Moneu

Recuperada el 1998 prop de Querol (Alt Camp), a la DO Penedès, per Familia Torres i estudiada amb l’INCAVI. El seu nom fa referència al “Coster de Moneu”, al sud de Querol. Al món hi ha unes 10–12 hectàrees plantades; madura tard sense acumular sucres excessius, cosa que la fa ideal per al canvi climàtic. De color cirera picota amb reflexos violacis, els seus vins desprenen un intens aroma de fruita fresca sobre un fons lleugerament floral i una mica làctic; en boca resulten llaminers, amb una marcada acidesa, bona concentració, tanins equilibrats i un postgust llarg que arrossega fruita fresca i perfumada. Suporta onades de calor continuades (per damunt dels 35°C) sense patir parades vegetatives ni bloquejos de maduració; prospera en sòls de textura franca a argilocalcària, molt pobres en matèria orgànica i rics en carbonat càlcic actiu, sovint superficials i amb presència de fòssils marins i pedres que limiten el rendiment i concentren sucres i tanins.