La Rioja: la primera zona vinícola d'Espanya

Dos mil anys, des dels romans

El conreu de la vinya i l'elaboració de vi a La Rioja ja eren una realitat fa més de dos mil anys, com testimonien les restes arqueològiques de premses i cellers romans trobats en aquesta terra. Aquesta cultura vitivinícola es va mantenir durant l'edat mitjana a l'aixopluc de monestirs com San Millán de la Cogolla, Nájera o Santo Domingo de la Calzada, on Gonzalo de Berceo va enaltir el vi riojà en els seus versos.

Als segles XVI i XVII la vinya riojana viu un període d'esplendor econòmic. El 1787 es crea la Real Junta de Cosecheros per millorar la qualitat dels vins i el comerç amb els mercats del nord, connectant els pobles vinaters amb Vitòria i el port de Santander.

La fil·loxera francesa, un impuls inesperat

No seria fins a la segona meitat del segle XIX quan el vi riojà emprèn el camí que li donaria la seva fama, de la mà d'homes del vi que introdueixen mètodes bordelesos i funden els seus cellers —un èxit ràpid, empès per l'arribada del ferrocarril. La terrible plaga de la fil·loxera que va assolar els vinyars francesos va obligar els compradors d'aquell país a buscar vins d'altres procedències, i La Rioja, per la proximitat i similitud de processos, se'n va beneficiar especialment. Però el 1900 l'epidèmia va arribar també als seus cultius: en set anys va desaparèixer el 70% de la vinya de la regió.

La recuperació, liderada per l'Estació Enològica de Haro (1892), es va allargar dues dècades. Els anys setanta van suposar una autèntica revolució de les estructures productives, i el 1991 la Denominación de Origen Rioja es va convertir en la primera d'Espanya reconeguda com a Denominació d'Origen Qualificada.

Per què encara no hi som

La Rioja no forma part encara del catàleg de Terroir Radical —és, potser, la denominació espanyola més coneguda i menys necessitada de presentació. Però seguim atents als petits productors que hi treballen al marge del model comercial dominant.