Cabernet Sauvignon

La internacional en mans de vignerons valencians

Raïm Negre | València, Castelló, Alacant | Internacional

Descripció del raïm Cabernet Sauvignon

La Cabernet Sauvignon no és valenciana. És francesa, de Bordeus, i possiblement la varietat més plantada del món. Més de 300.000 hectàrees repartides per tots els continents. Un èxit global que, per això mateix, ha perdut identitat: una Cabernet pot ser de Xile, Califòrnia, Austràlia o La Rioja, i sovint saben igual.Per què apareix llavors en Terroir Radical?Perquè durant els anys 80 i 90, les Denominacions d'Origen valencianes van autoritzar varietats internacionals —Cabernet Sauvignon, Merlot, Syrah, Chardonnay— per a "modernitzar" els vins locals i competir en mercats globals. Hui, la Cabernet és present en les DO València, Alacant, Utiel-Requena i la IGP Castelló. Forma part del paisatge vitícola valencià actual, vulguem o no.

El que importa és com es traballa, no és la varietat el problema. És fer vins sense identitat que podrien ser de qualsevol lloc. Quan un vigneron valencià cultiva Cabernet Sauvignon en agricultura ecològica o biodinàmica, amb fermentacions espontànies, sense additius ni correccions enològiques, el resultat canvia. Cultivada en sòls calcaris valencians, sota el sol mediterrani, veremada a mà i vinificada sense paranys, aquesta Cabernet no és la mateixa que una industrial d'on siga.Alguns vignerons independents de la Comunitat Valenciana la treballen així: com una varietat adoptada que, respectada i tractada amb honestedat, pot expressar alguna cosa del nostre territori. No serà mai tan autèntica com una Va manar o una Boval, però pot tindre interés.

Sinònims: Bidure, Bouchet, Bouchet Sauvignon, Breton, Cabernet Petit, Cabernet Piccolo, Carbouet, Carmenet, Castet, Enfin, Epicier Noir, Marchoupet, Navarre, Petit Bouchet, Petit Cabernet, Petite Vidure, Sauvignon, Vidure, Vidure Sauvignonne, Vigne Dure, Burdeos Tinto (Espanya).

Característiques del raïm

Aromes: Fruites negres (cassis, mores), fruites roges (frambueses), pimentó verd, herbes, espècies, notes balsàmiques (eucaliptus en alguns casos)

Sabor: Tànic, estructurat, amb cos, final persistent. En mans de vignerons naturals valencians: més fresc, menys extracció, menys fusta

Cos: Mitjà-ple, potent, però buscat més lleuger per vignerons que eviten l'excés de cos

Alcohol: Graduació mitjana-alta (13-14,5% Vol típicament en Bordeus; en la Comunitat Valenciana pot variar segons zona i moment de la verema)

Verema: Tardana (finals de setembre - octubre; més tardana que la majoria de varietats autòctones valencianes)

Tipus: Varietat internacional adaptada a múltiples climas; en la Comunitat Valenciana la utilitzan els vignerons que busquen revoltar el terroir local a través d'ella

Origen genètic: Creuament natural Cabernet Franc x Sauvignon Blanc, probablement al segle XVIII a la regió de Gironda (Bordeus, França). Filiació confirmada per anàlisi d'ADN en 1997 per Carole Meredith i John Bowers (Universitat de Califòrnia)

Resistència: Sensible a eutipiosi i oïdi; resistent a botritis i sequera. Pell gruixuda que la protegeix de podridures en clima humit

Ram: Producció mitjana-alta en cultiu convencional; en viticultura natural i rendiments baixos, major qualitat

Baia: Xicotetes, esfèriques, color negre-blavós intens, pell gruixuda, moltes llavors (alta relació pell/polpa = rica en fenols i tanins)

Cicle: Brotació tardana (protegida de gelades primaverals); cicle llarg adaptat al clima valencià però més tardà que autòctones com Monastrell o Bobal

Vigor: Mitjà-alt, amb bona adaptació a diferents tipus de sòl (calcaris, argilosos); en CV plantada principalment en zones interiors

Sabies que...?

La Cabernet Sauvignon va ser la primera varietat clàssica la filiació genètica de la qual es va determinar per anàlisi d'ADN, allà per 1997. El descobriment va revelar que una varietat blanca (Sauvignon Blanc) podia participar en el desenvolupament d'una varietat tinta, cosa que fins aleshores es qüestionava. Este descobriment va obrir la porta a entendre millor la genètica vitícola mundial.

A la Comunitat Valenciana, la Cabernet Sauvignon no és protagonista, però forma part de la realitat vitícola actual. Bodegues com Celler del Roure, encara que centrades en recuperar autòctones (Mandó, Arcos), van començar també amb plantacions de Cabernet i Merlot als anys 90. Hui, molts d'estos projectes han evolucionat cap a un enfocament més autòcton, però alguns vignerons continuen treballant-la amb respecte, buscant que expresse el sòl valencià abans que el perfil internacional estandarditzat.

Cultiu del raïm

A la Comunitat Valenciana es cultiva principalment a les zones interiors de València, Castelló i puntualment a Alacant. Va ser incorporada a partir dels anys 80-90 com a part de l'estratègia de "modernització" de les DO, que buscaven competir en mercats internacionals amb perfils de vi més reconeguts globalment.

Els vignerons que la treballen busquen desmarcar-se del perfil internacional: fermentacions espontànies, maceracions més curtes per evitar l'excés de tanins agressius, criança en recipients neutres (tines, ànfores) o fusta vella en lloc de barrica nova que amaga el fruit. No substituirà mai les varietats autòctones valencianes en importància o autenticitat, però si es treballa amb honestedat i respecte al terroir, pot aportar vins interessants que reflecteixen una part de la història vitivinícola recent de la regió.