Arcos

Arcos / Arcos de Miguel - L'autòctona que resisteix l'oblit

Raïm Negre | Els Alforins | Resilient

Descripció del raïm Arcos

L'Arcos, també coneguda com Arcos de Miguel, és una varietat tinta autòctona de les terres mediterrànies de València i Alacant, amb plantacions històriques especialment concentrades a la zona interior d'Els Alforins. D'origen espanyol i filiació desconeguda, aquesta varietat de brotació tardana i cicle llarg s'ha adaptat perfectament al nou escenari del canvi climàtic: els vells del lloc recorden que es verema per Tots Sants (1 de novembre), mentre que hui les altes temperatures l'han avançat a mitjans d'octubre. Els seus racims de mida mitjana i compactes, amb baies xicotetes, circulars, de color blau negrós i pell fina, produeixen vins negres i rosats de graduació alcohòlica mitjana-alta, amb capa fosca de color cereza i aromes propis de la varietat. Poc sensible a l'oïdi i al míldiu però susceptible a la podridura del raïm si plou en verema, l'Arcos representa una memòria viva de la viticultura tradicional valenciana que alguns cellers —Arráez, Celler del Roure, Fil·loxera & Cía, Javi Revert Viticultor i Rafa Cambra— estan recuperant amb convicció, apostant pel valor de les cepes autòctones davant l'hegemonia de les varietats forasteres.

Sinònims: Arcos, Arcos de Miguel, Arcos en Valencia, Concejón, Corcejon, Juan Ibáñez, Moristell, Navarra, Navès, Navès de Fitero, Miguelillo, Monastel, Negraleja, Nehralejo, Salceño, Tempranillo Temprano, Teruel, Vidau Fino, Zaragoza, Miguel de Arco (possiblement idèntica).

Característiques del raïm

Aromes: Fruites fresques del bosc (especialment fruites negres), notes balsàmiques (eucaliptus), especiades (pebre blanc), fons torrat lleuger i agradable

Sabor: Fresc i lleuger amb centre de boca golós, final llarg, complex i persistent

Cos: Mitjà-lleuger, elegant i diferent

Alcohol: Graduació mitjana-alta (típic de varietats de cicle llarg)

Verema: Tardana (mitjans d'octubre actualment; antigament per Tots Sants - 1 novembre)

Tipus: Varietat autòctona valenciana resilient, ideal per a vins negres i rosats en assemblatge o monovarietals

Origen genètic: Filiació desconeguda, autòctona de València i Alacant (especialment Els Alforins)

Resistència: Poc sensible a oïdi i míldiu; susceptible a podridura del raïm si precipitacions en verema; bona adaptació al canvi climàtic

Ram: Baix rendiment natural, producció limitada però de qualitat

Baia: Xicotetes, circulars, color blau negrós, pell fina

Cicle: Brotació tardana (protegida de gelades primaverals), cicle llarg adaptat al clima valencià

Vigor: Racims de mida mitjana i compactes, baix rendiment però gran resistència

Sabies que...?

L'Arcos representa un viatge al passat que molts han escollit fer, especialment a les terres de l'interior de la província de València, concretament a Els Alforins. Els vells del lloc recorden que es verema per Tots Sants (1 de novembre), una data tardíssima que demostrava el seu cicle extraordinàriament llarg. Ara, el canvi climàtic l'ha avançat a mitjans d'octubre, el que abans eren "les dates lògiques de les uves negres". Aquest canvi cronològic il·lustra perfectament com una varietat tradicional s'adapta al nou escenari climàtic. Malgrat existir altres cepes amb major renom, l'Arcos va entrant poc a poc en el mercat de vins valencians gràcies a bodegues importants de la regió que han apostat per la seua viabilitat i per eixa filosofia de respecte a l'autòcton. Celler del Roure, Fil·loxera & Cía, Javi Revert Viticultor i Rafa Cambra. Són aquestes firmes —que han cultivat un nom dins del panorama vinícola valencià— les que saben de la importància de posar en valor les matèries primeres que formen part de la història entre vinyes de la regió. El creixement d'aquesta varietat suposa necessàriament el creixement del prestigi valencià en l'àmbit vinícola.

Cultiu del raïm

A la zona d'Els Alforins, l'Arcos s'ha mantingut viva gràcies a la tossuderia d'uns pocs viticultors que van decidir no arrancar-la quan tothom apostava per varietats internacionals. La seua brotació tardana la protegeix de les gelades primaverals, un avantatge enorme en un territori on les temperatures encara poden baixar a principis de primavera. El seu cicle llarg —que abans acabava per Tots Sants i ara a mitjans d'octubre— la converteix en una varietat perfectament adaptada al nou escenari del canvi climàtic, quan altres varietats es veuen obligades a veremes extremadament primerenques. Els seus racims mitjans i compactes, amb baies xicotetes de pell fina, requereixen atenció en anys de pluges tardanes per evitar podridura, però la seua resistència natural a oïdi i míldiu la fa ideal per a viticultura amb mínima intervenció química. El resultat són vins de color roig burdeos de capa mitjana-baixa, frescos i lleugers però amb centre de boca golós i finals llargs i complexos: vins elegants, diferents i únics que transporten als orígens de la terra valenciana. Com diuen els que la treballen: no és la varietat autòctona més reconeguda del territori valencià, però el seu paper en la construcció i evolució del vi elaborat dins de les fronteres de la regió ha sigut important, en part gràcies a la seua naturalesa i la seua facilitat per a la supervivència.