Carinyena

CARINYENA - La varietat mediterrània de caràcter estructural

Uva negra | Comunitat Valenciana (presència limitada) | Varietat complementària

Descripció del raïm Carinyena

Varietat negra molt antiga, probablement originària d'Aragó, específicament de la localitat de Cariñena a la província de Saragossa, encara que existix una altra hipòtesi que situa el seu origen en el municipi de Mazuelo de Muñó (Burgos, Castilla y León). La proliferació de més de 100 sinònims diferents a tot el món testifica la seua gran antiguitat i la seua àmplia dispersió històrica pel Mediterrani. A la Comunitat Valenciana, Cariñena té una presència limitada però estratègica. Encara que no és una varietat autòctona valenciana, alguns cellers compromesos amb la viticultura ecològica i biodinàmica l'han incorporada en les seues vinyes, especialment en zones d'interior de les DO València i Alacant. El seu paper principal és com a varietat complementària en mescles amb Monastrell, aportant acidesa, estructura tánica, frescor i capacitat d'envelliment a vins que d'una altra manera podrien resultar excessivament madurs o alcohòlics en el clima mediterrani valencià.

Esta varietat, coneguda com Mazuelo a Rioja i Samsó a Catalunya, va ser fonamental en l'estructura dels vins mediterranis tradicionals. La seua capacitat per a créixer en sòls pobres, la seua resistència a la sequera i la seua tardana maduració la fan especialment valuosa en el context del canvi climàtic i la busca de frescor en vins naturals. Cellers com Celler del Roure han demostrat el potencial de Cariñena en mescles amb Monastrell, creant vins de guarda amb gran equilibri entre potència mediterrània i estructura àcida. Durant dècades, Cariñena va ser utilitzada massivament per a vins de granel, aconseguint 167.000 hectàrees a França (1988) i 140.000 hectàrees a Algèria colonial. La Unió Europea va promoure la seua arrancada massiva per a reduir excedents, provocant que passara de 202.869 hectàrees en 1990 a 47.312 en 2016. No obstant això, en les últimes dos dècades està vivint una revaloració en zones com Priorat (Catalunya), on vinyes centenàries en sòls de pissarra produïxen vins excepcionals, i també en projectes de viticultura sostenible valencians que busquen varietats complementàries per a equilibrar el caràcter càlid de la Monastrell i la Garnacha.

Sinònims: Cariñena, Mazuelo, Mazuela, Samsó, Catalan, Crujillón, Tinto Mazuela, Carignan, Carignan Noir, Carignano, Bovale Grande

Característiques del raïm

Aromes: Raïms grans i compactes amb muscles marcats, peduncle gruixut i lignificado. Baies de grandària uniforme però color irregular. Aromes de fruites negres (mores, prunes negres), violetes, espècies (pebre, clau), notes herbàcies i terroses, mineralidad marcada

Sabor: Potent, àcid, tánico, amb caràcter rústic a rendiments alts. Vins estructurats, ferms, amb notable astringencia en joventut. Quan procedixen de vinyes velles i rendiments limitats: elegants, complexos, amb una textura que combina fermesa i suavitat

Cos: Ple, estructura robusta amb alta càrrega *tánica. Vins amb gran volum i presència en boca

Alcohol: Moderat a alt (fins a 13é o més en zones càlides amb bona maduració)

Verema: Molt tardana (octubre, a vegades principis de novembre), requerix clima càlid per a madurar completament

Tipus: Varietat versàtil principalment per a mescles (cupatge amb Monastrell, Garnacha, Ull de llebre), aportant acidesa, color, estructura i capacitat d'envelliment. A la Comunitat Valenciana s'usa predominantment en mescles per a equilibrar vins de varietats mediterrànies més càlides

Origen genètic: Segons anàlisi d'ADN (2021), encreuament presumiblement natural entre Castellana Blanca x progenitor desconegut. Existixen dos mutacions de color: Carignan Blanc i Carignan Grisa

