Penedès: més enllà del cava

Una denominació nascuda de l'èxit del cava

Les denominacions d'origen espanyoles no sempre es tracen seguint la història, el terroir o el clima: sovint són fronteres administratives pensades per protegir la imatge de les grans marques. El Penedès n'és un exemple clar. El conreu de la vinya hi és documentat des del segle IV a.C. —els romans van desenvolupar-lo a través de la Via Augusta—, però històricament la vinya s'havia concentrat més a les comarques properes a Tarraco que no pas a l'actual territori de la denominació.

El Penedès tal com el coneixem avui és, sobretot, un producte del segle XIX: l'explosió del cava local hi va portar projecció internacional i una injecció de capital que va durar dècades. Va ser aquí on es van instal·lar els primers sistemes de control de temperatura i les primeres tines d'acer inoxidable del país —el bressol de l'enologia moderna a Espanya.

Tres Penedès diferents: Garraf, la Plana i el Penedès Superior

Rere el nom únic de la denominació s'hi amaguen tres zones amb personalitat pròpia. El Garraf, sobre materials cretacis —calcàries, margues i dolomies— molt rics en carbonats, amb una pluviometria de 550-600 litres anuals. La Plana, un antic espai d'acumulació de sediments arrossegats des del massís del Gaià, avui una extensa depressió de sòls profunds. I el Penedès Superior, la zona més freda i plujosa (650 litres anuals), amb sòls prims i margosos en vessants de pendent moderada, envoltats de bosc —el territori on la Parellada és reina.

El retorn a l'autòcton, amb vint-i-cinc anys de retard

Durant dècades, al Penedès es va apostar per varietats internacionals —Chardonnay, Cabernet Sauvignon, Pinot Noir— totes acceptades per la denominació. Fa poc més de vint-i-cinc anys que una part dels productors va començar a mirar cap enrere i a donar valor real al Xarel·lo, la Malvasia o el Macabeu: varietats que sempre hi havien estat, però que quedaven relegades a un paper secundari. Els elaboradors amb qui treballem a Terroir Radical formen part d'aquesta segona onada, la que busca el terroir propi abans que la fórmula que ja funciona a fora.

Cinc elaboradors, un mateix impuls

Celler els Mecanismes, el projecte personal d'Òscar Soneira, elabora de forma nòmada entre Terra Alta i el Penedès amb llevats autòctons i mínima intervenció —la sèrie «Som» n'és la seva expressió més directa. Lavinaventura, d'Emiliano Gómez Ventura, treballa entre Torrelles de Foix i Sant Martí Sarroca en ecològic i biodinàmic, amb Chenin Blanc, Muscat, Parellada i Cabernet Sauvignon. Lucy Chilvers Wine és el projecte d'una enòloga britànica de formació clàssica europea reconvertida al vi natural, que busca precisió tècnica i autenticitat a parts iguals. I Clot de les Soleres, de Carles i Montse, elabora a la Vall de Piera (Anoia) vins monovarietals de mínima intervenció: Malvasia, Cabernet Sauvignon Rosat, Macabeu Ancestral.

Al costat d'aquests, Sans Domaine —de Lambert Perera— treballa des de l'Alt Camp veí amb agricultura regenerativa i varietats poc conegudes com el Moneu, però bona part dels seus vins es classifiquen sota el paraigua ampli del Penedès. Cinc mirades molt diferents sobre un mateix territori, que comparteixen la mateixa desconfiança cap a la fórmula fàcil.

Productors del Penedès a Terroir Radical

Tots els elaboradors amb qui treballem que tenen les seves vinyes o el seu projecte en aquest territori: