La historia de Terroir Radical · Vins amb lligams

La primera vegada que vaig provar un vi de la varietat Planta nova (també coneguda com *Tardana), l'elaborador —un amic viticultor valencià— em va dir: "Esta varietat era molt comuna ací, i per poc desapareix". Eixa frase senzilla em va obsessionar.

Vaig començar a investigar i vaig descobrir alguna cosa que em va deixar sense paraules: la Comunitat Valenciana tenia desenes de varietats autòctones —Planta nova, Bonicaire, Forcallada, Arcs, Merseguera, Tortosí, Escanvella, Crujidera— que quasi van desaparéixer després de la plaga de la *filoxera a la fi del segle XIX.

Però no sols va ser la filoxera. Durant dècades, eixos ceps ancestrals es van arrancar perquè "no tenien valor comercial". Es van substituir per varietats internacionals més rendibles: Cabernet Sauvignon, Merlot, Chardonnay. El resultat? Una pèrdua irreparable de diversitat genètica i identitat territorial.

L'irònic és que eixos vins "rars" que ningú volia ara conquisten als crítics més durs. Els sommeliers de Londres, París i Copenhaguen busquen desesperadament Forcallada, Arcs, Monastrell salvatge de vinya vella. El que abans era "antiquat" ara és distintiu, únic, irrepetible.

Soc natural de Barcelona, però fa quasi 20 anys que la meua vida està lligada al món del vi. En 2005 vaig començar un microprojecte vinícola a l'Alt Penedès: elaborava xicotetes produccions d'espumosos i vins tranquils amb mínima intervenció. Treballava amb viticultors locals, experimentava amb fermentacions, buscava expressions honestes del *terroir català.

Vaig obrir la meua oficina i magatzem a Xàtiva, en el cor de la Comunitat Valenciana. Des d'allí comercialitzava els vins que elaborava a Catalunya i altres projectes que vaig desenrotllar en diverses regions d'Espanya. Xàtiva em va donar una cosa inesperada: un vincle profund amb la terra valenciana. Vaig conéixer viticultors, vaig recórrer vinyes de secà, vaig descobrir històries de famílies que portaven generacions cultivant ceps que ningú valorava.

Durant eixos anys també vaig viatjar per Espanya, França, Itàlia, Eslovènia. Vaig provar vins naturals, vins biodinàmics, elaboracions salvatges que m'ensenyaven que el vi pot ser honest, viu, imprevisible. Sense additius, sense correccions, sense mentides enològiques.

Però després de quasi 20 anys, vaig haver de tancar el projecte. Va ser dur. Vaig pensar que m'allunyaria del món del vi per sempre.

No vaig poder. El camp, la vinya, les persones que l'envolten em cridaven de tornada. A través d'amics viticultors valencians —molts dels quals havia conegut durant els meus anys a Xàtiva— vaig començar a descobrir vins naturals locals que em van impactar: vins sense sulfits afegits, fermentacions espontànies amb llevats autòctons, varietats que mai havia sentit nomenar com Escanvella, Crujidera, Giró, *Tortosí. Vins honestos fets per gent que estima la seua terra per damunt del compte de resultats.

I vaig entendre una cosa crucial: València alberga una història vitivinícola brutal que ningú explica. Hi ha viticultors i cellerers independents fent vins increïbles, recuperant varietats oblidades que els seus avis cultivaven, treballant en viticultura ecològica i biodinàmica, desafiant les denominacions d'origen oficials que els ignoren, elaborant amb fermentacions espontànies i sense sulfits afegits, respectant els cicles lunars, els equilibris naturals, la vida del sòl. Eixos vins no seguixen modes. Seguixen la seua intuïció i la seua *terroir.

Enguany, 2025, he tornat a elaborar. Esta vegada vins naturals a casa, amb la humilitat de qui torna a començar però amb la saviesa de dos dècades d'experiència. És el meu xicotet homenatge a tots eixos viticultors radicals que m'han ensenyat que el vi pot ser una forma de resistència.

Terroir Radical va nàixer per a donar-los veu. La nostra missió és clara: buscar xicotets productors que respecten la seua terra, visibilitzar varietats autòctones valencianes a punt de desaparéixer, explicar les històries reals darrere de cada botella, connectar consumidors conscients amb viticultors radicals, demostrar que València no és només Boval i Monastrell comercial.

Per a nosaltres, ser radical és creure que el vi ha d'explicar-nos d'on ve, apostar per viticultors que li ho juguen tot per mantindre viva una tradició, rebutjar el vi industrial disfressat de "natural", respectar el *terroir per damunt de les modes, entendre que cada botella guarda una història de resistència.

Quan compres ací, no sols t'emportes una botella de vi natural valencià. Coneixes la història de Rafa que recupera Planta nova a l'Horta *Nord. D'Elena que treballa Arcs en secà a Fontanars dels Alforins. De Toni que fa Boval salvatge sense sulfits a Utiel-Requena.

Ells —els viticultors— són els verdaders protagonistes. Jo només faig de pont entre les seues vinyes i la teua taula. Perquè al final, això és el que significa "*vins amb lligams": vins que connecten persones, que unixen qui cultiva amb qui gaudix, que mantenen vius els llaços entre la terra i la memòria.

Cada botella que òbrigues és un acte de resistència. Cada xarrup, un vot de confiança en algú que va decidir fer les coses bé encara que fora més difícil.

Benvingut a Terroir Radical. Ací els vins tenen nom i cognoms.

Terroir Radical · Vins amb lligams

Vins naturals, biodinàmics i de mínima intervenció de la Comunitat Valenciana