La biodinàmica en detall
Origen: Rudolf Steiner i la filosofia holística
La biodinàmica neix dels cursos sobre agricultura que Rudolf Steiner va impartir el 1924. Steiner proposava entendre la finca agrícola com un organisme viu i autosuficient, on animals, plantes, sòl i cosmos formen un tot interconnectat.
A la viticultura, això es tradueix en treballar la vinya sense cap producte de síntesi, potenciar la vida del sòl, preparar els propis compostos i tenir en compte els cicles lunars i planetaris per decidir quan podar, quan veremar i quan embotir.
El calendari biodinàmic
Un dels elements més coneguts (i debatuts) de la biodinàmica és el calendari lunar. Segons aquesta teoria, els dies es classifiquen en quatre tipus: dies de fruit (idonis per tastar vi), dies de flor, dies de fulla i dies d'arrel (menys favorables per a la cata).
Alguns sommeliers i productors diuen notar diferències en el comportament del vi segons el dia del calendari. La ciència convencional no ho ha pogut confirmar i se'n mostra escèptica.
Els preparats biodinàmics
La biodinàmica utilitza una sèrie de preparats (numerats del 500 al 508) per estimular la vida del sòl i les plantes. El més conegut és el 500: fem de vaca fermentat dins d'una banya enterrada a la tardor i desenterrada a la primavera, que s'aplica dinamitzat a la vinya.
Aquests preparats no pretenen substituir cap nutrient, sinó activar processos biològics que reforcen la salut de la planta des de dins. Els qui els fan servir defensen que, a llarg termini, el sòl guanya vida i el raïm expressa millor el seu terroir; no hi ha evidència científica concloent que ho confirme.
Els nou preparats
- 500: fem de vaca fermentat en una banya de vaca; s'enterra a la tardor i es recupera a la primavera.
- 501: quars mòlt (sílice) en una banya de vaca; s'enterra a la primavera i es recupera a la tardor.
- 502: flors de milfulles en una bufeta de cérvol.
- 503: flors de camamilla en un intestí de vaca.
- 504: ortiga.
- 505: escorça de roure en un crani d'animal domèstic.
- 506: flors de dent de lleó en el mesenteri d'una vaca.
- 507: suc de flors de valeriana.
- 508: infusió de cua de cavall, que s'usa com a preventiu de malalties fúngiques com el mildiu.
Després de recuperar-los, es trituren, es dissolen en aigua i s'apliquen en dosis mínimes: d'alguns se n'usen només uns quatre grams per hectàrea. Per això la biodinàmica sol comparar-se amb l'homeopatia: a l'anàlisi no es troba principi actiu, i fins avui no hi ha evidència científica sòlida que aquests preparats actuen per ells mateixos. Qui els practica amb convicció defensa que alguna cosa passa; nosaltres no ho podem demostrar, i per això ho expliquem així. Més a l'article sobre Rudolf Steiner i Maria Thun (en castellà).