Marisancho

Nom que designa varietats diferents segons la zona. Un estudi molecular (Fernández-González et al., 2012) fa correspondre Marisancho amb Pardillo al País Valencià castellanoparlant, i a Castella-la Manxa «pardillo o marisancho» consta entre les varietats tradicionalment autoritzades (1.502 ha). A la fi del segle XIX, però, «Mari Sancho» s'identificava a València amb el Picapoll blanc (Mir, 1898; Oliveras, 1915), de manera que la sinonímia no està tancada. Als testimonis d'agricultors d'Utiel-Requena sobre el conreu entre 1910 i 1950 apareix entre els raïms «de menjar». Avui El Regreso, a Manchuela (Albacete), en fa un monovarietal (El Regreso Marisancho) i dos assemblatges (La Mola i Martirio). A Fuenterrobles (Requena-Utiel), Arroyo Martínez recull que antigament hi havia en molt petita proporció varietats com botón de gallo, jengibrera, ojo de liebre, teta de vaca, marisancho i crujidera, i que el 1977 només en pervivien aquestes dues últimes (Oleana 26).

Font: Vi Natural, «Uvas valencianas»; Spanish Wine Lover, «¿Vuelven las uvas ancestrales de Castilla-La Mancha?»; Novella Herrero, Oleana 26; Ferrer i Alòs i Plans i Maestra, Dossiers Agraris ICEA 9 (2006).