Altres regions: amics fent pel camí

VINS D'ALTRES REGIONS: FILOSOFIA, TERRITORIS I AMICS

Més enllà de les fronteres valencianes

La Comunitat Valenciana és el nostre origen, el territori que coneixem pam a pam, la raó per la qual va nàixer terroirradical.es. Però entendre el vi natural, biodinàmic i de mínima intervenció exigix mirar més enllà de les fronteres administratives. Perquè la revolució dels vins honestos no és un fenomen local: és un moviment global que uneix viticultors de Galícia amb els d'Alacant, productors de Catalunya amb els de Castella, bodegues de Canàries amb les del País Basc.

Tots compartixen lo mateix: amor per la terra, respecte pel raïm, rebuig a la mentida enològica, tossuderia per fer les coses bé encara que siga més difícil i menys rendible. Són els nostres amics fent pel camí.

Esta secció —i este article— expliquen per què hem decidit obrir terroirradical.es a vins d'altres regions d'Espanya, què busquem en eixos vins, com els triem, i quines són les regions i varietats que més ens interessen.

Què significa "vi natural", "biodinàmic" i "mínima intervenció"?

Abans de parlar de territoris i productors, és fonamental aclarir estos conceptes, perquè sovint es confonen, es mal utilitzen o simplement es fan servir com a màrqueting buit.

1. Vi Natural

Un vi natural és aquell elaborat amb raïm ecològic o biodinàmic, veremiat a mà, i vinificat sense additius químics (o amb mínima addició de sulfits —SO₂— en l'embotellament, generalment per davall de 30-40 mg/l).

Característiques:

• No s'utilitzen llevats comercials: la fermentació es fa amb llevats autòctons del raïm i de la bodega (fermentació espontània).

• No es fan correccions enològiques: ni acidificació, ni desacidificació, ni addició d'enzims, tanins externs, clarificants...

• No es filtra ni es clarifica (o es fa de manera molt suau, respectant la integritat del vi).

• Mínima o nul·la addició de sulfits: els sulfits (SO₂) són l'únic additiu permés en viticultura ecològica, però en vi natural s'intenta evitar o reduir al mínim.

El vi natural busca expressar la puresa del raïm i del terroir, sense màscara tecnològica. Són vins vius, que evolucionen en la botella, que poden tindre cert tèrbol (és normal: són les llèvadures mortes que no s'han filtrat) i que a vegades sorprenen amb perfils organolèptics diferents als vins convencionals.

Important: "natural" no és una categoria legal en la Unió Europea. És una filosofia, un moviment, una manera d'entendre el vi. Hi ha intents de regulació (com la certificació Vin Méthode Nature francesa o SAINS a Espanya), però encara no hi ha consens internacional ni obligatorietat legal.

2. Vi Biodinàmic

La biodinámica és un pas més enllà de l'agricultura ecològica. Es basa en els principis del filòsof austríac Rudolf Steiner (anys 20 del segle XX) i entén la vinya com un organisme viu interconnectat amb el cosmos, el sòl, les plantes, els animals, els microorganismes i els cicles lunars i planetaris.

Principis de la viticultura biodinámica:

• Calendari lunar i planetari: es treballa la vinya seguint els cicles còsmics. Hi ha dies de fruit (millors per a vendimar), dies de flor (per a tractar malalties), dies de fulla (per al creixement vegetatiu) i dies d'arrel (per a treballar el sòl).

• Preparats biodinàmics: s'utilitzen preparacions naturals amb noms numèrics (500, 501, 502...). El més famós és el 500 (femta de vaca fermentada dins de banyes de vaca enterrades durant l'hivern) que s'aplica al sòl per a estimular la vida microbiana. El 501 (quars molts pulveritzat) s'aplica a les fulles per a millorar la fotosíntesi i la maduració.

• Biodiversitat: es fomenta la presència d'animals (ovelles, gallines, abelles...), cobertes vegetals, insectes beneficiosos, per a crear un ecosistema equilibrat.

Cap producte químic de síntesi: com en ecològic, però amb més rigor. Només es permeten preparats naturals (te de cua de cavall, purí d'ortigues, sofre, coure en dosis mínimes...).

Els principals segells de certificació biodinámica són:

• Demeter (el més exigent i reconegut internacionalment)

• Biodyvin (especialitzat en vi)

Els vins biodinàmics solen tindre una gran vitalitat, profunditat, connexió amb el terroir i capacitat d'envelliment. Molts viticultors afirmen que els vins biodinàmics tenen "ànima", una energia especial que els diferencia.

