Tempranillo

La varietat tinta més cultivada i reconeguda d'Espanya. Creuament natural entre l'Albillo Mayor i el Benedicto; el nom fa referència a la maduració primerenca respecte a altres tintos locals. Baies de mida mitjana a gran, marcadament esfèriques i d'una gran uniformitat, amb pell gruixuda i tersa de color negre blavós molt fosc. La polpa és tova, molt sucosa i d'un sabor marcadament dolç; l'acidesa davalla ràpidament en les últimes setmanes de maduresa, per la qual cosa la Tempranillo s'expressa millor en zones d'alta oscil·lació tèrmica (dia calorós, nit freda, com a la Ribera del Duero o la Rioja Alta) que li permeten retenir la frescor natural. La relació polpa/pell equilibrada produeix un tannin central noble, amable i sedós, menys agressiu en joventut que altres tintos, el que la fa idònia tant per a maceració carbònica com per a criança en roble. Cicle curt, resistent al fred hivernal, però sensible als vents i les malalties fúngiques. En joventut: fruita roja intensa (maduixa, pruna), notes florals i regalèssia; amb l'envelliment desenvolupa cuir, tabac, vainilla, cacau i espècies. Internacionalment és Tinta Roriz a Portugal; a Catalunya es coneix com Ull de Llebre. Motor enològic de la D.O.Ca. Rioja i la D.O. Ribera del Duero.