Forcallat tinta:
el raïm del sud-est que torna

Una negra del sud-est, gairebé residual

La Forcallat tinta, o Forcallà en valencià, és una varietat negra tradicional del sud-est peninsular. La Viquipèdia en anglès situa la seua àrea d'origen a Castella-la Manxa i a les províncies d'Alacant i València, i el VIVC, la base de dades internacional de varietats de vinya, la registra com a espanyola, de baia negra, amb el número 4192.

Segons el VIVC, un dels progenitors és el Hebén i l'altre és desconegut. El mateix registre recull tretze sinònims, com Forcalla, Forcalla negra, Forcalla prieta o Verdalejo, i la Viquipèdia hi afegeix Planta forcallà, a València. Alguns coincideixen amb noms d'altres raïms: el Macabeu, que és una varietat ben diferent, també figura entre els sinònims del VIVC. Per això convé prendre'ls amb cautela.

Quantes hectàrees en queden

El 2008 n'hi havia unes 930 hectàrees a Espanya, sobretot a Múrcia i València, segons Wine Grapes (Robinson, Harding i Vouillamoz) citat per la Viquipèdia. Segons dades del Ministeri d'Agricultura que cita Spanish Wine Lover, el 2024 en quedaven 148 a Castella-la Manxa, 119 a Múrcia i 88 a València. La versió blanca és encara més rara: 38 hectàrees entre Múrcia i València.

Si sumem les tres comunitats del 2024, en surten 355 hectàrees (és una suma nostra). No és una comparació neta amb el 2008: les sèries no són homogènies i no hem pogut obrir les dades oficials, només la cita secundària. La tendència a la baixa és probable; les xifres exactes, no les donem per tancades.

Com és la cepa

Les fonts coincideixen en una cepa molt vigorosa i de maduració molt tardana. La Viquipèdia, que cita Wine Grapes, diu que sovint és de les últimes varietats que es veremen i que la gran massa foliar s'ha de controlar perquè no perjudique la qualitat del raïm.

Rafael Cambra, que la treballa a Fontanars dels Alforins, la defineix com una varietat antiga de peu franc i de cicle llarg, més fins i tot que el de la Monastrell. El nom, explica, ve de la forma del raïm, com una forca o un trident: pot tindre fins a tres rames. La Viquipèdia, sense font citada, parla d'un raïm llarg, de mitjà a gran, amb una ala característica, i d'un gra rodó i fosc.

Algunes fonts divulgatives la descriuen també de brotació tardana. No n'hem trobat cap dada ampelogràfica oficial que ho quantifique, i per això no ho afirmem.

Per què es va abandonar i per què torna

La Viquipèdia diu que tendeix a donar vins de color poc intens i que s'ha usat sobretot com a component menor de vins de la terra. La lectura habitual és que, després de la fil·loxera, es van preferir varietats més productives i més fàcils de conduir, i que el cicle llarg i el poc color de la Forcallat anaven en contra seua. És la lectura que repeteixen productors i premsa; no l'hem pogut contrastar amb una font agronòmica.

Avui es llegeix al revés: el poc color, la graduació moderada i la maduració tardana encaixen amb la demanda de vins més lleugers i amb estius més calorosos. Com que és la interpretació dels qui la fan i de la premsa especialitzada, i no hem trobat cap estudi que la quantifique, la tractem com una hipòtesi raonable, no com un fet demostrat.

Quant al vi, Spanish Wine Lover descriu la Forcallà de Cambra del 2024 amb notes d'espècies i pebre, fruita roja brillant i una tensió al paladar que convida a una altra copa, i diu que ha deixat enrere la rusticitat de collites anteriors.

On és i qui la treballa

Segons la Viquipèdia, va ser predominant a la Vall d'Albaida i a l'Alt Vinalopó, i avui en queden parcel·les a Fontanars dels Alforins, la Font de la Figuera i Villena, i probablement a Moixent. A Múrcia està autoritzada en els vins de la terra d'Abanilla i Campo de Cartagena, i el Verdalejo és un dels seus sinònims murcians.

Rafael Cambra (Fontanars dels Alforins). Fa un monovarietal, La Forcallà de Antonia, d'una vinya de peu franc a uns 700 metres sobre sòl franco-arenós. L'edat de la vinya és de 55 anys segons Vilaweb i de 70 segons Spanish Wine Lover, de manera que no en donem cap xifra. La collita del 2024 és la primera feta íntegrament amb raïm sencer; fermenta en acer inoxidable i cria en una bota de roure de 5.000 litres i en barriques de 500.

