Trepat

Trepat / Bonicaire - La varietat que va lluitar per no desaparèixer

Raïm Negre | Conca de Barberà | En expansió

Descripció del raïm Trepat

El Trepat és una varietat negra autòctona de la Conca de Barberà (Catalunya), conreada ancestralment a la zona i documentada des del segle XII quan els monjos cistercencs del Monestir de Poblet i els templers de Barberà de la Conca van transmetre els seus coneixements vitivinícoles als agricultors. Després de la fil·loxera va ser empeltat majoritàriament a la Conca de Barberà i va desaparèixer d'altres comarques on abans existia, explicant la quasi exclusivitat actual a aquesta zona. A la Comunitat Valenciana es coneix com Bonicaire, Embolicaire o Bonicària. Segons anàlisis d'ADN de 2021, es tracta d'un encreuament presumiblement natural entre Hebén i un progenitor desconegut. És una varietat de brotació primerenca (sensible a gelades) i maduració tardana (octubre), de vigor mitjà-alt i rendiment mitjà-alt, sensible a excoriosis però resistent a botritis, que pateix amb la sequera i prefereix sòls frescos i drenats. Els seus raïms grossos i compactes d'espatlles obertes, amb baies grosses esfèriques i allargades de pell fina i color blau fosc amoratat, produeixen vins negres lleugers, frescos i afruitats —color cereza a rubí amb reflexos violacis— amb graduació alcohòlica moderada i acidesa notable, destacant aromes de maduixa, gerd, cirera, regalèssia, pebre i llorer. Tradicionalment emprada per a vins rosats i cava (DO Cava des de 1998), des de 2004 quan Carles Andreu va elaborar el primer monovarietal negre, la producció amb Trepat ha triplicat en dotze anys passant de 56.400 ampolles a més de 200.000, convertint-se en el passaport de la Conca de Barberà al món del vi. Hui gairebé tots els cellers de la DO elaboren monovarietals negres i caves rosats amb aquesta varietat estrella. En 2016 es registraven 1.199 hectàrees de Trepat a Espanya, concentrades majoritàriament a Catalunya (Conca de Barberà, Costers del Segre).

Sinònims: Trepat, Trepat Negre, Trepan, Traput, Bonicaire (València), Bonicària (Fontanars dels Alforins), Embolicaire (Castelló), Carlina, Negra Blana, Parrel, Parrel-Verdal, Perrel de Monte, Perrel de Regadio, Ravalaire (Benlloch), Rapat (Sant Jordi), Tempranillo del Barón, Trepate/Trepall (Teruel), Trobat (Barcelona historic).

Característiques del raïm

Aromes: Maduixa, gerd, cirera, regalèssia, pebre, llorer (herbaci)

Sabor: Lleuger, fresc, afruitat, amb acidesa viva i notable elegància

Cos: Lleuger a mitjà, estructura delicada, vins àgils i versàtils

Alcohol: Baix a moderat (graduació lleugera)

Verema: Tardana (octubre), maduració lenta i completa

Tipus: Varietat autòctona catalana versàtil, ideal per a rosats, negres lleugers, caves rosats i blanc de negres

Origen genètic: Encreuament natural Hebén x progenitor desconegut (ADN 2021, basat en 20 marcadors)

Resistència: Resistent a botritis; sensible a gelades primaverals i excoriosis; pateix amb sequera

Ram: Rendiment mitjà-alt, vigor mitjà-alt, brotació primerenca

Baia: Grosses, esfèriques i allargades, color blau fosc amoratat, pell fina

Cicle: Brotació primerenca (sensible gelades), maduració tardana (octubre)

Vigor: Cep vigorós amb fulles grans pentagonals i envés molt cotonós, racims grossos compactes amb espatlles obertes

Sabies que...?

El Trepat és una de les grans històries d'èxit de la viticultura catalana contemporània. Aquesta varietat autòctona de la Conca de Barberà, conreada des del segle XII pels monjos cistercencs del Monestir de Poblet (Patrimoni de la Humanitat UNESCO), va estar a punt de desaparèixer després de la fil·loxera quan va quedar relegada exclusivament a la Conca mentres s'extingeix d'altres comarques. Durant dècades va ser considerada una "varietat menor" utilitzada només per a rosats lleugeres i caves rosats pel seu "poc color" i graduació baixa, característiques que en aquella època es veien com a defectes. A la Comunitat Valenciana, on es coneix com Bonicaire o Embolicaire, la història va ser diferent: de 800 hectàrees el 1977 a la Vall d'Albaida, hui només queden parcel·les residuals que pocs recuperen.

Cultiu del raïm

El Trepat és una varietat exigent que requereix condicions específiques per expressar tot el seu potencial. Pateix amb la sequera i prefereix sòls frescos, drenats i pobres, condicions que troba a la perfecció als terrenys calcaris de la Conca de Barberà situats als vessants dels rius Corb, Francolí i Anguera. La seua brotació primerenca la fa vulnerable a les gelades de primavera, mentre que la maduració tardana —que s'allarga fins a octubre— requereix un cicle llarg i temperatures suaus a la tardor. És sensible a l'excoriosis, malaltia que ataca la fusta jove, però en canvi és resistent a la botritis (podridura grisa), un avantatge important en anys humits. Els seus racims grossos i compactes i el rendiment mitjà-alt van fer que durant dècades fora vista només com a varietat de volum, però la clau de la revolució del Trepat des de 2004 ha estat canviar la forma de treballar-la: control de rendiments (verema en verd si cal), vinificació en fred per preservar aromes, maceració curta controlada per a negres (evitant l'amargor de la pell fina), i presa d'espuma per a espumosos o ancestrals rosats. El resultat són vins que expressen frescor, fruita viva, acidesa vibrant i un caràcter mediterrani únic que no s'assembla a res més. El Trepat mereixia una segona oportunitat. I la història els ha donat la raó.