3. Mínima Intervenció

La mínima intervenció no és una certificació, sinó una filosofia de vinificació. Es tracta d'interferir lo menys possible en el procés natural de transformació del most en vi.

Característiques:

• Fermentació espontània amb llevats autòctons (no es fan inoculacions de llevats comercials).

• No es corregix (ni acidesa, ni alcohol, ni color, ni res).

• No es filtra ni clarifica (o es fa de manera molt suau, per decantació natural).

• Addició mínima o nul·la de sulfits (SO₂).

Respecte pels temps naturals: fermentacions llargues (de setmanes o mesos), criança sense pressa, embotellament quan el vi està llest (no quan ho dicta el calendari comercial).

Ús de tècniques tradicionals: àmfores de fang, tines de fusta vella, ous de formigó, dipòsits d'acer inoxidable neutres... mai fusta nova que emmascara el vi.

La mínima intervenció no és necessàriament sinònim de vi natural (pots fer mínima intervenció amb raïm no ecològic), però sovint van de la mà.

Per què apostar per estos vins?

Perquè són diferents. Perquè tenen alguna cosa a dir. Perquè darrere de cada ampolla hi ha una persona amb nom i cognoms, no una multinacional amb departament de màrqueting. Els vins industrials busquen la repetibilitat: que cada anyada sàpia exactament igual, que no hi haja sorpreses, que tot estiga controlat. Per a això utilitzen llevats seleccionats, enzims, clarificants, estabilitzants, correccions d'acidesa, addició de tanins... El vi es convertix en un producte estandarditzat, previsible, asèptic.

Els vins naturals i de mínima intervenció busquen la veritat: expressar cada any, cada collita, cada terroir, encara que això signifique que cada ampolla siga diferent. No són vins perfectes tècnicament, però són vins honestos. I eixa honestedat és, per a nosaltres, més valuosa que la perfecció industrial.

A més, apostar per estos vins significa:

• Respectar la terra: viticultura ecològica o biodinámica significa sòls vius, biodiversitat, absència de químics.

• Protegir la salut: menys (o gens de) sulfits, gens de residus de pesticides.

• Defensar les varietats autòctones: molts productors naturals recuperen ceps vells de varietats quasi oblidades.

• Donar suport a l'economia rural: són projectes xicotets, familiars, que mantenen vius els pobles.

Com triem els vins d'altres regions?

La resposta és senzilla: els tastem. I visitem els productors sempre que podem. No mirem denominacions, no mirem puntuacions de guies (Peñín, Parker, Decanter...), no mirem premis. Tastam el vi. I si ens emociona, si sent que té alguna cosa a dir, si la filosofia del productor és coherent amb la nostra, llavors el portem a terroirradical.es.

També intentem visitar els productors, els seus vinyers, les seues bodegues. Parlem amb ells. Entenem la seua manera de treballar, les seues dificultats, les seues eleccions. Comprem vins, però també comprem històries, filosofies, compromís.

Criteris de selecció:

• Viticultura ecològica, biodinámica o pràctiques equivalents (alguns productors treballen en ecològic però no certifiquen per evitar burocràcia i costos).

• Vinificació de mínima intervenció: fermentació espontània, sense additius (o mínims), sense correccions.

• Respecte pel terroir: vins que expressen el seu origen, no vins "internacionals" que podrien ser de qualsevol lloc.

• Compromís i honestedat: productors que fan lo que fan per convicció, no per moda.

• Qualitat organolèptica: al final, el vi ha de ser bo. Ha de emocionar-nos.

No tots els vins que trobaràs ací són certificats ecològics o biodinàmics. No tots són 100% sense sulfits. Però tots compartixen l'esperit radical: autenticitat sense màscara, terra sense maquillatge, vi sense mentides.

Les regions i varietats que ens interessen

• Galícia: vi blanc atlàntic, mineral, vibrant

Galícia és, per a molts, la millor regió d'Espanya per als vins blancs. El clima atlàntic (fred, pluviós, humit), els sòls granítics i les varietats autòctones creen vins d'una elegància, tensió i mineralitat úniques.

Denominacions principals:

Rías Baixas (DO): Albariño en sòls granítics, molt prop del mar. Vins saladíssims, amb acidesa vibraç, aromes cítrics (llima, pomelo) i florals (flor de taronger). Productors com Zárate, Fedellos do Couto, Nanclares fan Albariño natural radical.

