Cuatré

Varietat negra de muntanya i clima fresc, present a Catalunya i les Illes Balears. Cicle curt, bona acidesa.

Vinyater

Raïm blanc històric del Penedès que va estar a punt d'extingir-se. Recuperat en el marc dels programes de biodiversitat vitícola catalana.

Picapoll negre

Probablement la varietat més escassa del catàleg: el seu àrea no supera el Pla de Bages i els extrems d'Osona. Distinta del Picapoll blanc.

Forcada

Varietat autòctona catalana cultivada en alçada per preservar la frescor. Interessant per a elaborar vins blancs estructurats en clima càlid.

Pirene

Autòctona catalana cultivada amb èxit en finques d'alçada del Prepirineu. Bona acidesa i vins frescos.

Carrega Rucs

El nom fa referència a l'alta productivitat histórica. Varietat negra catalana en recuperació, interessant per la seua adaptació al clima mediterrani.

Escursac

Autòctona de Mallorca, recuperada per la seua bona adaptació climàtica. Varietat en fase d'autorització per als cellers balears.

Giró Ros

Una de les incorporacions més reeixides al reglament balear. Negra de maduració tardana i bon perfil aromàtic.

Esperó de Gall

Raïm negre tradicional mallorquí en vies de plena autorització. Recuperat en el marc del programa de biodiversitat varietal de les Illes Balears.

Morsecà

Una de les incorporacions més recents al banc de germoplasma de l'IRFAP de les Illes Balears. Documentació enològica molt escassa.

Calnegre

Autòctona murciana recuperada en el marc de la diversificació de la vinya de la regió per combatre el canvi climàtic. Vincenzo Ovejero (Bizarría) és un dels pocs que la vinifica.

Carmolí

Autòctona murciana recuperada com la Calnegre en el marc de la diversificació regional. Vins lleugers i frescos, poc documentats enològicament.

Gebas

Varietat negra murciana recuperada en el mateix entorn de diversificació que la Calblanque i la Carmolí. Potencial enològic per explorar.

Calblanque

Blanca murciana idònia per a climes desèrtics i semiàrids. Recuperada en el marc dels programes de biodiversitat de la DOP Yecla i Campo de Cartagena.

Argamussa

Una de les recuperacions més esperades a Mallorca. Varietat negra en fase de caracterització genètica i ampelogràfica.

Coanegra

Localitzada a la vall que porta el seu nom, a Santa Maria del Camí (Mallorca). Negra de distribució molt localitzada i escassa.

Grec

Varietat blanca histórica de les Pitiüses (Eivissa i Formentera), en fase avançada d'inscripció oficial. Probablement d'origen grec o fenici.

Gafarró

Raïm negre de cicle molt tardà, present a les Illes Balears. Documentació ampelogràfica i enològica molt escassa.

Llora

Joia negra recuperada a l'arxipèlag balear, en vies d'autorització. Varietat poc estudiada amb bon potencial de frescor.

Moscatell roig

Variant rosa-rosada de la família Moscatell, present a la Comunitat Valenciana des de 1791. Aromes florals i cítrics característics de la família.

Malvasia aromàtica

Biotip aromàtic de la família Malvasia present a la Marina Alta. Registrat com a varietat diferenciada per la Conselleria d'Agricultura CV.

Vermentino

Blanca del Mediterrani occidental: Sardenya, Ligúria, Còrsega, Provença. Aromes de llimona, herbes aromàtiques i un final lleugerament amarg. La versió sarda (Vermentino di Gallura DOCG) és la més reconeguda.

Nero d'Avola

L'emblema de la viticultura siciliana. Negra de maduració tardana, polpa densa i tanins suaus amb fruita fosca i notes de xocolata. Temperatura i secada mediterrànies n'afavoreixen la concentració.

Aglianico

La gran negra del Mediterrani italià, autòctona del sud de la Península Itàlica. Tanins enèrgics, acidesa alta i estructura per a una llarga guarda. Base del Taurasi DOCG.

Assyrtiko

Autòctona de Santorini, cultivada en ceps en forma de cistell sobre sòl volcànic. Acidesa brillant, mineralitat volcànica i bon potencial de guarda malgrat el clima extremament càlid i sec.

Xinomavro

La gran negra grega, autòctona de Macedònia (Naoussa, Amindeon). Tanins marcats, acidesa alta i colors de fruita vermella que evolucionen cap a terciaris complexos. Potencial de guarda excepcional.

Malagousia

Blanca grega gairebé extingida als anys 70, rescatada per Evangelos Gerovassiliou. Aromes florals i de fruita exòtica molt marcats, acidesa moderada, interessant per a vins de terroir.

Plavac Mali

Negra autòctona de Dalmàcia, descendent del Tribidrag (=Zinfandel/Primitivo). Vins de gran concentració i alcohol, amb fruita fosca intensa. La Dingač és la seua expressió més cèlebre.

Malvazija Istarska

Blanca dominant d'Ístria (Croàcia i Eslovènia), distinta de la Malvasia mediterrània. Vins d'aromes subtils, cos medi i una textura única que els productors naturals d'Ístria han sabut realçar.

Picpoul

Blanca del Llenguadoc (Pinet), nom occità que significa 'pica el llavi' per la seua alta acidesa natural. Ideal per a mariscos i vins de mínima intervenció en clima mediterrani.

Roussanne

Autòctona de la vall del Roine nord (Hermitage, Crozes-Hermitage). Blanca de gran complexitat aromàtica, notes florals i de fruita groga, estructura i potencial de guarda elevats.

Clairette

Blanca provençal i del Llenguadoc, base de la Clairette de Die (espumós ancestral). Aromes discrets, acidesa moderada i bona resistència a l'oxidació en vinificació natural.

Cinsault

La varietat del Mediterrani francès per excel·lència, des de la Provença fins al Rosselló. Usada en coupatges i rosats per la seua acidesa i tanins suaus. Pare genètic de la Pinotage (Cinsault × Pinot Noir).

Mauzac

Blanca del sud-ouest de França, base de la Blanquette de Limoux, documentada des de 1531 i considerada per alguns historiadors el primer vi escumós elaborat pel mètode ancestral.

Godello

Gran blanca del nord-oest ibèric, gairebé extingida als anys 70, rescatada des dels 80. Baixa producció, gran acidesa i estructura. La gran referència de la viticultura atlàntica ibèrica de qualitat.

Sangiovese

La negra més plantada d'Itàlia, base del Chianti i el Brunello di Montalcino. Acidesa elevada, tanins secos i evolució de molts anys en barrica. Molt sensible al terroir.

Moravia Agria

Autòctona de Castella-La Manxa en clara regressió des de 1995. Cal no confondre-la amb la Moravia Dulce/Crujidera. Vinificada per Vicente Ovejero (Bizarría Wines) com a varietat estructural dels seus vins.

Gorgollassa

Autòctona autoritzada recentment a Mallorca. Vins de capa baixa-mitjana, similars a un Pinot Noir, amb alta concentració d'aromes florals i fruita vermella delicada.

Nerello Mascalese

Autòctona de l'Etna (Sicília), cultivada a 600–1.000 m en sòls de lava. Perfil elegantíssim comparat amb el Pinot Noir: capa lleugera, acidesa volcànica i gran profunditat.

Carricante

Blanca autòctona de l'Etna oriental (Milo, Zafferana). Acidesa volcànica, mineralitat de pedra seca i gran frescor. Molt poques hectàrees, vinificada per productors de viticultura heroica.

Fiano

Autòctona de Campània, documentada des de l'època romana. Vins densos amb mel d'acàcia, fruits secs tostats i acidesa que permet llarga criança.