Futuro Viñador:
la vinya, el paisatge i les persones al centre del vi

Què és Futuro Viñador

És una associació sense ànim de lucre de vinyaters i vinyateres de tot Espanya. La seua web la situa fundada el gener de 2020; la premsa d'aleshores parlava de febrer com el mes de la constitució oficial. Va nàixer després del Manifest del Club Matador (2016), signat per unes 150 persones del món del vi a impuls de Telmo Rodríguez, i del I Encuentro de Viticulturas celebrat a Remelluri.

El document fundacional va reunir 16 cellers, entre ells Zárate i Algueira a Galícia, Artuke, Ostatu i Remelluri a la Rioja, Raventós i Blanc a Catalunya, 4 Kilos a Mallorca o Suertes del Marqués a Canàries. Hui la seua web llista quasi una vintena de socis, de Galícia a Mallorca i de la Rioja a Jerez, amb projectes molt diferents entre ells: des de cellers familiars amb moltes generacions al poble fins a projectes personals recents.

Què defensa

La seua web enumera onze fins, que es poden resumir en quatre idees: preservar el paisatge i la biodiversitat amb una viticultura «tranquil·la»; mantindre explotacions familiars a escala humana i vins fidels al seu origen; fomentar la recerca, la divulgació i el relleu generacional; i millorar la percepció del vi espanyol a l'estranger.

També parlen de canalitzar riquesa cap a qui conrea la vinya, de reivindicar la diversitat de varietats, paisatges i climes de la Península i de transparència en la gestió. El 2020 el seu president afegia un límit clar: no acceptarien elaboradors que no controlen la seua pròpia vinya.

És una manera d'entendre el vi que coincideix amb el vi natural en l'essencial —començar per la vinya—, encara que, com veuràs més avall, no és el mateix.

Com avaluen els socis: l'SPG

L'eina central és el Sistema Participativo de Garantía (SPG), un sistema participatiu de garantia. No és una certificació: és un mecanisme reconegut per IFOAM i la FAO que va nàixer com a alternativa a la certificació en països sense estructures d'auditoria i que hui també serveix a productors avançats, que ja certifiquen (en ecològic, per exemple) però volen anar més enllà.

Inclou actualment 92 criteris: 10 condicions mínimes per a ser soci, 11 indicadors descriptius del celler i tres blocs d'impacte —41 de camp, 14 de celler i vinificació i 16 socioeconòmics—. Cada celler emplena un formulari, rep una visita d'un dia i un informe individual amb fortaleses i oportunitats de millora; el conjunt d'avaluacions serveix, a més, per a detectar necessitats comunes del col·lectiu.

Encara que no és el seu objectiu principal, res no impedeix que un SPG siga auditable: la seua cronologia recull una auditoria de Global Nature i la validació dels SPG.

Què fan: tallers, paisatge i un llibre

La seua primera acció pública va ser a Londres, amb dos sopars paral·lels al saló Viñateros a Brat i Noble Rot, per a mostrar a prescriptors una altra imatge del vi espanyol, menys centrada en grans marques i preu baix. Després va arribar el treball de camp: un taller d'empelt, celebrat en línia el 2020 amb Fernando Mora MW (el de murs de pedra seca a la Ribeira Sacra es va ajornar per la pandèmia), i més tard «Viticultura y suelos vivos» a Ostatu.

L'últim taller que recull la seua cronologia és Volver al mosaico (Tornar al mosaic), al Monestir de Sant Pere de Rodes (Alt Empordà): una trobada sobre un paisatge no uniforme —vinyes, pastures, boscos i marges— com a eina davant el canvi climàtic, els incendis i la pèrdua de biodiversitat. Hi van participar, entre altres, l'ecòleg Fernando Valladares (CSIC) i el sommelier Josep Roca, que va guiar un tast de sis vins més un.