Bodega La Encina (Villena). Finca a la frontera entre Alacant i Albacete, amb vinyes prop d'Almansa, que segons la seua fitxa a Raisin treballa Forcallat negre i blanc sense reg, en ecològic i amb pràctiques biodinàmiques.

Casa Corredor (Caudete). L'Alagú Forcallat, 100 % Forcallat de ceps de 35 anys conduïts en vas a uns 600 metres, segons la fitxa de Bodeboca; també n'hi ha una versió en rosat.

Bizarría Wines (Regió de Múrcia). L'Ancestral Forcallat King, un espumós de mètode ancestral de raïm d'una vinya de 40 anys a Yecla. En parlem a l'article sobre Vicente Ovejero.

La Forcallat blanca i el problema dels noms

Pel nom, la Forcallat blanca sembla la versió blanca de la tinta, però no ho és: segons Wine Grapes, que recull la Viquipèdia, l'ADN va mostrar que és una varietat diferent i no una mutació de color.

Un estudi del 2023 de la Universitat Politècnica de València i la Conselleria d'Agricultura (Peiró i col., Vitis 62) va analitzar quatre mostres anomenades Forcallat blanc, i van resultar ser tres varietats: Airén a Campo Arcís (Requena), Folha de Figueira (sinònim de Tortozón) a Alacant, i un perfil genètic nou en les dues mostres de la Mata (Alacant), que també es va trobar en una acessió de Hondón de las Nieves. Els autors assignen aquest perfil nou a la Forcallat blanc històrica, que les fonts antigues descriuen de maduració primerenca, raïms llargs i gra daurat. El VIVC, en el moment de l'estudi, la llistava com a sinònim de Luisa Blanca.

Amb la tinta també hi ha equívocs. Un treball del 2019 (Jiménez i col., Vitis 58) va trobar que el nom Arco Forcallà correspon a la varietat Arcos, que aleshores no coincidia amb cap acessió del VIVC amb aquest nom.

La conclusió pràctica és que Forcallat ha designat més d'una uva. Abans de posar la varietat a la fitxa o a l'etiqueta d'un vi, convé demanar-li al vigneron la confirmació varietal.

Què ens queda per confirmar

L'edat de la vinya de Cambra (55 o 70 anys segons la font), les xifres de superfície, que provenen de sèries amb metodologies diferents, i el cicle exacte: no hem trobat una descripció ampelogràfica oficial que quantifique la brotació. Quan en tinguem més, ho afegirem a la fitxa de la varietat.

Per què en parlem

Encara no tenim cap vi de Forcallat al catàleg. Sí que tenim la fitxa de Bizarría Wines, a la Regió de Múrcia, amb els seus vins en «Pròximament», i hem ampliat la fitxa de la Forcallat tinta amb aquestes mateixes fonts. És el que ens interessa del vi natural espanyol: vignerons que recuperen raïms que el mercat havia deixat de banda. Si busques una altra entrada de la mateixa varietat, tens la fitxa Forcallà.

Fonts

VIVC — Forcallat tinta (n.º 4192) — color de baia, parentesc (Hebén × desconegut) i sinònims.

Wikipedia (EN) — Forcallat tinta — àrea, superfície del 2008, característiques de la cepa i productors (cita Wine Grapes).

Spanish Wine Lover — La Forcallà de Antonia 2024 — hectàrees del 2024 (Ministeri d'Agricultura), vinya i elaboració de Cambra.

Vilaweb — Sis vins vibrants de varietats recuperades — Rafael Cambra: edat i altitud de la vinya, origen del nom, cicle.

Peiró et al. (2023), Vitis 62(3): 136-139 — Forcallat blanc: quatre mostres, tres varietats.

Jiménez et al. (2019), Vitis 58(2): 59-60 — Arcos i el nom Arco Forcallà.

Bodeboca — Alagú Forcallat 2018 — Casa Corredor: ceps de 35 anys en vas a 600 m.

Raisin — Bodega La Encina — Villena, ecològic, biodinàmic, Forcallat sense reg.

Artesanía de la Región de Murcia — Ancestral Bizarría Forcallat King — Bizarría Wines: vinya de 40 anys a Yecla.