Ribeiro (DO): zona interior, menys coneguda però fascinant. Varietats: Treixadura, Loureira, Albariño, Torrontés. Vins complexos, amb més volum que els de Rías Baixas, però mantenint la frescor atlàntica. Productors com Cume do Avia, Envínate (Lousas) fan vins increïbles.

Valdeorras (DO): vall interior, més continental. La Godello és la reina: vi blanc d'estructura, amb mineralitat pissarrosa, aromes de fruita blanca (pera, poma verda) i herbes. Productors com Rafael Palacios (no natural però molt respectuós), A Coroa fan Godello d'altura.

Zones sense DO: Betanzos, Barbanza, Monterrei... molts productors fan vins fora de les DO per a tindre més llibertat. Fedellos do Couto fa alguns dels blancs més emocionants d'Espanya fora de les DO.

Varietats a descobrir o re-descobrir:

Blanques: Albariño, Godello, Treixadura, Loureira, Torrontés, Lado, Caíño Blanco.

Negres (menys conegudes però interessants): Mencía, Brancellao, Caiño Tinto, Sousón, Espadeiro.

Per què ens interessa Galícia: acidesa natural altíssima (crucial en temps de canvi climàtic), mineralitat única, vins que demanen menjar (marisc, peix, polp...), productors amb molta honestedat.

Catalunya: diversitat i experimentació

Catalunya és, probablement, la regió més diversa d'Espanya. Té mar i muntanya, DO històriques i zones emergents, vins clàssics i experimentació radical.

Zones destacades:

Priorat (DOQ): sòls de licorella (pissarra), coster escarpats, vinyes velles de Carinyena i Garnatxa. Vins de concentració extrema, però en mans de productors naturals (com Terroir al Limit, Jordi Miró, Mas Martinet), també amb elegància i frescor.

Montsant (DO): germà menys conegut del Priorat, més assequible. Mateixa geologia, mateix estil. Productors com Venus La Universal, Celler Frisach.

Penedès (DO): terra d'escumosos (Cava), però també de vins tranquils interessants. Varietats: Xarel·lo, Macabeu, Parellada. Productors naturals com Laureano Serres (Vinya del Vuit), Can Sumoi, Mas Candí fan blancs vibrants, sense barrica, amb tensió atlàntica encara que estant a prop del Mediterrani.

Empordà (DO): nord de Catalunya, prop de França, tramuntana constant. Garnatxa (negra i blanca), Carinyena, Lledoner. Sòls de pissarra i granit. Productors com Celler Frisach, Mas Oller fan vins salvatges, amb caràcter.

Terra Alta (DO): interior, sòls calcaris, Garnatxa Blanca (la millor d'Espanya, segons molts). Vins blancs d'estructura, mineralitat calcària, capacitat d'envelliment. Productors com Bárbara Forés, Celler Piñol (ecològic).

Conca de Barberà, Costers del Segre, Catalunya (IGP): zones menys conegudes però amb projectes interessants de recuperació de varietats (Sumoll, Mandó) i vinificació natural.

Varietats a descobrir o a re-descobrir:

Blanques: Xarel·lo, Macabeu, Parellada, Garnatxa Blanca, Picapoll.

Negres: Carinyena (Samsó), Garnatxa, Sumoll, Mandó, Ull de Llebre.

Per què ens interessa Catalunya: experimentació (molts productors jóvens fent coses radicals), diversitat geològica i climàtica, recuperació de varietats oblidades (Sumoll!), moviment natural molt fort.

Castella: vinyes velles, altitud, elegància

Castella és una denominació massa genèrica per a una regió immensa que inclou des de Ribera del Duero fins al Bierzo, passant per Toro, Rueda, Cigales, Arribes del Duero, Sierra de Gredos...

Característiques comuns: altitud (700-1.100 metres), amplitud tèrmica brutal (40ºC de dia, 10ºC de nit en estiu), sòls pobres (arenys, graves, granits), vinyes velles (50-150 anys).

Zones destacades:

Bierzo (DO): el més atlàntic de Castella, en transició cap a Galícia. La Mencía és la reina: elegant, fresca, amb aromes de fruita roja (cirera, grosella), flors, herbes. En vinyes velles i sòls pissarrosos, la Mencía fa vins de gran profunditat. Productors com Raúl Pérez, Descendientes de J. Palacios, Ricardo Pérez (Valtuille) són referents mundials.

