Picapoll negre

Probablement la varietat més escassa del catàleg: el seu àrea no supera el Pla de Bages i els extrems d'Osona. Distinta del Picapoll blanc. Històricament era més comú al Camp de Tarragona i al Priorat que al Bages: segons Oliveras (1915), abans de la fil·loxera era varietat principal en set pobles de la zona i secundària en vint-i-vuit. El 1889 també consta als partits judicials de Vic, Granollers, Sabadell i Mataró-Arenys de Mar (Ferrer i Alòs i Plans i Maestra, Dossiers Agraris ICEA 9, 2006).