Gonfaus

Nom compartit per dues varietats negres diferents. D'una banda, un Gonfaus d'origen aragonès (Monegros, comarca de La Almolda), varietat únicament femella que requereix pol·linització creuada, amb presència marginal a la Comunitat Valenciana (2 accessions a la Conselleria). D'altra banda, un Gonfaus català, trobat el 1998 a Sta. Eulàlia de Puig Oriol (Lluçanès, Osona), amb un nom que prové del Quintà de Gonfaus, un camp al sud-est de la població; varietat poc productiva i resistent a la sequera, també probablement femella segons els tècnics de Bodegas Torres, plantada —com la moneu— a la finca de l'Aranyó. De color cirera picota amb reflexos violacis, els seus vins mostren aromes complexos dominats per la fruita madura, amb records lleugerament especiats; bona acidesa, tanins madurs i equilibrats, i un final llarg i intens. El Gonfaus català suporta onades de calor continuades (per damunt dels 35°C) sense patir parades vegetatives ni bloquejos de maduració; prospera en sòls de textura franca a argilocalcària, molt pobres en matèria orgànica i rics en carbonat càlcic actiu, sovint superficials i amb presència de fòssils marins i pedres que limiten el rendiment i concentren sucres i tanins.