{"id":11191,"date":"2026-09-07T12:35:56","date_gmt":"2026-09-07T12:35:56","guid":{"rendered":"https:\/\/terroirradical.es\/tienda\/?p=11191"},"modified":"2026-09-07T12:35:56","modified_gmt":"2026-09-07T12:35:56","slug":"verdil-varietat-blanca-prefiloxerica-fontanars-dels-alforins","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/terroirradical.es\/tienda\/blog\/verdil-varietat-blanca-prefiloxerica-fontanars-dels-alforins\/","title":{"rendered":"Verdil: la varietat blanca prefilox\u00e8rica de Fontanars dels Alforins"},"content":{"rendered":"

El Verdil \u00e9s una de les blanques valencianes que va arribar m\u00e9s a prop de l’extinci\u00f3 real. Varietat molt poc coneguda, molt poc plantada i pr\u00e0cticament desapareguda fa quatre d\u00e8cades, t\u00e9 un \u00fanic epicentre documentat: Fontanars dels Alforins<\/strong>, a l’interior sud de la prov\u00edncia de Val\u00e8ncia, dins la subzona Clariano de la DOP Val\u00e8ncia.<\/p>\n

\u00c9s una varietat sense partida de naixement oficial. No consta al Registre de Varietats Comercials del Ministeri d’Agricultura, i el seu perfil ampelogr\u00e0fic s’ha reconstru\u00eft a partir de la col\u00b7lecci\u00f3 de vinya del Banc de Germoplasma de la Comunitat de Madrid. Aix\u00f2 explica per qu\u00e8 durant d\u00e8cades es va vinificar barrejada, sense nom, dins de vins blancs de graner.<\/p>\n

Origen: l’altipl\u00e0 dels Alforins com a refugi<\/h2>\n

El Verdil \u00e9s una varietat aut\u00f2ctona de Fontanars dels Alforins i del seu entorn immediat, l’altipl\u00e0 que comparteixen Fontanars, Moixent, Ontinyent i la Font de la Figuera. Les parcel\u00b7les velles que encara la conserven se situen entre els 550 i els 700 metres d’altitud, sobre s\u00f2ls calcaris pobres \u2014les albarisses blanques de la zona\u2014 amb crosta calc\u00e0ria a la base.<\/p>\n

Aquesta combinaci\u00f3 d’altitud, sec\u00e0 i s\u00f2l esquel\u00e8tic \u00e9s la clau del seu inter\u00e8s actual: retard de la maduraci\u00f3, cicles llargs i graduacions moderades en una zona mediterr\u00e0nia c\u00e0lida. En els assajos recents de vinificaci\u00f3 documentats, el Verdil ha entrat a celler amb potencials alcoh\u00f2lics al voltant del 12% vol., una xifra molt baixa per al context valenci\u00e0.<\/p>\n

Sinon\u00edmies i confusions<\/h3>\n

Apareix citada com Verdeja<\/em> i Verdereta<\/em>, i tamb\u00e9 com Verdiel<\/em> o Villardiel<\/em>. Totes remeten al mateix tret: la pell verda intensa de la baia, que mant\u00e9 el color herbaci fins ben entrada la maduresa. Aquesta pluralitat de noms \u00e9s t\u00edpica de les varietats prefilox\u00e8riques de circulaci\u00f3 estrictament local, transmeses per empelt i per intercanvi entre ve\u00efns, no per viver.<\/p>\n

Com va sobreviure: a\u00efllament, vas i complantaci\u00f3<\/h2>\n

El Verdil no va sobreviure per una pol\u00edtica de conservaci\u00f3, sin\u00f3 per in\u00e8rcia. Les vinyes velles de l’altipl\u00e0 estaven plantades en vas, en sec\u00e0 i amb varietats barrejades dins una mateixa parcel\u00b7la \u2014complantaci\u00f3\u2014, de manera que els ceps de Verdil van quedar intercalats entre Merseguera, Macabeu, Malvasia i Tortos\u00ed. Ning\u00fa els va arrencar de manera selectiva perqu\u00e8 ning\u00fa els distingia.<\/p>\n

El gir arriba amb la recuperaci\u00f3 varietal impulsada per Daniel Belda<\/strong>, celler fundat el 1931 a Fontanars dels Alforins. La casa \u00e9s reconeguda com a pionera en la recuperaci\u00f3 de varietats aut\u00f2ctones valencianes i avui dedica 14 de les seves 100 hect\u00e0rees<\/strong> exclusivament al Verdil, la xifra m\u00e9s gran coneguda per a aquesta varietat. Sense aquella selecci\u00f3 massal feta sobre ceps vells, avui parlar\u00edem del Verdil en passat.<\/p>\n

A partir d’aqu\u00ed, la varietat s’ha anat incorporant al treball d’altres cellers de Terres dels Alforins. Vinya Alfor\u00ed<\/strong>, a la Finca Ca Peller de Fontanars, la cultiva en ecol\u00f2gic juntament amb Monastrell i Macabeu i en fa bandera de la seva feina de recuperaci\u00f3. Casa Los Frailes<\/strong> la treballa al costat de Monastrell i Forcallat. I La Despensa de Lucas<\/strong> n’elabora el monovarietal El Ran, amb tres mesos de rep\u00f2s sobre lies fines i clarificaci\u00f3 natural.<\/p>\n

Ampelografia: com recon\u00e8ixer el Verdil<\/h2>\n

El Verdil es distingeix b\u00e9 al camp si se sap qu\u00e8 buscar. El sarment t\u00e9 port erecte, \u00e9s vigor\u00f3s i poc ramificat, amb nusos i entrenusos verds i entrenusos relativament llargs. El ra\u00efm, per\u00f2, \u00e9s el tret m\u00e9s \u00fatil: petit, de compacitat mitjana, amb peduncle llarg i amb la primera ramificaci\u00f3 sovint independent, formant espatlla.<\/p>\n