Vigiriega

Varietat blanca coneguda també com Vijariego Blanco, Bujariego o Diego (i Derijadiego, Vijiriego o Vujariego). Abans de la fil·loxera, a l'últim quart del segle XIX, es conreava àmpliament per tota Andalusia; després va quedar reduïda a les Canàries (El Hierro i Tenerife) i a Granada (Sierra de la Contraviesa, a l'Alpujarra). Cep molt vigorós i rastrer, resistent i molt productiu, amb pocs raïms de mida mitjana, poc atapeïts i de grans gruixuts; el raïm, gairebé rodó i blanc verdós, era antigament apreciat com a raïm de taula. El most és ric en sucres i acidesa, i especialment apte per a vi escumós natural; els vins mostren notes de poma verda, pera, cítrics i fonoll segons el grau de maduresa. A Canàries, les fonts del segle XVI citen el «Vejeriego» entre els cultivars blancs (amb Listán, Verdello o Verdejo) que es barrejaven per fer el «vidueño» o «vi de tota raïm» (Álvarez Santos et al., AVIBO, 2025). A Canàries, el Vijariego Blanco/Diego (= Vijiriega Común d'Andalusia, segons l'ICIA) es conrea de manera important a Lanzarote, amb presència a La Palma i Tenerife; madura tard i conserva una acidesa elevada (7 g/l) tot i ser de climes càlids, amb vins daurats de graduació mitjana (Rodríguez-Torres, ICIA, 2017).

Font: Wikipedia, «Vigiriega (uva)»; Origen, «De nuestras uvas: Vijariego Blanco, la rústica superviviente».