Castelló
EL SECRET QUE NINGÚ VA VOLER GUARDAR
Castelló és el territori que quasi desapareix. I no és metàfora: de 25.000 hectàrees de vinya abans de la fil·loxera (1904) a menys de 1.500 hui. La província que exportava vi cap a Europa des del segle XIV, de la mà de l'Orde de Montesa a través dels ports de Vinaròs i Benicarló, va quedar esborrada del mapa vitivinícol espanyol durant dècades. Però alguns no van abandonar.Quan la fil·loxera va arrasar el vinya, els pagesos van replantar amb varietats híbrides —Eda i Señorito— que resistien millor les malalties i rebrotaven després de les gelades. Vins potents, de color intens, perfectes per a fer cupatges.
Però en 1971, una llei va prohibir-los. D'un dia per a l'altre, 5.300 hectàrees (el 60% del vinya castellonenc) van quedar condemnades. Les cooperatives es van buidar. Els pobles es van quedar sense futur. I gairebé ningú va mirar arrere. Hui, només 14 cellers resistixen. Catorze. En tota la província. Però eixos catorze estan escrivint una història diferent. Recuperen varietats quasi extintes com la Pampolat i el Morenillo de la Foia —que un enginyer agrònom ja alertava el 1935 que no s'havien de perdre—, planten en sòls fèrrics de rodeno (quars i feldespat) entre les serres d'Espadà i Calderona, i elaboren vins que no s'assemblen a res del que coneix el mercat. Dues zones, dos mons: el Pla de Sant Mateu, al nord, amb blancs de Macabeu i Merseguera (ací li diuen Escanyavella, un nom que ho diu tot). I el Pla de les Useres, al sud, amb negres de Monastrell, Ull de Llebre, Carinyena i l'autòctona Bonicaire.
Entre mitjos, muntanyes, pedra, silenci. Vins de xicotet volum, alta intensitat, elaborats per gent que estima la seua terra més que el compte corrent. El 2026 arribarà la DOP (Denominació d'Origen Protegida), després de dècades amb la IGP. Castelló pot convertir-se en una referència de viticultura artesanal o pot repetir els errors d'altres denominacions: créixer ràpid, perdre identitat, homogeneïtzar-se. La partida està oberta. De moment, les 6 subzones (Alt Palància, Alt Millars, Maestrat, l'Alcalatén-Plana de l'Arc, Costera i Els Ports) dibuixen un futur on el volum no és l'objectiu. L'autenticitat, sí. Castelló no té la llegenda d'Alacant ni la diversitat de València. Té alguna cosa millor: té marge per a no equivocar-se. Té l'oportunitat de fer-ho bé des del principi. De protegir el que queda en compte de créixer per créixer. De ser radical de veritat.
→ [Vols conéixer tota la història de supervivència? Llig-la al blog]
Els nostres vins d'aquesta categoria
