Canàries: vinya volcànica

De la vinya reial al vi de culte

La introducció de la vinya a Canàries data del segle XV. Es té constància que la primera vinya de Tenerife va ser plantada per Fernando de Castro el 1497, i que la següent, a El Hierro, va arribar el 1526. La gran diversitat d'orígens dels primers conqueridors i colonitzadors va portar a introduir-hi algunes de les millors ceps d'Europa. A principis del segle XVI, coincidint amb la decadència del conreu de la canya de sucre, els vins canaris comencen la seva exportació —especialment el Malvasia, conegut com «Canary Wine», que gaudia d'una merescuda fama com a producte de luxe servit a les taules de les principals monarquies europees. Mestres de la literatura com Shakespeare, Daniel Defoe, Góngora o Sir Walter Scott l'esmenten a les seves obres.

L'erupció volcànica de 1706, que va sepultar el port de Garachico —principal port d'exportació dels vins canaris— i les plagues d'oïdi i míldiu del segle XIX, van posar fi a aquest comerç esplendorós.

Un mosaic de lava

Canàries compta amb més de 15.000 hectàrees vitivinícoles repartides en deu denominacions d'origen, la primera de les quals data de 1985. Els sòls es classifiquen segons l'edat de la lava: els de capacitat d'ús elevada, aptes per a qualsevol activitat agrícola, se solen situar a les zones de mitjania —sovint sorribes, sòls traslladats des d'altres punts de la mateixa illa. Els sòls sobre colades recents, en canvi, tenen una capacitat d'ús molt baixa i pràcticament no admeten cap conreu.

Per què encara no hi som

Canàries no forma part encara del catàleg de Terroir Radical, però la combinació de sòls volcànics, aïllament insular i varietats pròpies fa que sigui, potser, el territori vinícola més singular d'Espanya. El seguim amb molta curiositat.