Cencibel

L'espanyola que troba casa a Utiel-Requena

Raïm Negre | Utiel-Requena, València, Alacant, Castelló | Espanyola

Descripció del raïm Cencibel

La Cencibel, més coneguda a la Comunitat Valenciana com a Ull de llebre, és una varietat espanyola que probablement va nàixer a La Rioja o Navarra fa segles. El seu nom —"la primerenca"— fa referència a la seua maduració precoç respecte a altres varietats. Amb més de 80 sinònims documentats (Cencibel, Tinta del País, Negre Fi, Ull de Llebre, Tinta Roriz a Portugal...), és una de les varietats espanyoles amb més presència internacional.

A la Comunitat Valenciana, la Ull de llebre té un paper destacat especialment en la DO Utiel-Requena, on és la segona varietat més plantada després de la Boval, ocupant al voltant del 12% de la superfície de vinya. També està autoritzada en la DO València, la *IGP Castelló i la DO Alacant, encara que en menors proporcions.

Històricament, la Ull de llebre va arribar a la zona d'Utiel-Requena com a part de l'estratègia de diversificació varietal de les DO valencianes. El seu cicle de maduració primerenca la fa interessant en un territori amb estius curts i calorosos com Utiel-Requena, i la seua capacitat d'acoblament amb varietats autòctones com la Boval li ha donat protagonisme en molts vins de la comarca.

En mans de vignerons, la Ull de llebre valenciana cerca expressar el terroir local més que replicar els perfils de La Rioja clàssics. Fermentacions espontànies, criança en recipients neutres o fusta usada, i mínima intervenció són les eines per a aconseguir vins més frescos i mediterranis que els estàndards convencionals.

Sinònims: Albillo Negro, Aragón, Aragonés, Aragonez, Arinto Tinto, Cencibal, Cencibel, Cencibera, Chinchillana, Cupani, Jacibera, Negra de Madrid, Olho de Lebre (Portugal), Ojo de Liebre, Tinta del País, Tinta del Toro, Tinta Fina, Tinta Roriz (Portugal), Tinto Fino, Ull de Llebre (Catalunya), Valdepeñas (Califòrnia).

Característiques del raïm

Aromes: Fruits rojos (maduixes, cireres), espècies, cuir, tabac, notes de sotabosc en vins de guarda

Sabor: Afruitat intens, tanins suaus i sedosos, acidesa moderada, equilibrat. En vins naturals: més fresc, menys fusta dominant

Cos: Mitjà, estructura elegant sense excés de pes. A Utiel-Requena sovint acoblat amb Boval per a aportar finor

Alcohol: Graduació mitjana (12,5-14% *Vol típicament; variable segons zona i any)

Verema: Primerenca (finals d'agost - setembre; abans que Boval i *Monastrell)

Tipus: Varietat espanyola versàtil, apta per a *monovarietales o acoblaments; en CV sovint usada per a aportar elegància i suavitat a vins de Boval

Origen genètic: Encreuament natural *Albillo Major x Benedicto (confirmat per anàlisi d'ADN en 2020). Origen probable: La Rioja o Navarra (nord d'Espanya)

Resistència: Sensible a oïdi, eutipiosis i vent; susceptible a sequera; resistent a botrytis gràcies a la pell gruixuda. Adaptació bona al clima continental d'Utiel-Requena

Rendiment: Rendiment alt en cultiu convencional; en viticultura natural amb rendiments controlats, major concentració i qualitat

Baya: Xicotetes a mitjanes, esfèriques, color negre-blavós, pell especialment gruixuda (rica en tanins i antocianos)

Cicle: Brotada mitjana; maduració primerenca (d'ací el nom "Ull de llebre"). A Utiel-Requena, aquesta precocitat és un avantatge davant estius curts

Vigor: Mig-alt; bona adaptació a sòls pobres i calcaris. A Utiel-Requena (*750m altitud mitjana), el clima continental afavoreix la seua maduració correcta

Sabies que...?

La Ull de llebre és la tercera varietat més plantada del món (més de 219.000 hectàrees globals en 2016) i la més important d'Espanya. A Portugal, on es coneix com a Tinta Roriz o Aragonez, forma part essencial dels vins de Porto i dels negres de l'Alentejo i el Duero.

En la DO Utiel-Requena, la Ull de llebre va guanyar protagonisme a partir dels anys 70-80 com a complement de la Boval. Mentre la Boval aporta potència, color i estructura, la Ull de llebre aporta elegància, tanins suaus i aromes més delicades. Aquest acoblament —Boval + Ull de llebre— és un dels clàssics de la comarca i permet vins més equilibrats i complexos.

Cellers naturals com a Sisé Element (Rafa López, Venta del Moro), Verónica Romero (Requena) o Pigar (Camp Arcís) treballen la Ull de llebre a Utiel-Requena amb enfocament ecològic i biodinàmic, buscant vins que expressen la frescor i l'altitud de la comarca més que els perfils clàssics de La Rioja.

Cultiu del raïm

A la Comunitat Valenciana, la Cencibel/Ull de llebre es cultiva principalment a Utiel-Requena, on és la segona varietat en importància després de la Boval. L'altitud mitjana de 750 metres, el clima mediterrani amb influència continental, i els sòls calcaris de la comarca creen condicions ideals per a una Ull de llebre més fresca i atlàntica que la de La Rioja clàssica.

La seua maduració primerenca és un avantatge a Utiel-Requena, on els estius són curts i calorosos, però les nits més fresques preserven l'acidesa. Aquest cicle permet veremar abans que arriben les pluges de tardor, reduint riscos de podridura.

En agricultura natural i biodinàmica, els vignerons valencians busquen desmarcar-se del perfil convencional d'Ull de llebre: menys fusta nova que amaga la fruita, fermentacions espontànies que respecten els llevats autòctons, maceracions més curtes per a evitar l'excés de tanins. L'objectiu és obtindre vins que parlen de l'altitud i la frescor d'Utiel-Requena, no del prestigi del nom Ull de llebre.

Sovint s'acobla amb Boval (que aporta cos i estructura) o amb Garnacha (que aporta fruita i volum). En monovarietales naturals, la Ull de llebre valenciana mostra un perfil més mediterrani, menys potent però més elegant que els vins d'altres regions espanyoles.