Bobal

BOBAL - La varietat resilient de l'interior valencià

Raïm negre | Utiel-Requena, València | En revaloració

Descripció del raïm Bobal

Varietat tinta autòctona del llevant espanyol, originària de la comarca d'Utiel-Requena, amb referències documentals que es remunten al segle XIV, encara que la tradició vitícola de la regió data del segle VII a. C., com demostren les restes arqueològiques d'àmfores i almàsseres iberes trobades en la zona. El seu nom probablement deriva del llatí bovale (bou), en referència a la gran grandària dels seus raïms. A mitjans del segle XIX, comisionistas francesos i catalans van començar a arribar a Utiel-Requena atrets per la Bobal com a vi de mescla, especialment valorada pel seu color i acidesa. Després de l'arribada de la filoxera a Espanya en 1878, gran part de la vinya de Bobal en la zona va aconseguir resistir l'embat del hemíptero gràcies a la protecció natural de la Serra de Les Cabrillas, que va actuar com a tallafocs, i a la presència de sòls arenosos en algunes zones on la filoxera no podia desenrotllar-se. Esta supervivència va permetre que la Bobal s'expandira significativament: en 1930 ocupava 14.000 hectàrees, aconseguint les 34.000 hectàrees en els anys setanta, quan va arribar a ser la segona varietat negra més plantada a Espanya després de la Garnatxa. No obstant això, durant dècades va ser considerada un raïm de segona categoria, utilitzada principalment per a vins de doble pasta (millorants de color), graneles d'exportació a través del port del Grau de València, o per a la producció de most concentrat rectificat. En 1986, el 90% de la producció encara es venia a granel. La seua revaloració com a varietat de qualitat és molt recent, impulsada en les últimes dos dècades per cellers pioners que van apostar per vins monovarietales de Bobal treballant amb rendiments controlats i vinyes velles.

Sinònims: Aprovechón, Balau, Balauro, Benicarló, Bobos, Coreana, Moravio, Provechón, Rageno, Rajeno, Requena, Requenera, Tinta Madrid, Tinto de Requena, Valenciana, Valenciana Tinta, Carignan d'Espagne (Francia), Terret d'Espagne (Francia).

Característiques del raïm

Aromes: Aromes de fruites negres i roges (prunes, mores, cireres), matisos herbacis i, ocasionalment, fons florals.

Sabor: Potent, tánic, amb acidesa notable i gran frescor. Estructura marcada en joventut que s'afina amb el temps. Perfil de fruita madura amb caràcter rústic quan els rendiments són alts, elegant i complex en vinyes velles ben treballats

Cos: Mitjà a ple, estructura potent i *tánica. Vins amb volum, gran capa de color i notable presencia en boca

Alcohol: Moderat a baix (11-12é naturals, inferior a la majoria de varietats espanyoles)

Verema: Mitjana-tardana (finals de setembre - octubre), maduració lenta que preserva l'acidesa

Tipus: Varietat autòctona espanyola versàtil: rosats frescos i aromàtics, negres jóvens vibrants, vins de criança, vins de doble pasta (tècnica tradicional), monovarietales i mescles (especialment amb Monastrell i Ull de llebre)

Origen genètic: Desconegut. No s'ha establit la seua filiació ni es coneix si és encreuament natural o varietat pura. Sense relació genètica confirmada amb varietats blanques homònimes

Resistència: Extremadament resistent a sequera i calor; resistent a míldiu i malalties fúngiques de la fusta; molt sensible a oïdi (Uncinula necator) i botritis (Botrytis cinerea); sensibilitat mitjana a arna del ram; poc sensible a àcars i cicadélidos

Ram: Producció mitjana-alta (requerix poda severa per a controlar rendiment), vigor alt, brotada mitjana-tardana (protecció natural contra gelades primaverals)

Baya: Grandària mitjana a gran (3-5 vegades major que Cabernet Sauvignon), esfèriques o ocasionalment aplatades, color blau-negre molt fosc, hollejo gruix i consistent ric en antocianos i tanins

Cicle: Brotada mitjana-tardana (sensible solo a freds primaverals tardans), maduració mitjana-tardana (finals setembre-octubre)

Vigor: Cep vigorós de port semierguido a rèptil amb pàmpols gruixuts, fulles grans pentagonals amb revés molt cobert d'esborra (tomento), raïms grans molt compactes amb muscles marcats

Sabies que...?

Bobal és la tercera varietat negra més plantada a Espanya, amb aproximadament 54.000 hectàrees (dades 2022), encara que la seua superfície ha descendit notablement des dels anys 90, quan superava les 92.000 hectàrees. Va ser la protagonista del port del Grau de València, comparable al Vila Nova de Gaia portugués, des d'on s'exportaven milions de litres de vi a granel a Europa, la Unió Soviètica i Àfrica fins als anys noranta. Este vi servia com a base de mescles juntament amb Airén (volum), Monastrell d'Alacant-Jumella (alcohol) i Garnacha Tintorera d'Almansa (estructura i color).

La tècnica del doble pasta va fer famosa a la Bobal: es retirava most després de dos dies de fermentació i s'emplenava el depòsit amb més raïm rebregat, duplicant la proporció de pells i obtenint vins foscos, rics en extracte i tanins, utilitzats com a millorants per a altres vins. La seua brotada tardana és un mecanisme de defensa natural contra les gelades primaverals, i la seua maduració lenta permet conservar millor l'acidesa, especialment l'àcid tartàric, donant vins més frescos que altres varietats mediterrànies. Vinyes centenàries de Bobal en zones altes d'Utiel-Requena estan produint alguns dels vins més interessants i expressius del panorama valencià actual, demostrant el potencial real d'esta varietat quan es treballa amb respecte al terroir.

Cultiu del raïm

La Bobal es idonia per la viticultura sostenible: per la seua resistència a la sequera, la seua adaptació al clima mediterrani continental, la seua rusticitat i la seua capacitat per a prosperar en sòls pobres, Boval és una varietat ideal per a viticultura ecològica, biodinàmica i de mínima intervenció. No requerix tractaments excessius i es comporta excepcionalment bé en secà, respectant l'equilibri natural de la vinya. Els cellers naturals valencians han apostat per esta varietat per a produir vins autèntics que expressen fidelment el terroir dels altiplans de l'interior, recuperant el valor de vinyes velles centenàries que van estar a punt de desaparéixer en l'oblit del granel.