Utiel-Requena, l'altiplà de la Bobal
Entre 650 i 905 metres d'altitud, a l'interior de la província de València, l'altiplà d'Utiel-Requena és la terra de la Bobal: una varietat autòctona, de vinya vella i de secà, que dona vins de color intens, frescos i amb caràcter.
El territori: un altiplà entre 650 i 905 metres
Utiel-Requena és una meseta d'uns 1.800 km² situada a l'interior de la província de València, a uns 70 km del mar, entre els 650 i els 905 metres d'altitud i travessada pels rius Cabriel i Magre. Nou municipis integren la denominació d'origen: Camporrobles, Caudete de las Fuentes, Fuenterrobles, Requena, Siete Aguas, Sinarcas, Utiel, Venta del Moro i Villargordo del Cabriel.
El clima és mediterrani amb una forta influència continental: hiverns freds amb risc de gelades, estius secs i calorosos, i molta amplitud tèrmica entre el dia i la nit. La temperatura mitjana és de 13,9 °C a Requena i de 12,2 °C a Utiel, amb extrems que van de diversos graus sota zero a l'hivern fins als 40 °C a l'estiu. Plou poc: uns 400 litres a l'any de mitjana (407 a Requena i 396 a Utiel), sobretot a la tardor i a la primavera —octubre és de mitjana el mes més plujós, amb uns 50 mm, i juliol el més sec, amb uns 10— i hi ha unes 2.700 hores de sol anuals. Segons la DOP, els mínims arriben als 150 litres en els anys més secs, i l'altitud mitjana és de 720 metres. També hi ha pedregades i sequera.
El sòl: calcària, còdols i argila
Els sòls són majoritàriament francs i alcalins, amb moltes graves i còdols, molta calcària (total i activa) i pocs nivells de matèria orgànica, fòsfor i magnesi. A la vall del riu Magre predominen els sòls al·luvials i, a l'altra banda de la serra de la Torrubia, els argilosos.
El geòleg Antonio Yeves Ochando explica l'origen d'aquest sòl: els conreus de la comarca —la vinya, quasi en la seva totalitat— es fan sobre una formació detrítica de margues vermelles amb bancs de gresos i conglomerats, formada per l'erosió de les serres properes (Cretaci i Juràsic, sobretot), amb aportacions d'argiles del Triàsic, sorres i còdols rodats, i amb nivells freqüents de «caliches» (crostes calcàries). Segons la DOP, aquestes característiques del sòl influeixen molt en les qualitats aromàtiques dels vins: en els blancs, el caràcter calcari aporta aromes florals i de fruita blanca i una frescor que ve de l'acidesa natural. I com que hi plou poc durant la maduració, el risc de malalties criptogàmiques és molt baix, de manera que la vinya no sol necessitar tractaments —un argument de pes per al vi natural.
La Bobal, la varietat de la casa
La Bobal és la varietat autòctona i emblemàtica d'Utiel-Requena: representa el 63,5 % de la superfície plantada, i el 42,5 % d'aquesta Bobal són vinyes de més de 40 anys (dades de la DOP Utiel-Requena, 2023). Es conrea sobretot en ceps en vas i en secà. Els seus negres solen tenir un color roig intens i aromes de fruita negra i vermella, amb cos i acidesa; segons la DOP, en la Bobal s'han detectat continguts alts de resveratrol, atribuïts a l'estrès climàtic de la zona, tot i que aquests estudis encara són en desenvolupament. Coneix la Bobal.
Al costat de la Bobal hi ha una blanca autòctona molt escassa, la Tardana (Planta Nova), i també Macabeu i Merseguera. Projectes com Valora Bobal (des del 2018, amb el CSIC i l'IVIA) treballen per preservar la diversitat de la Bobal i seleccionar-ne clons adaptats al clima actual.
Les varietats de l'altiplà als nostres vins
La gamma de Tren de Vida Wines és una bona manera de tastar la diversitat varietal de la zona. Amb Tardana hi ha El Príncipe Feliz i La Princesa Feliz (100 %), Alfa (95 %) i Tren (80 %, amb Bobal). La Bobal hi és a Tren i a Vida (10 %). La Monastrell de Requena, a 900 metres, és la base del rosat Alegria. El Macabeu de Siete Aguas, un dels nou municipis de la denominació, dona Ulu i, amb Moscatel, Un Mar de Dudas. I hi ha Royal, una varietat residual de la zona amb la identitat genètica encara per confirmar, en petita proporció a Alfa, Ultramarino i Movida.
