Alicante Bouschet

Alicante Bouschet / Garnacha Tintorera - La que tenyeix per dins

Raïm Negre | França - La Manchuela | Tintorera

Descripció del raïm Alicante Bouschet

L'Alicante Bouschet, coneguda a Espanya com Garnacha Tintorera, és un cultivar tintorera creat a França per Henri Bouschet en 1855 mitjançant l'encreuament de Petit Bouschet i Garnacha, encara que tradicionalment plantada i adaptada a La Manchuela des de fa més d'un segle. Confirmada per estudis d'ADN en 2003, és una de les poques varietats tintoreras (de polpa pigmentada) que existeixen en Vitis vinifera, característica que la fa inconfusible i extremadament valuosa per aportar color i cos al vi. Els seus racims de mida mitjana i baixa compacitat, amb raquis, pedicels i rodets pigmentats, presenten grans de mida uniforme però poc uniformes en color, amb pedicle rogenc, curt i de difícil despreniment de les baies. Les baies de mida mitjana, secció circular i forma esferoide, tenen epidermis blau molt fosc, melic persistent, pell gruixuda amb molta pruïna i polpa fortament pigmentada, compacta, carnosa i molt sucosa de sabor neutre. Les cepas de vigor mitjà-elevat, port tumbat i bona fertilitat però producció baixa, són de desborre de mitjana estació i maduració primerenca, produint mostos intensament colorats, amb graduació elevada, molt tànics i aspres, amb acidesa equilibrada. Capaç de vins molt densos, alcoholosos, colorats i amb aromes a fruites roges intenses, és una varietat que no se sol vinificar sola sinó que s'utilitza per aportar color a la barreja. Estesa hui per Castella-La Manxa (57%), Galícia (30%) i denominacions com Almansa, Alacant, Bierzo, València i Yecla.

Sinònims: Alicante Bouschet, Alicante Henri Bouschet, Garnacha Tintorera, Alicante, Colorina, Moratón, Negral, Tintorera, Tintorera de Liria, Tintorera de Longares.

Característiques del raïm

Aromes: Fruites roges intenses, caràcter tànic marcat

Sabor: Neutre en raïm, però mostos molt tànics i aspres, densitat elevada en vi

Cos: Molt dens, estructura potent, cos elevat

Alcohol: Graduació elevada (característic de maduració primerenca amb bona concentració)

Verema: Primerenca (desborre de mitjana estació, maduració ràpida)

Tipus: Varietat tintorera (polpa de color), ideal per aportar color i cos en assemblatges

Origen genètic: Encreuament Garnacha x Petit Bouschet, creat per Henri Bouschet (França, 1855)

Resistència: Tolera bé la sequera i els rigors invernals; molt sensible a míldiu, excoriosis, necrosi bacteriana, eutipiosi, esca i fongs de la fusta; sensible a arna del raïm, cicadèl·lids i podridura àcida; poc sensible a oïdi, botritis i àcars

Ram: Racims mitjans, baixa compacitat, raquis i pedicels pigmentats, desborre mitjana estació

Baia: Mida mitjana, blau molt fosc, pell gruixuda amb molta pruïna, polpa fortament pigmentada (característica tintorera)

Cicle: Desborre mitjana estació, maduració primerenca, agostament primerenc

Vigor: Mitjà-elevat, port tumbat, bona fertilitat però producció baixa

Sabies que...?

L'Alicante Bouschet és una de les poques varietats tintoreras del món: té la polpa de color, no només la pell. Aquesta característica extraordinària —que fa que quan premses el raïm, el suc eixisca ja negre en lloc de blanc— la va convertir durant dècades en la varietat imprescindible per "arreglar" vins pàl·lids, especialment en zones on les varietats locals no donaven prou color. Creada per Henri Bouschet a França en 1855 mitjançant l'encreuament de Garnacha i Petit Bouschet (aquesta última ja era una varietat tintorera creada pel seu pare, Louis Bouschet), la varietat va nàixer precisament amb aquest objectiu: crear una uva que tenyira per dins i que tinguera més qualitat que les tintoreras anteriors. Cultivada per primera vegada en 1866, es va estendre ràpidament per França després de la filoxera i va arribar a Espanya a principis del segle XX, especialment a La Manchuela i Almansa, on s'ha adaptat tan bé que se la considera "autòctona per adopció". Durant dècades va haver-hi dubte sobre si la Garnacha Tintorera espanyola i l'Alicante Bouschet francesa eren la mateixa varietat o diferents. Estudis d'ADN en 2003 van confirmar definitivament que són idèntiques. A Espanya hi ha tres varietats tintoreras: Petit Bouschet, Morrastel-Bouschet i Alicante Henri Bouschet (Garnacha Tintorera), sent aquesta última la més estesa. No és una varietat per a monovarietals tradicionals: els seus mostos intensament colorats, graduació elevada, tanins aspres i caràcter dens la fan ideal per a barreges on aporta el que altres no poden: color profund, cos estructurat i aquella intensitat cromàtica que només una tintorera pot donar. Encara que en els últims anys alguns productors elaboren monovarietals que demostren el seu potencial quan es treballa bé.

Cultiu del raïm

L'Alicante Bouschet és una varietat de personalitat forta però exigent. Les seues cepas de vigor mitjà-elevat i port tumbat requereixen formacions en espalderes per millorar tant la producció com la qualitat de les uves, ja que els seus sarments tendeixen a tombar-se. Produeix bé amb podes curtes però necessita bon adob fosforós i, tot i que tolera bé la sequera, millora molt la producció amb bona disponibilitat hídrica (té elevats requeriments d'aigua). Prefereix sòls profunds, solts i argilocalcaris i, encara que suporta molt bé els rigors invernals, és sensible al vent i als freds primaverals. El seu desborre de mitjana estació i la seua maduració primerenca permeten veremes anticipades, però aquesta precocitat té un preu: és molt sensible al míldiu, excoriosis, necrosi bacteriana, eutipiosi, esca i altres malalties fúngiques de la fusta, així com a l'arna del raïm, cicadèl·lids i podridura àcida. En canvi, és poc sensible a oïdi, botritis i àcars. La seua bona fertilitat contrasta amb la producció baixa, i el resultat són raïms de mida mitjana amb baies de pell gruixuda, molta pruïna i polpa fortament pigmentada que donen mostos d'una intensitat cromàtica brutal. No és una varietat fàcil de treballar en viticultura natural —la seua sensibilitat a fongs de la fusta la fa complicada—, però quan es cultiva bé i es vinifica amb respecte, aporta a les barreges allò que cap altra pot donar: color que no s'apaga, estructura que aguanta el temps, intensitat que no menteix. A Espanya s'ha adaptat especialment bé a Almansa (DO on és varietat principal), La Manchuela, i està present també a Alacant, València, Bierzo, Valdeorras, Ribeira Sacra i altres denominacions.