Forcallà

Autòctona valenciana prefil·loxèrica, present a les tres províncies. Treballada per Pablo Calatayud al Celler del Roure. No confondre amb Forcallat blanc, denominació que designa almenys quatre varietats genèticament distintes. 4 accessions Conselleria, primera citació 1869. Requereix un període vegetatiu molt extens; exigeix tardors estables, assolellades i, sobretot, exemptes de pluges tardanes, ja que en veremar-se tard, l'excés d'humitat final podria podrir els seus grans raïms. Prospera en sòls argilocalcaris profunds, amb una capacitat de retenció d'aigua moderada a alta al subsòl (argiles profundes) per aguantar el llarguíssim cicle de maduració sense que la planta s'esgote.