Ribera del Duero (DO): Tempranillo (ací anomenada Tinto Fino o Tinta del País) en sòls de graves, arenys, argiles. Altitud 800-900 metres. Vins potents, però en mans de productors respectuosos (com Dominio del Águila, Comando G —en part—, Oxer Wines), també elegants i profunds.

Toro (DO): Tempranillo (ací anomenada Tinta de Toro) en sòls arenosos. Vins molt potents, alcohòlics, però amb vinyes velles pre-filoxèriques increïbles. Productors com Elías Mora (ecològic), Cyan (Matarromera) fan vins més equilibrats.

Rueda (DO): terra del Verdejo. Vi blanc d'estructura, amb acidesa, aromes herbacis (fonoll, herba fresca) i fruita blanca. En viticultura ecològica i mínima intervenció, el Verdejo mostra tensió i mineralitat. Productors com Belondrade, Naia (ecològic).

Sierra de Gredos (VT Castilla y León): zona emergent, sense DO, llibertat total. Garnatxa vella (50-100 anys) en sòls granítics a 900-1.200 metres d'altitud. Vins frescos, elegants, amb aromes de fruita roja, flors, pedra. Productors com Comando G, Bernabeleva, Marañones van revolucionar la percepció de la Garnatxa espanyola.

Arribes del Duero (VT Castilla y León): frontera amb Portugal, canyons del Duero, vinyes velles en pendents extrems. Garnatxa, Tempranillo, Juan García (varietat autòctona). Productors com Finca La Madroña, Vinos Sanchez.

Varietats a descobrir:

Negres: Mencía, Tempranillo/Tinto Fino/Tinta de Toro, Garnatxa, Juan García.

Blanques: Verdejo, Albillo (Real i Mayor), Godello (també en Bierzo).

Per què ens interessa Castella: vinyes centenàries (patrimoni vitícola únic), altitud (frescor en temps de canvi climàtic), mineralitat granítica, productors que han revolucionat la Garnatxa i la Mencía.

Aragó: Garnatxa, pissarra, tradició

Aragó és terra de Garnatxa. Especialment en les denominacions de Campo de Borja, Calatayud i Cariñena. Vinyes velles (50-100 anys), sòls de pissarra, clima continental sec.

Durant dècades, la Garnatxa aragonesa es va utilitzar per a fer vins potents, alcohòlics, confiturosos, per a vendre a granel. Però en els últims 20 anys, una nova generació de viticultors ha recuperat la dignitat de la Garnatxa: frescor, elegància, especiat, mineralitat.

Zones destacades:

Campo de Borja (DO): sòls de pissarra, vinyes velles de Garnatxa. Productores com Bodegas Aragonesas (Alto Moncayo), Borsao (ecològic) fan vins potents però equilibrats.

Calatayud (DO): altitud mitjana-alta, amplitud tèrmica. Garnatxa amb frescor, acidesa natural. Productors com Las Moradas de San Martín (natural, sense sulfits), Breca (vins de vinyes velles).

Cariñena (DO): denominació històrica, menys coneguda hui. Garnatxa, Carinyena (Mazuelo), Macabeu. Alguns productors estan recuperant vinyes velles amb resultats interessants.

Somontano (DO): zona més septentrional, influència pirinenca. Garnatxa, però també Moristel (varietat autòctona), Parraleta, Macabeu. Productors com Viñas del Vero (ecològic).

Varietats a descobrir:

Negres: Garnatxa (tinta), Carinyena (Mazuelo), Moristel, Parraleta.

Blanques: Macabeu, Garnatxa Blanca, Garnatxa Peluda (molt rara, interessant).

Per què ens interessa Aragó: Garnatxa vella de qualitat excepcional a preus assequibles, sòls de pissarra (mineralitat), productors honestos que estan recuperant la dignitat de la zona i vins for de DO's.

Andalusia: Xerès, Palomino sec, varietats oblidades

Andalusia és, sobretot, terra de vins generosos: Xerès (Jerez), Montilla-Moriles, Condado de Huelva. Són vins oxidatius, fortificats (o no, en el cas de Fino i Manzanilla), únics al món, amb segles de tradició.

