Cabernet Sauvignon

Cabernet Sauvignon

Varietat internacional reinterpretada per viticultors naturals valencians

Raïm Negra | França | Estable

Descripció del raïm

La Cabernet Sauvignon és una varietat internacional que alguns viticultors independents de la Comunitat Valenciana han incorporat als seus projectes naturals, buscant expressions mediterrànies més fresques i elegants que les versions convencionals de clima càlid. Originària de Bordeus, resultat de l'encreuament natural entre Cabernet Franc i Sauvignon Blanc, este cep es cultiva en xicotetes parcel·les en Terres dels Alforins, Alt Túria i zones altes d'Utiel-Requena.

A diferència del seu cultiu convencional enfocat en la concentració i potència, els viticultors naturals valencians treballen la Cabernet Sauvignon buscant equilibri, frescor i expressió del terrer, aprofitant la seua maduració tardana per a preservar acidesa natural i la seua resistència a la sequera per a cultiu en secà. En mescles amb Monastrell, Bobal o Garnatxa, aporta estructura tánica i complexitat aromàtica, mentres que en monovarietal permet crear negres elegants amb caràcter mediterrani distintiu.

Encara que siga una varietat forana, alguns projectes de viticultura natural l'han integrada en les seues vinyes antigues, vinificándola amb llevats autòctons, sense clarificació ni filtració, i amb mínim o nul ús de sulfits, demostrant que fins i tot varietats internacionals poden expressar autenticitat quan es cultiven i vinifican amb respecte.

Sinònims principals

Bidure, Bouchet, Petit Cabernet, Vidure, Bordeus Negre

Características de la uva

Racimo: pequeño y compacto.

Baya: pequeña, piel gruesa, color negro intenso. Alto contenido en polifenoles y semillas.

Maduración: tardía, fundamental para preservar acidez en climas cálidos mediterráneos.

Vigor: moderado, controlable en viticultura de secano.

Producción: rendimientos naturalmente bajos en secano (30-40 hl/ha), ideales para viticultura natural de calidad.

Perfil del vino: En manos de viticultores naturales produce tintos de color intenso pero con frescura, aromas a frutos negros, notas herbáceas mediterráneas, estructura tánica sedosa (sin sobreextracción) y final especiado.

Aporte a mezclas: En coupages con variedades autóctonas aporta columna vertebral, frescura ácida y capacidad de evolución, sin dominar el carácter mediterráneo local.

Resistencia natural: Buena resistencia a la sequía y la botritis, valiosa para la viticultura de mínima intervención en el clima seco valenciano.

Sensibilidad: requiere atención preventiva ante oídio con tratamientos de azufre en viticultura ecológica.

¿Sabías que...?

Aunque es una cepa foránea, pequeños viticultores independientes de Terres dels Alforins, Alto Turia y Utiel-Requena la han incorporado a sus proyectos de viticultura natural, buscando expresiones más frescas y equilibradas que las versiones industriales. Los viticultores naturales vinifican Cabernet Sauvignon de forma radicalmente diferente a la viticultura convencional, buscando elegancia sobre potencia, frescura sobre concentración y expresión del terruño sobre perfiles varietales estandarizados.

Su resistencia natural a la sequía la hace ideal para el cultivo en secano del interior, donde los rendimientos bajos naturales concentran la fruta sin necesidad de riego, alineándose perfectamente con principios de viticultura sostenible. En bodegas donde elaboran sin químicos, se vinifica con levaduras autóctonas, sin clarificación ni filtración, mínimo o nulo uso de sulfitos y crianza en fusta que respeta la expresión frutal sin dominarla con madera nueva agresiva.

Más que competir con el Monastrell o el Bobal, los viticultores la utilizan en pequeños porcentajes en coupages, creando vinos que mantienen la identidad mediterránea valenciana pero ganan en complejidad y estructura. La maduración tardía es igual a la acidez natural: En el contexto del cambio climático y de las vendimias cada vez más tempranas, su maduración tardía (octubre-noviembre) es un activo para preservar la acidez natural sin correcciones, fundamental en vinos sin sulfitos.

Cultiu del raïm

Adaptació climàtica: En projectes de viticultura natural, la Cabernet Sauvignon es cultiva en zones d'interior amb altitud (500-800m) i amplitud tèrmica. La seua maduració tardana requerix tardors llargues i temperades, aprofitant el contrast tèrmic diari per preservar acidesa mentre acumula polifenols. Prospera en sòls calcaris, franco-calcaris i pedregosos típics de l'interior valencià. En viticultura natural es cultiva exclusivament en secà, sense reg, on els rendiments baixos naturals (25-35 hl/ha) concentren la fruita sense necessitat d'intervenció. Sòls pobres afavorixen elegància sobre potència.

Te una resistència excepcional a la sequera, resistència natural a botritis (menys tractaments necessaris). Sensible a oïdi, requerix tractaments preventius amb sofre en primavera-estiu. Maduració tardana preserva acidesa natural, crítica per a vins sense correccions. Els viticultors la cultiven tant en got tradicional (parcel·les antigues, control natural de vigor) com en espatlera (parcel·les noves), sempre amb poda de baixa productivitat per concentrar qualitat.

I es molt adequada per a viticultura ecològica, biodinàmica i natural en clima mediterrani sec d'interior valencià,ja que minimitzant la intervenció te rendiments baixos i concentra la fruita sense manipulació de rendiments. Amb una acidesa natural alta, fonamental per a vins sense sulfits ni correccions. Te una alta càrrega polifenòlica natural, estructura sense necessitat de sobreextracció

Viticultors independents valencians la vinifiquen amb llevats autòctons (fermentacions espontànies), sense clarificació ni filtració, amb criança en fusta usada francesa (mai fusta nova americana que massacre la fruita), i mínim o nul ús de sulfits. El resultat són vins que expressen terrer valencià més que perfil varietal estandarditzat.

Context en el moviment natural valencià: Encara que varietat forana, xicotets projectes de viticultura natural l'han integrat com a complement de Monastrell i Bobal, demostrant que autenticitat no és només qüestió de varietat sinó de com es cultiva i vinifica. Representa un diàleg obert entre tradició autòctona i experimentació respectuosa.