En el terreny editorial, van impulsar l'edició en castellà de Buenas prácticas de poda, de François Dal (SICAVAC i BIVC), un manual sobre les malalties de la fusta de la vinya publicat per primera vegada el 2008 i que va arribar a la tercera edició francesa el 2022. La versió castellana està revisada i ampliada per Julián Palacios i Bárbara Sebastián (Viticultura Viva) i Roc Gramona, amb un apèndix sobre els sistemes tradicionals de cultiu a Espanya.

Els mateixos socis ho expliquen amb les seues paraules. Ostatu, per exemple, conta que formar part de Futuro Viñador i de Subsierra —associació de la Sierra de Cantabria, a la Rioja Alavesa i la Rioja Alta— és reafirmar una viticultura honesta, recolzada en pràctiques ancestrals, vinya històrica i varietats antigues.

Què no és: ni segell, ni estil, ni sinònim de vi natural

Convé separar tres coses. Futuro Viñador no és una certificació ni una marca que vaja a l'etiqueta: l'SPG és un instrument de millora i transparència. Tampoc no defineix un estil: agrupa cellers que treballen de maneres molt diferents. I no és una associació de vi natural: el vi natural continua sense definició legal ni certificació oficial a la UE, i pertànyer al col·lectiu no diu res, per si sol, sobre sulfits, llevats o intervenció al celler.

El seu valor és en un altre lloc: en el criteri de partida (vinya pròpia o controlada, paisatge, biodiversitat, escala humana) i en aplicar-lo de manera col·lectiva i avaluable. Per a qui compra vi amb el mateix ordre de prioritats és una referència útil per a saber d'on ve una ampolla, sense substituir preguntar al productor. Terroir Radical no forma part de Futuro Viñador; aquesta entrada és una anàlisi feta a partir de fonts públiques.

A la Comunitat Valenciana, el col·lectiu compta amb Celler del Roure (Moixent), que citem en la nostra guia de Terres dels Alforins. I si vols saber qui hi ha darrere de les ampolles que sí que venem, tens la secció de productors.

Què ve

A data de 2 de novembre de 2026, la seua web anuncia I Paisajes en el tiempo, un esdeveniment especial a Barcelona del qual diu que hi haurà «més informació en breu», sense data publicada. També està oberta a nous socis: té una secció «Hacerse socio» i, el 2020, el seu president deia que no volien posar topall al nombre de membres.

Preguntes freqüents

Futuro Viñador és una certificació o un segell?

No. És una associació sense ànim de lucre que s'avalua a si mateixa amb un Sistema Participativo de Garantía (SPG), un instrument de millora i transparència que no és una certificació ni s'imprimeix a l'etiqueta.

Quants cellers en formen part?

En el document fundacional de 2020 eren 16. La seua web llista hui quasi una vintena, i el nombre exacte varia segons la secció que es consulte.

Qui pot ser soci?

La seua web té una secció «Hacerse socio». El 2020 el seu president deia que el col·lectiu estava obert a nous membres i que només excloïa elaboradors sense control sobre la seua vinya; els requisits actuals són a l'SPG, que fixa 10 condicions mínimes.

És el mateix que vi natural?

No. Futuro Viñador se centra en la vinya, el paisatge i les persones; el vi natural es defineix per allò que passa al celler. Poden coincidir, però pertànyer al col·lectiu no garanteix un vi natural.

Fonts (consultades el 2 de novembre de 2026)

1. Futuro Viñador — Quiénes somos — fins, socis i cronologia.
2. Futuro Viñador — SPG y auditoría externa — 92 criteris i funcionament de l'SPG.
3. Futuro Viñador — Taller Volver al mosaico — programa i ponents.
4. Futuro Viñador — Libro Buenas prácticas de poda — edició en castellà del llibre de François Dal.
5. Bodeboca — Futuro viñador, la revolución silenciosa del viñedo español (Nacho Civera, 7-7-2020) — origen, 16 socis fundadors i primeres accions.
6. Bodegas Ostatu — ¿Por qué en Ostatu formamos parte de Subsierra y Futuro Viñador? — la visió d'un soci.