Forcallada

Forcallat / Forcallà – L'autòctona que torna del olvidoUva Negra (i Blanca)

| València, Alacant, Múrcia | Autòctona quasi extinta

Descripció del raïm Forcallat

La Forcallat, també coneguda com Forcallà en terres valencianes, és una varietat autòctona del sud-est peninsular —Comunitat Valenciana, Múrcia i Castella-la Manxa— que va estar a punt de desaparéixer després de la filoxera. Abans de la plaga, era una varietat estesa per tota la zona, però la seua maduració molt tardana, sensibilitat al míldiu i a la botrytis, i els seus mostos de poc color i baix grau alcohòlic la van fer poc atractiva quan es van reestructurar les vinyes. Es va arrancar massivament per a plantar Monastrell, Ull de llebre i varietats internacionals que donaven més color, més grau i menys problemes.Les dades oficials confirmen aquest declivi: l'any 2000 hi havia unes 2.675 hectàrees de Forcallat; en 2016 només quedaven 535 hectàrees, amb una tendència a la baixa molt pronunciada. Hui, només queden algunes hectàrees disperses amb ceps molt vells —de 50 a 95 anys— que alguns vignerons valents estan recuperant. Rafael Cambra a Fontanars dels Alforins (València) és el gran referent amb el seu vi "La Forcallà d'Antonia" (93-95 punts Parker), elaborat amb una parcel·la de vinya de més de 50 anys. També Celler L'Alzina (Albacete-Murcia) treballa Forcallat negra.

Existeix també una Forcallat Blanca (varietat blanca), però no se sap si hi ha relació genètica entre totes dues o són varietats diferents que comparteixen nom. El que abans es veia com a defectes —mostos lleugers, poc color, sota alcohol— hui és precisament el que molts vignerons busquen: vins frescos, lleugers, elegants, que fugen de la concentració excessiva. A més, la Forcallat té un punt fort clau: gran resistència a la sequera, una cosa molt desitjable amb el canvi climàtic i les anyades cada vegada més caloroses.

Sinònims: Alcabril di Gualadin, Alibril, Forcala, Forcalla, Forcalla Negra, Forcalla Noire, Forcalla Prieta, Forcalla Tinta, Forcallat Tinto, Forcallà, Forcayat, Planta Forcaya, Verdal, Verdalejo, Verdalla.

Característiques del raïm

Aromes: Fruits rojos àcids (cireres, maduixes), herbes de muntanya, flors silvestres, notes balsàmiques, espècies lleugeres, regalíssia

Sabor: Fresc, lleuger, amb tensió i acidesa moderada. Tanins polits i sedosos. Final persistent però elegant. En rosats: floral, equilibrat, llarg

Cos: Lleuger a mig-lleuger. Elegant i diferent, ideal per a qui busca vins més "bebibles" que concentrats

Alcohol: Graduació baixa-mitjana (12-13,5%Vol. típicament; els mostos naturalment tenen poc sucre)

Verema: Molt tardana (octubre-novembre; més tardana que la majoria de varietats valencianes)

Tipus: Varietat autòctona valenciana quasi extinta, ideal per a rosats de personalitat i negres frescos lleugers

Origen genètic: Segons anàlisi d'ADN realitzats en 2018, la Forcallat procedeix d'un encreuament natural entre Hebén x parella desconeguda. La filiació completa encara està per determinar. No se sap res sobre una possible relació genètica amb la *Forcallat Blanca (varietat blanca que comparteix nom però podria ser diferent)

Resistència: Molt sensible a oïdi, míldiu i *botrytis; vulnerable si plou en verema (per això quasi es va extingir). PERÒ: excel·lent resistència a la sequera i estrés hídric (avantatge enorme amb el canvi climàtic)

Rendiment: Molt fèrtil i productiva en condicions normals. Baixa producció natural en vinya vella i secà → major qualitat

Baya: Grandària mitjana, forma arredonida, color roig violeta fosc (però poc homogeni). Pell gruixuda. Raïms molt grans, ramificats, poc compactes

Cicle: Brotada tardana; cicle llarg; maduració molt tardana (protegida de gelades primaverals però arriscada si plou a la tardor). Adaptada al nou escenari climàtic amb estius més llargs

Vigor: Vigorosa, port vertical, molta ramificació → necessita control de vigor per a concentrar qualitat

Sabies que...?

El nom "Forcallat" probablement fa referència a la forma del ram, que recorda una forca o forqueta per les seues ramificacions. En la zona dels Alforins i la Vall d'Albaida, els vells viticultors encara recorden quan aquesta varietat era habitual abans de la filoxera.

Les estadístiques oficials mostren el dramàtic declivi de la varietat: de 2.675 hectàrees l'any 2000 a només 535 hectàrees en 2016. És a dir, es va perdre més del 80% de la superfície en només 16 anys. Aquest col·lapse la situa entre les varietats autòctones espanyoles en major perill d'extinció.

Rafael Cambra, el vigneron que més ha fet per recuperar-la, va decidir batejar el seu vi com "La Forcallà d'Antonia" en homenatge a Antonia, la viticultora propietària de la parcel·la de 55 anys que ell treballa. Aquest vi ha rebut 93-95 punts de Robert Parker (Luis Gutiérrez), posant la Forcallat en el mapa mundial del vi de qualitat i demostrant que una varietat "menyspreada" pot donar vins excepcionals.

Abans es menyspreava perquè donava vins de poc color i baix alcohol. Però hui, precisament aquests "defectes" són virtuts: els vignerons naturals busquen vins més frescos, lleugers, amb menys graduació. La Forcallat és perfecta per a rosats d'alt nivell i negres atlàntics i mediterranis que fugen de la potència excessiva.

Cultiu del raïm

La Forcallat es cultiva en quantitats residuals principalment a les províncies de València i Múrcia. Dins de la Comunitat Valenciana, les zones amb major presència són Fontanars dels Alforins, la Vall d'Albaida, i puntualment zones frontereres amb Alacant. Les parcel·les que queden són vinya vella de 50 a 95 anys, testimonis vivents d'una època en què aquesta varietat era molt més comuna.

El seu cicle molt llarg i la maduració tardana (octubre-novembre) la converteixen en una varietat arriscada: si plou en verema, la seua alta sensibilitat a la botrytis pot arruïnar la collita. Per això es va arrancar massivament en els anys 70-80 i 90 quan es prioritzaven varietats més segures i productives. El resultat: pèrdua del 80% de superfície entre 2000 i 2016.

Però el canvi climàtic ha canviat l'escenari: els estius són més llargs i calorosos, i la seua gran resistència a la sequera la converteix en una varietat amb futur. Els vignerons que la recuperen com Rafael Cambra, treballen en agricultura ecològica i biodinàmica, amb rendiments baixos, verema manual i fermentacions espontànies.

Els vins resultants són frescos, lleugers, amb tanins sedosos i un perfil aromàtic únic: herbes de muntanya, fruita roja àcida, notes balsàmiques. Ideals per a rosats de personalitat o negres mediterranis que busquen elegància abans que potència.

La Forcallat no substituirà mai a varietats majoritàries com la Monastrell o la Boval, però representa una memòria viva de la viticultura tradicional valenciana que mereix una segona oportunitat. Cada hectàrea que es recupera és una victòria contra l'oblit.