{"id":11193,"date":"2026-09-07T12:35:58","date_gmt":"2026-09-07T12:35:58","guid":{"rendered":"https:\/\/terroirradical.es\/tienda\/?p=11193"},"modified":"2026-09-07T12:35:58","modified_gmt":"2026-09-07T12:35:58","slug":"mando-varietat-prefiloxerica-valenciana-moixent","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/terroirradical.es\/tienda\/blog\/mando-varietat-prefiloxerica-valenciana-moixent\/","title":{"rendered":"Mand\u00f3: la varietat prefilox\u00e8rica valenciana que va tornar de l’extinci\u00f3"},"content":{"rendered":"

El mand\u00f3 \u00e9s una de les poques varietats tintes valencianes que ha travessat el segle XX sense extingir-se, per\u00f2 de ben poc. Quan Jancis Robinson, Julia Harding i Jos\u00e9 Vouillamoz van publicar Wine Grapes<\/em>, la fitxa del mand\u00f3 el descrivia com una varietat pr\u00e0cticament extinta. Avui \u00e9s varietat tinta autoritzada al plec de condicions de la DOP Val\u00e8ncia i la columna vertebral d’alguns dels vins m\u00e9s personals del sud-oest valenci\u00e0.<\/p>\n

Origen i documentaci\u00f3: una varietat de la Costera<\/h2>\n

El mand\u00f3 \u00e9s aut\u00f2cton del sud-oest de la prov\u00edncia de Val\u00e8ncia, amb epicentre a Moixent, comarca de la Costera, dins el triangle vit\u00edcola de les Terres dels Alforins \u2014Moixent, Fontanars dels Alforins, la Font de la Figuera\u2014 conegut popularment com la \u00abToscana valenciana\u00bb. \u00c9s una zona d’altitud: la subzona Clariano de la DOP Val\u00e8ncia es mou entre els 400 i els 700 metres, i les parcel\u00b7les hist\u00f2riques de mand\u00f3 se situen a la franja alta, cap als 600 metres, sobre s\u00f2ls calcaris i sorrenques.<\/p>\n

La documentaci\u00f3 escrita sobre el mand\u00f3 \u00e9s escassa i dispersa, com passa amb la majoria de varietats minorit\u00e0ries que mai no van entrar al circuit comercial del segle XX. El que s\u00ed que est\u00e0 documentat \u00e9s l’antiguitat del paisatge vit\u00edcola que l’acull: la partida de les Alcusses, sota el poblat iber de la Bastida de les Alcusses, \u00e9s paisatge de vinya des del segle IV aC. El mand\u00f3 forma part del fons varietal prefilox\u00e8ric d’aquest territori, el mateix que inclou l’arcos (miguel de arco), la forcallat tinta o el bonicaire, totes elles recuperades en les \u00faltimes tres d\u00e8cades.<\/p>\n

El debat mand\u00f3, mand\u00f3n i morenillo<\/h3>\n

Hi ha una q\u00fcesti\u00f3 ampelogr\u00e0fica oberta que val la pena con\u00e8ixer. En els treballs de recuperaci\u00f3 varietal de la DOCa Rioja, la varietat inscrita com a mand\u00f3n<\/em> apareix amb les sinon\u00edmies mand\u00f3, morenillo i galmeta o galmete. Diversos autors la consideren origin\u00e0ria del Llevant espanyol, per\u00f2 se n’han localitzat cepes a la Rioja (dos municipis), Zamora i Terol. Aquesta pista connectaria el mand\u00f3 valenci\u00e0 amb el morenillo de la DO Terra Alta, l’altra gran varietat tinta recuperada de l’arc mediterrani peninsular.<\/p>\n

La comparaci\u00f3 \u00e9s \u00fatil encara que la identitat gen\u00e8tica no estigui tancada. El morenillo de la Terra Alta ha passat d’unes 200 hect\u00e0rees fa mig segle a unes 18-20 hect\u00e0rees actuals, i no va ser autoritzada al plec de la DO Terra Alta fins a la resoluci\u00f3 publicada al BOE l’abril de 2020, despr\u00e9s de dotze anys de tramitaci\u00f3. El motiu del seu abandonament \u00e9s exactament el mateix que va condemnar el mand\u00f3: poc grau i poc color, dos \u00abdefectes\u00bb que avui s\u00f3n virtuts.<\/p>\n

Com va sobreviure: planta vella, a\u00efllament i tinalles<\/h2>\n

El mand\u00f3 no va sobreviure per cap programa institucional, sin\u00f3 per in\u00e8rcia. Va quedar barrejat dins vinyes velles de plantaci\u00f3 mixta en parcel\u00b7les marginals de sec\u00e0 d’altitud, on ning\u00fa no va tenir prou incentiu econ\u00f2mic per arrencar-lo i replantar monastrell, tempranillo o varietats internacionals. A partir dels anys noranta, la selecci\u00f3 massal a partir d’aquestes cepes supervivents va permetre’n la multiplicaci\u00f3 controlada.<\/p>\n

El segon factor de superviv\u00e8ncia va ser cultural. A Moixent, la recuperaci\u00f3 del mand\u00f3 va anar de la m\u00e0 de la recuperaci\u00f3 d’un m\u00e8tode d’elaboraci\u00f3: les tinalles de fang enterrades. Sense un recipient que respect\u00e9s la fragilitat crom\u00e0tica i arom\u00e0tica de la varietat, el mand\u00f3 dif\u00edcilment hauria trobat el seu lloc dins el gust contemporani.<\/p>\n

Ampelografia i comportament al camp<\/h2>\n

El ra\u00efm del mand\u00f3 \u00e9s de mida mitjana, troncoc\u00f2nic, amb espatlles marcades i, en molts casos, una primera ramificaci\u00f3 molt llarga i evident. \u00c9s compacte i homogeni. La baia \u00e9s petita i esf\u00e8rica, de color verd fosc intens que evoluciona cap a un violeta clar en maduraci\u00f3 \u2014un dels trets que m\u00e9s el diferencien de la monastrell, de baia m\u00e9s gran i pru\u00efna densa.<\/p>\n