Sete Castro és cuiner de formació: la sensibilitat per al producte, per a l'equilibri, per a allò que és just i suficient, és anterior al vi. El 2016 tenia un restaurant ecològic a Alcossebre —cuina local, energia solar, cap beguda industrial. Un dia va passar per allí Mariano, de Bodega Cueva, i va posar una ampolla de vi natural sobre la taula. Fins a aquell moment, Sete només bevia cervesa. L'encontre ho va canviar tot.
Va anar a Copenhaguen, on va treballar per a Rosforth & Rosforth, un dels importadors de referència del vi natural a Escandinàvia. Des d'allí va construir la seva xarxa: viticultors d'arreu del món, una manera d'entendre el vi sense artificis ni por. Quan va tornar a Requena, va elaborar els seus primers vins a la bodega de Mariano, comprant el raïm a agricultors amics que conreen en ecològic, veremant tard per buscar la maduresa perfecta. Entre els viticultors que l'inspiren: Verónica Romero, Oriol Artigas, Joan Ramon Escoda, Olivier Cousin, Domaine Breton i Andi Mann.
Utiel-Requena és potser la denominació valenciana amb major potencial per al vi natural, i alhora la menys celebrada. Situada a l'interior, entre 700 i 900 metres d'altitud, la meseta de Requena combina estius calorosos i secs amb hiverns freds i nits fresques que afavoreixen l'acidesa natural i la complexitat aromàtica. Els sòls argilosos i calcaris retenen humitat i aporten mineralitat als vins.
El Bobal, la varietat insígnia de la zona, és una de les més resistents a la sequera del Mediterrani occidental. Però a Tren de Vida, Bobal comparteix protagonisme amb la Tardana —varietal blanqueta de gran potencial aromàtic— i amb la Royal, una autòctona poc documentada que Sete treballa a partir de vinyes velles de la zona de Chiva.
Tardana amb maceració pelicular: la varietat blanqueta d'Utiel-Requena en estat pur. Fermentació espontània, zero additius, zero sulfits. Expressa la frescor i el potencial aromàtic d'una uva quasi desconeguda fora de la comarca.
Bobal pur d'Utiel-Requena, la varietat més resistent a la sequera del Mediterrani occidental. Sense sulfits afegits ni additius. Un negre que mostra tot el potencial de la varietat: fresc, fruitat, amb caràcter propi.
Rosat de Bobal i Moscatel: el Bobal aporta estructura i color; el Moscatel, aromes. Fermentació espontània, sense addicions. Un vi de beure sense pensar-hi massa, però fet amb la mateixa rigorositat que tota la gamma.
Bobal per maceració carbònica: la tècnica que extreu el màxim de fruita i frescor amb el mínim d'extracció. Un negre lleuger que mostra una cara diferent d'una varietat que acostuma a veure's en vins més estructurats.
Macabeo sol, sense fusta, sense correccions. Una varietat que rarament es veu amb aquesta llibertat a Utiel-Requena. Un blanc que planteja més preguntes de les que respon.
Assemblage de tres varietats blanques d'Utiel-Requena: la Tardana aporta estructura, el Macabeo frescor i el Moscatel aromes. El blanc amb més ambició de la gamma Tren de Vida.
Bobal, Royal i Macabeo: el negre que dona veu a la Royal, la varietat autòctona quasi desconeguda de la zona de Chiva. El vi que millor resumeix la filosofia de Tren de Vida: zero additius, màxim territori.
Tardana amb un 20% de maceració pelicular: la frontera entre el blanc i el taronja, on la varietat guanya complexitat i textura sense perdre frescor. Una de les referències amb més definició de la gamma.
Tardana amb maceració pelicular llarga: el taronja dens de la gamma Tren de Vida. La pell en contacte prolongat amb el most extreu tots els tànins i aromes de la varietat. Un vi persistent que demana taula i temps.
Vaig conèixer Sete a Rubvinos, la fira de Rubielos de Mora, i la seva il·lusió pel projecte em va quedar gravada. Hi ha gent que parla de vi natural com d'un concepte, i hi ha gent que ho viu de veritat, des del primer raïm fins a l'última ampolla. Sete és d'aquests últims.
Utiel-Requena és un territori que Terroir Radical porta temps seguint amb atenció: varietats com la Tardana o la Royal, que gairebé ningú coneix fora de la comarca, mereixen estar en el mapa. Tren de Vida Wines les situa on han d'estar.