Però en els últims anys, alguns productors estan recuperant la tradició de fer vins blancs secs de Palomino (la raïm del Xerès) sense criança biològica ni fortificació. Són vins saladíssims, minerals, amb una tensió i frescor increïbles. Projectes com Cota 45, Forlong, Barranco Oscuro estan revolucionant la percepció del Palomino.

També hi ha qui recupera varietats quasi extintes com la Tintilla de Rota (negra, aromàtica, amb potencial increïble) o la Rome/Romé (blanca, molt rara), i qui experimenta amb vinyes d'altura en zones on fa dècades no es feia vi (Serralada de Ronda, Sierra de Cazorla, Contraviesa granadina...).

Varietats a descobrir:

Blanques: Palomino Fino (sense fortificar!), Pedro Ximénez, Moscatell.

Negres: Tintilla de Rota, Romé, Syrah (en vinyes d'altura).

Per què ens interessa Andalusia: Palomino sec (revolucionari), recuperació de Tintilla de Rota, experimentació en zones noves, productors valents que trenquen motles.

Extremadura: terra oblidada, potencial immens

Extremadura no és famosa.EFContinuarExtremadura: terra oblidada, potencial immens (continuació)Extremadura no és famosa. No ix en les guies internacionals. No té denominacions prestigioses (bé, té la DO Ribera del Guadiana, però poca gent la coneix). I això és, paradoxalment, una benedicció.Perquè significa que encara hi ha molt per descobrir, molt per fer, molt marge per a no equivocar-se. Extremadura és un territori verge, vitícola parlant. I alguns productors valents estan escrivint la seua pròpia història, sense la pressió de les DO, sense la necessitat de seguir normes obsoletes.Zones i projectes interessants:

Sierra de Gredos (part extremenya): Garnatxa vella en sòls granítics a 900-1.100 metres d'altitud. Alguns productors vinifiquen ací (com Comando G en algunes de les seues parcel·les).

Tierra de Barros: plans interiors, sòls argilosos i calcaris. Algú està recuperant vinyes velles de Cayetana Blanca (varietat autòctona poc coneguda, molt productiva, considerada durant dècades com a vulgar, però que en mans expertes i amb rendiments baixos dona vins frescos i interessants).

Valle del Jerte, La Vera: zones d'altitud mitjana, amb microclimes interessants. Recuperació de varietats quasi extintes.

Varietats a descobrir:

Blanques: Cayetana Blanca, Pardina, Eva de los Santos (totalment desconeguda fora d'Extremadura, amb potencial increïble).

Negres: Garnacha Tintorera (Alicante Bouschet), Tempranillo, Garnatxa.

Per què ens interessa Extremadura: és un llibre en blanc. No hi ha expectatives preconcebudes, no hi ha pressions comercials, no hi ha "estil regional" establert. Els productors que treballen ací ho fan per convicció pura, i alguns dels vins més emocionants que hem tastat últimament vénen d'Extremadura. A més, les vinyes velles centenàries de varietats autòctones són un tresor per preservar.País Basc: Txakoli vibrant i Rioja Alavesa biodinámicaEl País Basc té dues cares vitivinícoles:1. Txakoli (Txakolina)El Txakoli és el vi més singular del nord d'Espanya. Hi ha tres denominacions:

Getariako Txakolina (Guipúscoa, costa)

Bizkaiko Txakolina (Biscaia, costa i interior)

Arabako Txakolina (Àlaba, interior, més continental)

Característiques del Txakoli:

Blanc (majoritari) i rosat (minoritari)

Acidesa altíssima (és el vi amb més acidesa natural d'Espanya)

Lleugerament escumós (agulla de geladura)

Salí, herbaci, mineral

Graduació baixa (10-11,5%)

Varietats principals: Hondarribi Zuri (blanca) i Hondarribi Beltza (negra).Durant dècades, el Txakoli va ser un vi senzill, per a beure jove, sense pretensions. Però en els últims anys, alguns productors estan fent Txakoli complex: fermentació en àmfora, criança en fusta vella, sense filtrar, amb més temps de contacte amb pells. Projectes com Doniene Gorrondona, Ameztoi, Talai Berri fan Txakoli d'alta gamma.2. Rioja AlavesaLa Rioja Alavesa (part basca de la DOQ Rioja) té un clima més atlàntic que la Rioja Alta o Baja. Els vins tenen més frescor, elegància, menor alcohol. La varietat principal és la Tempranillo (ací anomenada també Tempranillo Alavesa).Alguns productors alavesos estan apostant per la viticultura biodinámica (certificació Demeter) i la mínima intervenció. Projectes com Artuke, Olivier Rivière, Luis Cañas (línia ecològica) fan vins que trenquen amb l'estil clàssic de Rioja (fusta nova americana, vins potents) i busquen l'elegància, frescor i expressió del terroir.Per què ens interessa el País Basc: Txakoli (únic, vibrant, perfecte per a maridar), Rioja Alavesa biodinámica (elegància, tradició renovada), productors compromesos amb la sostenibilitat.Canàries: vins volcànics, únics al mónLes Illes Canàries són un cas únic en la viticultura mundial. Sòls volcànics, clima subtropical, influència atlàntica, vinyes en pendents extrems o en foies (hoyos) excavades en la lava...Zones destacades:

Lanzarote (DO): vinyes plantades en foies (excavacions en la lava coberta de picón —lapil·li volcànic—). La varietat principal és la Malvasia Volcànica. Vins blancs minerals, saladíssims, amb notes de pedra volcànica calenta. Productors com Los Bermejos, Puro Rofe.

Ycoden-Daute-Isora, Valle de la Orotava (DO, Tenerife): vinyes en cordons (fileres sobre pedra volcànica en pendents extrems). Varietats: Listán Blanco, Listán Negro, Baboso Negro, Malvasia. Productors com Envínate (Tenerife), Suertes del Marqués, Viñátigo fan vins increïbles.

El Hierro, La Palma, Gran Canaria: illes menys conegudes però amb projectes interessants de recuperació de vinyes velles i varietats autòctones.

Varietats a descobrir:

Blanques: Listán Blanco (Palomino), Malvasia Volcànica, Gual, Marmajuelo, Albillo Criollo.

Negres: Listán Negro, Baboso Negro, Negramoll, Tintilla.

Per què ens interessa Canàries: són vins que no s'assemblen a res. La mineralitat volcànica és única. Les vinyes són patrimoni (moltes pre-filoxèriques, amb peus francs —sense empeltar—). Els productors treballen en condicions heroiques (pendents extrems, rendiments baixíssims). Són vins vius, vibrants, autèntics.Múrcia: Monastrell radical de Jumilla i YeclaMúrcia és terra de Monastrell. Les denominacions principals són Jumilla i Yecla. Durant dècades, estos vins van ser potents, alcohòlics, per a vendre a granel o fer cupatges. Però en els últims anys, alguns productors estan recuperant la dignitat de la Monastrell murciana.Característiques:

Altitud: 600-800 metres (més alt que Alacant, més fresc).

Sòls calcaris i pedregosos.

Vinyes velles de Monastrell (50-80 anys).

Clima continental extrem: molt sec, fred a l'hivern, calorós a l'estiu.

Productors de Jumilla o Yecla, fan Monastrell amb més frescor, elegància i profunditat que la imatge tradicional. També hi ha productors experimentant amb Garnacha Tintorera (Alicante Bouschet), una varietat de pell i polpa negres que dona vins de color intens i caràcter especiat.Per què ens interessa Múrcia: Monastrell amb personalitat pròpia (diferent a l'alacantina), altitud (frescor), preus assequibles, productors honestos.

Vins sense DO: la llibertat dels "vinos de mesa" Una tendència creixent en el món del vi natural és eixir de les denominacions d'origen. Per què?

• Normatives restrictives: les DO obliguen a utilitzar només certes varietats, certs rendiments, certes pràctiques. Molts productors innovadors volen experimentar i les DO no ho permeten.

• Burocràcia i costos: pertànyer a una DO implica pagar quotes, passar controls, seguir normes que no sempre tenen sentit.

• Llibertat creativa: fora de la DO, pots fer lo que vulgues: plantar varietats "prohibides", vinificar com vulgues, etiquetar com vulgues.

Per això, molts vins naturals i biodinàmics porten l'etiqueta "Vino de España" o "Vino de Mesa" o IGP (Indicació Geogràfica Protegida) en lloc de DO. No és un signe de menys qualitat: sovint és al contrari.

Productors de varietats híbrides (com Pedro Parra en el seu projecte a Itata, Xile, però també alguns a Espanya): les DO prohibixen híbrids, així que han d'eixir de la denominació.

