Mantúa Castellana

Varietat blanca antiga del Marco de Jerez, coneguda com a Mantúo Castellano. Una prospecció de l'IFAPA al pago Burujena, un dels més tradicionals de la D.O. Jerez, hi va localitzar tres ceps amb aquest nom (i dos amb el de Mantúo de Pilas), i l'anàlisi de microsatèl·lits va demostrar que el Mantúo Castellano és sinònim de la Listán del Condado, una varietat molt conreada a la província de Huelva. Els autors consideren interessant sol·licitar el reconeixement d'aquesta sinonímia, perquè és el nom amb què tradicionalment es coneix a Jerez, i un dels tres ceps estava lliure de virus, de manera que se'n podria obtindre un clon certificat. El mateix estudi va veure que els ceps anomenats Mantúo de Pilas en aquell pago eren en realitat Alarije. Sobre els mantúos de Jerez en general, l'autora del blog Jerez-Xeres-Sherry recull que donen un raïm verd daurat, de maduració tardana i pell prou fina, que Eduardo Abela (1885) considerava ideal per al Palo Cortado, i que també s'usava com a raïm de penjar; va estar autoritzada pel Consell Regulador fins fa poc. Juan Jurado (Agrícola Calcárea) la va incloure a les vuit microvinificacions inicials amb què va començar a treballar les varietats recuperades.

Font: Rodríguez-Torres et al., «Genotypic and Sanitary Characterization of Minority Grapevine Varieties Prospected in Andalusia, Spain», Horticulturae 9(7):759 (2023), doi:10.3390/horticulturae9070759; MacLean, «Some Sherry grapes of the past», Jerez-Xeres-Sherry (2017).