Més que una tècnica agrícola, la biodinàmica és una filosofia que tracta la finca com un organisme autosuficient en equilibri amb els ritmes de la natura.
La biodinàmica neix dels cursos sobre agricultura que Rudolf Steiner va impartir el 1924. Steiner proposava entendre la finca agrícola com un organisme viu i autosuficient, on animals, plantes, sòl i cosmos formen un tot interconnectat.
A la viticultura, això es tradueix en treballar la vinya sense cap producte de síntesi, potenciar la vida del sòl, preparar els propis compostos i tenir en compte els cicles lunars i planetaris per decidir quan podar, quan veremar i quan embotir.
Un dels elements més coneguts (i debatuts) de la biodinàmica és el calendari lunar. Segons aquesta teoria, els dies es classifiquen en quatre tipus: dies de fruit (idonis per tastar vi), dies de flor, dies de fulla i dies d'arrel (menys favorables per a la cata).
Molts sommeliers i productors confirmen diferències notables en el comportament del vi segons el dia del calendari. La ciència convencional és escèptica, però l'experiència acumulada de molts cellers és difícil d'ignorar.
La biodinàmica utilitza una sèrie de preparats (numerats del 500 al 508) per estimular la vida del sòl i les plantes. El més conegut és el 500: fem de vaca fermentat dins d'una banya enterrada a la tardor i desenterrada a la primavera, que s'aplica dinamitzat a la vinya.
Aquests preparats no pretenen substituir cap nutrient, sinó activar processos biològics que reforcen la salut de la planta des de dins. El resultat, a llarg termini, és un sòl més viu i un raïm amb més expressió del terroir.
Les tasques de camp i bodega s'adapten als cicles lunars i planetaris.
Compostos naturals per estimular la vida del sòl i la salut de la vinya.
Animals, plantes i sòl en equilibri. Res entra de fora si es pot generar dins.
Productors del Mediterrani que treballen la terra com un organisme viu, anyada rere anyada.
Veure el catàleg