Un avís honest: estos vins no són "fàcils"És important ser honestos: els vins naturals, biodinàmics i de mínima intervenció no són per a tothom. Tenen característiques que poden sorprendre (o molestar) a qui està acostumat als vins convencionals:

• Tèrbol: els vins sense filtrar tenen sediment. És normal. Són llevats morts, cristalls de tartar, pigments naturals. No afecten el sabor (o fins i tot el milloren, segons molts). Però visualment pot desconcertar.

• Evolució en la botella: els vins naturals són vius. Evolucionen, canvien. Una ampolla oberta hui pot saber diferent demà (normalment millor: necessiten oxigenar-se). També, dos ampolles de la mateixa collita poden tindre lleugeres diferències.

• Aromes "estranys": a vegades, vins naturals tenen aromes que la indústria considera "defectes":

• Brett (Brettanomyces): llevat salvatge que aporta aromes de cort d'animals, cuiro, fenc. En nivells baixos, aporta complexitat. En nivells alts, pot ser desagradable.

• Acidesa volàtil (AV): en nivells moderats, aporta vivacitat i complexitat (notes de vinagre balsàmic, acetato d'etil). En nivells alts, és un defecte.

• Reducció: aromes sulfurosos (ou podrido, cerilla cremada) que apareixen en vins poc oxigenats. Generalment desapareix amb aire.

• Menor estabilitat: els vins sense sulfits (o amb molt poc) són més delicats. Poden reoxidar-se més ràpidament una vegada oberts. Cal consumir-los en poques hores o dies (encara que molts aguanten bé).

Açò no són errors: són conseqüències d'una vinificació sense xarxa. Quan fas vi sense sulfits, sense llevats comercials, sense filtrats, sense controls exhaustius, assumixes un risc. I a vegades, el vi fa el que vol. Evoluciona, canvia, sorprén.Si busques vins polits, previsibles, sempre iguals, esta no és la teua secció. Si busques vins vius, vibrants, honestos, amb ànima, benvinguts.

Com conservar i servir estos vins?

Alguns consells pràctics, Conservació:

• Temperatura estable: idealment 12-16ºC. Evitar canvis bruscos.

• Obscuritat: la llum (especialment UV) deteriora el vi.

• Humitat: 60-70% per a evitar que els taps s'assequen.

• Posició horitzontal: per a mantindre el tap humit (si és tap de suro).

• Sense vibracions: el vi necessita repòs.

Servici:

• Temperatura: blancs 10-12ºC, negres 14-16ºC (no més, o l'alcohol domina).

• Decantar: molts vins naturals milloren amb decantació (sobretot negres, però també alguns blancs). Deixar oxigenar 30 minuts - 2 hores.

• Copes grans: per a permetre que el vi respire i mostrar els seus aromes.

• Paciència: alguns vins necessiten temps per a obrir-se. No jutges en els primers 5 minuts.

Maridatge:

Els vins naturals solen tindre més acidesa, més frescor, menys alcohol que els convencionals. Això els fa perfectes per a menjar.

• Vins blancs atlàntics (Albariño, Godello, Txakoli): marisc, peix, musclos, polp, sushi.

• Vins blancs mediterranis (Xarel·lo, Garnatxa Blanca, Verdejo): arrossos, verdures a la brasa, formatges frescos.

• Vins negres frescos (Mencía, Garnatxa de Gredos): embotits, xarcuteria, carn a la brasa, guisos lleugeros.

• Vins negres potents (Priorat, Monastrell): carns roges, estofats, formatges curats.

En conclusió: el vi no entén de fronteres. Tornem a repetir, la Comunitat Valenciana és el nostre cor, el nostre origen, el territori que defensem amb més passió. Però el vi natural, biodinàmic i de mínima intervenció és un moviment global. Un moviment que uneix viticultors de Galícia amb els d'Alacant, productors de Catalunya amb els de Castella, bodegues de Canàries amb les del País Basc. Tots compartim lo mateix: amor per la terra, respecte pel raïm, rebuig a la mentida enològica, tossuderia per fer les coses bé encara que siga més difícil.

En nosaltres trobaras sempre vins de la Comunitat Valenciana. Ara, obrim la porta a amics d'altres regions que compartixen la nostra filosofia. No són molts. No són fàcils de trobar. Però quan els trobes, saps que has connectat amb algú que entén el vi com tu l'entens.

Al final, el vi és això: terra, treball, veritat. I eixos tres elements no entenen de fronteres administratives.

Benvingut a la secció "Altres regions". Benvingut a la comunitat dels vins honestos.