Altres projectes joves de la zona, com Ramones i El Regreso, treballen les mateixes varietats —Bobal i Tardana en un cas, Tardana i Royal en l'altre—, però encara no són a la nostra selecció.
Un altiplà de cooperatives i viticultors
La denominació agrupa 31.565 hectàrees de vinya en producció, 4.390 viticultors i 116 cellers, i és la cinquena d'Espanya en superfície inscrita. La tradició vinícola és molt antiga —hi ha restes d'àmfores al jaciment ibèric de Kelin (Los Villares)—, però l'estructura actual va néixer del minifundi i de les cooperatives: segons el sociòleg rural Francisco Torres, el 1965 hi havia 36 cellers cooperatius, més de 6.000 viticultors associats i el 95 % del vinyer, i la producció era sobretot a granel.
Aquest model s'ha anat transformant: més embotellat, més cellers privats i, darrerament, més viticultors que volen fer vi amb personalitat pròpia. També canvia el nombre de persones: entre les campanyes 2018/19 i 2022/23 la superfície inscrita va baixar un 3,8 % i el nombre de viticultors, un 11,8 %.
L'altiplà ecològic
En aquest context, el vinyer ecològic no para de créixer: entre 2015 i 2024 la superfície ecològica d'Utiel-Requena va augmentar al voltant d'un 116 %, mentre que el total inscrit baixava. La denominació concentra el 79 % del vinyer ecològic certificat de la Comunitat Valenciana i el 91 % del de la província de València, i 52 dels 123 elaboradors valencians de vi ecològic (2023) hi són.
El canvi climàtic ja es nota —avança les fases del cultiu i accentua l'estrès hídric i tèrmic—. Segons el treball de Celia Ripollés (Universitat Politècnica de València, 2025/26), l'agricultura ecològica hi ajuda: millora l'estructura del sòl i potencia la biodiversitat, dos elements clau perquè la vinya aguante en un clima més sec i càlid.
Utiel-Requena i el vi natural
Al nostre parer, Utiel-Requena és una de les zones valencianes amb més potencial per al vi natural i alhora de les menys celebrades: hi ha altitud, secà, poques malalties a la vinya i molta vinya vella, justament el que demana un vi fet amb poca intervenció.
A Terroir Radical hi treballem amb Tren de Vida Wines: Sete Castro, cuiner de formació, elabora a Venta del Moro amb raïm de viticultors ecològics certificats de l'altiplà (Las Monjas, Los Marcos, Siete Aguas) i de Chiva, sense additius ni sulfits afegits.
Més veus per arribar
Utiel-Requena té molts viticultors que treballen amb criteri. Volem sumar-ne més a Terroir Radical, però només els que compleixin els nostres criteris —verema manual, fermentació espontània i el mínim de sulfits— i vulguin explicar el seu projecte. Si ets viticultor de la zona i et reconeixes en això, escriu-nos.
Fonts
Plec de condicions de la DOP Utiel-Requena (Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 2023); dades de la DOP Utiel-Requena (2023) i del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación (2023), recollides al treball de fi de màster de Celia Ripollés Vergara, Impactos del cambio climático en la vitivinicultura de la D.O. Utiel-Requena y valoración de la producción ecológica como estrategia adaptativa (Universitat Politècnica de València, 2025/26); Francisco Torres Pérez, Ruralidad «glocalizada». La comarca vitivinícola de Utiel-Requena (Valencia) (Universitat de València, 2013); i Antonio Yeves Ochando, Aspectos geológicos de la comarca Requena-Utiel y zonas cercanas del sector levantino de la rama castellana de la Cordillera Ibérica (Centro de Estudios Requenenses, 2000).
Una meseta continental amb molta diferència entre el dia i la nit: frescor i acidesa natural.
La varietat autòctona domina el vinyer, i el 42,5 % és vinya de més de 40 anys.
Utiel-Requena concentra la major part de la vinya ecològica certificada de la Comunitat Valenciana.
Productors d'Utiel-Requena a Terroir Radical
Els elaboradors amb qui treballem que tenen el seu projecte en aquest territori:
