Rioja · Ribera del Duero

Tempranillo

Zona: Rioja · Ribera del Duero
Regió: Espanya · Negre · (Ull de Llebre a Catalunya · Cencibel a la Manxa · Jacivera a Manchuela)
Raïm: Negre
Se'n fa: vi negre, vi rosat

Fitxa ampelogràfica

La varietat tinta més cultivada i reconeguda d'Espanya. Creuament natural entre l'Albillo Mayor i el Benedicto; el nom fa referència a la maduració primerenca respecte a altres tintos locals. Baies de mida mitjana a gran, marcadament esfèriques i d'una gran uniformitat, amb pell gruixuda i tersa de color negre blavós molt fosc. La polpa és tova, molt sucosa i d'un sabor marcadament dolç; l'acidesa davalla ràpidament en les últimes setmanes de maduresa, per la qual cosa la Tempranillo s'expressa millor en zones d'alta oscil·lació tèrmica (dia calorós, nit freda, com a la Ribera del Duero o la Rioja Alta) que li permeten retenir la frescor natural. La relació polpa/pell equilibrada produeix un tannin central noble, amable i sedós, menys agressiu en joventut que altres tintos, el que la fa idònia tant per a maceració carbònica com per a criança en roble. Cicle curt, resistent al fred hivernal, però sensible als vents i les malalties fúngiques. En joventut: fruita roja intensa (maduixa, pruna), notes florals i regalèssia; amb l'envelliment desenvolupa cuir, tabac, vainilla, cacau i espècies. Internacionalment és Tinta Roriz a Portugal; a Catalunya es coneix com Ull de Llebre. Motor enològic de la D.O.Ca. Rioja i la D.O. Ribera del Duero.

Característiques

Planta i conreu

Raïm: mitjà, compacte, baies molt uniformes
Baia: pell gruixuda i tersa, negre-blavosa fosca
Resistència: cicle curt, resistent al fred hivernal
Debilitats: acidesa que davalla ràpid en plena maduresa
Sòl: millor en zones d'alta oscil·lació tèrmica dia/nit

Perfil analític

Polpa tova i sucosa, sabor marcadament dolç
Tanin noble, amable i sedós, poc agressiu de jove
Jove: fruita roja intensa, notes florals i regalèssia
Envellit: cuir, tabac, vainilla, cacau i espècies

Potencial enològic

Maceració carbònica → negres joves i afruitats
Criança en roure → base de Rioja i Ribera del Duero
Sagnat curt → rosats de fruita fresca
Bona resposta a mínima intervenció amb vendimia puntual

Distribució geogràfica

La Rioja: motor enològic de la D.O.Ca. Rioja
Ribera del Duero: base gairebé exclusiva
Catalunya: coneguda com Ull de Llebre
Castella-la Manxa i Valdepeñas: coneguda com Cencibel
Manchuela (Albacete): anomenada localment Jacivera, segons el productor El Regreso
Utiel-Requena: al Catastro de 1977 (Fuenterrobles) consta com «tempranillo o cencibel»
Portugal: coneguda com Tinta Roriz

// La perspectiva TR

El Tempranillo té l'avantatge (i el risc) de ser la varietat que tothom creu conèixer. La Rioja i la Ribera del Duero han construït al seu voltant tota una escola de criança llarga en roure que, per a molta gent, és sinònim del propi vi negre espanyol. Aquesta fama, però, també l'ha convertit en el terreny de proves de moltes correccions enològiques innecessàries: extraccions excessives, fusta nova en exageració, recerca de puntuació abans que de veritat. El Tempranillo no necessita cap d'això —el seu tanin ja és amable de manera natural. Sovint, el millor que se li pot fer és exactament el contrari del que la seua pròpia fama suggereix: menys fusta, menys intervenció, més paciència.
— Terroir Radical