Mediterrani occidental

Monastrell

Nord de València · Negre

Negre Vi Negre Vi Rosat Claret

Fitxa ampelogràfica

Coneguda internacionalment com Mourvèdre (França) i Mataro (Austràlia). Al País Valencià la Conselleria documenta subformes locals com Parrel (citada des de 1454), Gayata/Alcayata, Ros i Veremeta. Varietat estructural del Mediterrani occidental, de baix rendiment fotosintètic i gran expressió de terroir.

Característiques

Planta i conreu

Raïm: mitjà, compacte, cònic
Baia: mitjana-petita, pell gruixuda i fosca
Resistència: molt resistent a la sequera
Debilitats: maduració molt tardana, exigeix estius llargs
Sòl: sòls pobres i pedregosos, gran expressió de terroir

Perfil analític

Molt de color, tanins i estructura potent
Fruita negra madura, herbes de garriga i espècies
Tendeix a la reducció, es beneficia d'oxigenació controlada
Acidesa moderada, baixa ràpid si es vindima tard

Potencial enològic

Negre monovarietal → estructura i capacitat de guarda
Sagnat curt → rosats de color intens
Coupatge amb garnatxa o bonicaire per a cos
Vinya vella + mínima intervenció → expressió mineral

Distribució geogràfica

País Valencià: base de moltes DO, subforma Parrel des de 1454
Jumilla, Yecla i Alacant: zones de referència
Provença i Roine sud: coneguda com Mourvèdre, base de Bandol
Austràlia: coneguda com Mataro, en blends GSM

// La perspectiva TR

La Monastrell és, junt amb la Garnatxa, la columna vertebral del Mediterrani occidental —però amb un caràcter oposat: on la Garnatxa és delicada i inestable, la Monastrell és tossuda i concentrada. Necessita anys per madurar bé, resisteix la sequera millor que gairebé cap altra varietat i, quan es treballa amb respecte, dona vins que no s'assemblen a res més. A Terres dels Alforins i a la resta del País Valencià, la Monastrell no és una moda recent: és la varietat que sempre hi ha estat, esperant que algú deixara de córrer per treure-li tota la seua expressió.
— Terroir Radical