Andalusia · Marco de Jerez

Palomino Fino

Zona: Andalusia · Marco de Jerez
Regió: Sanlúcar de Barrameda · Cadis
Raïm: Blanc
Se'n fa: vi blanc, vi generós
Perfil: autòctona andalusa

Fitxa ampelogràfica

Varietat blanca de base del Xerès i dels vins generosos del sud d'Espanya (fino, manzanilla, amontillado, oloroso). Té poca acidesa i tendència a oxidar-se. A TR pensem que sobre les albarizes de Sanlúcar i sense vel de flor, com fa Muchada-Léclapart, expressa salinitat i tensió.

Font: Wikipedia (EN), «Palomino».

Característiques

Perfil del vi

El most és baix en acidesa i sucre: bo per al Xerès, però el vi de taula sol ser de qualitat baixa si no s'acidifica
El most tendeix a oxidar-se ràpidament; això no importa per al Xerès

Distribució geogràfica

Espanya: la quarta blanca més conreada, 20.261 ha el 2015
Andalusia (Xerès), Canàries i Galícia; a Portugal, al Douro
Subvarietats a Espanya: Palomino Fino, Palomino Basto i Palomino de Jerez; el Fino és la principal
A França es diu Listán; a Sud-àfrica, Fransdruif o White French

Usos i criteri TR

Criança biològica sota vel de flor → fino i manzanilla: vins secs, salins, notes d'ametlla i brioix
Criança oxidativa → amontillado, oloroso, palo cortado: fruita seca, espècies, fusta
Vi de taula sense vel de flor (Muchada-Léclapart) → blanc sec mineral, salinitat atlàntica, acidesa viva

Font: Wikipedia (EN), «Palomino (grape)». «Usos i criteri TR» és criteri editorial de Terroir Radical, no una dada de font externa.

// La perspectiva TR

El Palomino Fino és la demostració que el context ho canvia tot. Durant segles, el Marco de Jerez va construir un sistema enològic extraordinari —el vel de flor, la solera, la criança oxidativa— precisament perquè el Palomino sol és massa neutre per sobreviure com a vi de taula. Però quan treus el vel, poses les vinyes en biodinàmica i les situes al Pago Miraflores de Sanlúcar, passa alguna cosa imprevista: el Palomino s'obre i mostra una mineralitat atlàntica, una salinitat iodada i una frescor que no es corresponen amb cap dels seus clixés. No és que Muchada-Léclapart hagi descobert un vi nou. És que ha escoltat la varietat d'una altra manera.
— Terroir Radical