Resistència: Molt resistent a sequera, adaptada a sòls pobres i climes forts; resistent a manchanegra i amb una certa resistència a fomopsis; molt sensible a oïdi (Uncinula necator), míldiu (Plasmopara viticola), botritis (Botrytis *cinerea), arna del ram i cucs de raïm

Ram: Rendiment altíssim (pot aconseguir 200 hl/ha, requerix poda severa per a qualitat), vigor alt, brotada molt tardana (protecció contra gelades primaverals)

Baya: Grandària mitjana, forma esfèrica, color blau negrós amb molta pruina, enverado i evolució del color irregular. Pell gruixuda, dura, molt resistent a ferides i clivellat. Polpa no acolorida, blana però consistent

Cicle: Brotada molt tardana (evita gelades primaverals), maduració molt tardana (octubre-novembre)

Vigor: Cep vigorós de port alçat/vertical, es pot cultivar sense *empalizamiento. Desenrotlla tija molt gruixuda al voltant dels raïms que dificulta la verema mecanitzada. Raïms grans i compactes amb muscles marcats

Sabies que...?

A la Comunitat Valenciana, Carinyena apareix en projectes de cellers ecològics per a aportar acidesa, frescor i estructura a la potència mediterrània de la Monastrell.Encara que no és autòctona valenciana, Carinyena s'està revaloritzant en el context de la viticultura natural valenciana com a varietat equilibradora, especialment útil davant el canvi climàtic per a mantindre acidesa i frescor en vins que d'una altra manera resultarien excessivament càlids. La seua maduració molt tardana (octubre-novembre) la convertix en una aliada estratègica al Mediterrani valencià, ja que madura quan les temperatures ja han baixat, preservant millor l'acidesa natural del fruit.

Va arribar a ser la varietat més plantada de França en 1988 amb 167.000 hectàrees, però va patir la major arrancada de la història vitícola europea, caient a menys de 50.000 hectàrees en 2016. Les anàlisis d'ADN van confirmar que és diferent de Bobal (amb la qual a vegades es confonia). La seua capacitat per a prosperar la fa especialment valuosa per a viticultura ecològica de secà, requerint mínima intervenció quan es cultiva en condicions adverses que limiten naturalment la seua elevada productivitat.

Cultiu del raïm

En la Comunitat Valenciana té presència limitada, principalment a l'interior en zones altes, en projectes de viticultura ecològica i natural amb viticultors independents. Prospera en sòls pobres i poc fèrtils: francoarenosos i calcaris (interior valencià) amb bon drenatge; sòls pedregosos on altres varietats no prosperarien. La pobresa del sòl limita naturalment la seua excessiva productivitat, concentrant la fruita. Característiques de la cepa: Molt vigorosa, port alçat/vertical. Raïms grans i compactes. Productivitat molt alta (fins a 200 hl/ha) que requerix poda severa per a qualitat.

Adaptació: Rústica, molt resistent a sequera i climes forts. Requerix climes càlids per madurar completament. Brotada i maduració molt tardanes (octubre-novembre), avantatjosa per preservar acidesa. Sensibilitat a malalties: Molt sensible a oïdi, míldiu i botritis. Certa resistència a fomopsis i manchanegra. Idoneïtat per a viticultura sostenible: Adequada per a viticultura ecològica, biodinàmica i natural en clima sec mediterrani. La seua extrema resistència a la sequera i capacitat per prosperar en sòls pobres la fan ideal per a cultiu en secà de mínima intervenció. Els cellers naturals valencians aprofiten la seua maduració tardana (preserva acidesa), estructura tànica (permet criances sense sulfits excessius), rusticitat (poques intervencions) i complementarietat amb Monastrell en mescles.

Encara que no és una varietat protagonista a la Comunitat Valenciana, representa una ferramenta valuosa per a elaboradors naturals que busquen acidesa, estructura i equilibri en els seus vins mediterranis, demostrant que varietats "foranes" ben adaptades poden complementar perfectament el repertori autòcton valencià quan es treballen amb respecte i mínima intervenció.