Castella: el Duero de muntanya a mar

Un riu, set territoris

El Duero neix als Picos de Urbión (Sòria), a més de 2.000 metres, i desemboca a Oporto després de gairebé 900 quilòmetres. Les zones vinícoles castellanes se situen al seu curs mitjà, entre els 600 i els 850 metres —encara que la vinya arriba als 1.000 en algunes zones de la Ribera. La continentalitat hi pot ser extrema: la sequera estival afecta el 90% de la conca.

Rere aquest únic riu s'hi amaguen set identitats molt diferents: la Tierra de León, on mana la Prieto Picudo; els valls de Benavente (Zamora), on la Prieto Picudo conviu amb la Tempranillo; Arribes, amb un univers varietal propi, més proper a Portugal que a Espanya; Toro, dominada per la Tinta de Toro amb vinyes molt velles, algunes prefil·loxèriques, de Doña Blanca; Rueda, quasi tota Verdejo; Ribera del Duero, on regna la Tinta Fina; i Arlanza, Cigales i Valtiendas, amb la mateixa selecció varietal però sòls diferents.

Vinya de reconquesta

Els actuals vinyars del Duero són hereus de la reconquesta i la repoblació de territoris abandonats o arrasats per les batalles. Toro va ser el primer vinyar comercial de l'edat mitjana amb constància de vendes cap a la zona cantàbrica —els seus vins apareixen ja al Libro del Buen Amor de l'Arxiprest de Hita (segle XIV) i, més tard, viatjarien fins a Amèrica.

Per què encara no hi som

Castella no forma part encara del catàleg de Terroir Radical, però la varietat de terroirs sota un mateix riu —des de les vinyes prefil·loxèriques de Toro fins a la personalitat atlàntica d'Arribes— fa que sigui una regió que seguim amb interès.