La Monastrell negra \u00e9s la columna vertebral del Mediterrani vit\u00edcola peninsular. No \u00e9s una varietat rara ni recuperada: \u00e9s una varietat antiga que va sobreviure la fil\u00b7loxera perqu\u00e8 el mercat la necessitava i perqu\u00e8 creix on poques altres vinyes aguanten. Entendre-la vol dir entendre el sec\u00e0 d’Alacant, M\u00farcia i el sud valenci\u00e0 abans i despr\u00e9s de 1878.<\/p>\n
Els historiadors del vi coincideixen en un origen espanyol de la Monastrell, tot i que el punt exacte no es pot determinar. La hip\u00f2tesi m\u00e9s repetida \u2014no provada documentalment\u2014 situa la seua introducci\u00f3 a Sagunt, l’antic Morvedre, per part dels fenicis cap al 500 aC. El que s\u00ed que \u00e9s s\u00f2lid \u00e9s el rastre topon\u00edmic: el nom franc\u00e9s Mourv\u00e8dre<\/em> deriva de Murviedro (Morvedre en valenci\u00e0, avui Sagunt) i el nom Matar\u00f3<\/em>, encara viu a Austr\u00e0lia i als Estats Units, ve de Matar\u00f3, al litoral catal\u00e0.<\/p>\n Dos noms internacionals constru\u00efts sobre dos top\u00f2nims de la costa espanyola: la varietat viatjava des d’ac\u00ed, no cap ac\u00ed. La Monastrell s’estableix al Rossell\u00f3 al segle XVI i des d’all\u00ed es difon cap a l’est, a la Proven\u00e7a i al Roine, on avui \u00e9s la base de Bandol. El cultiu, doncs, \u00e9s de segles i possiblement anterior al segle XVI, lligat a la franja mediterr\u00e0nia que va de Jumilla al Rossell\u00f3, amb pres\u00e8ncia al nord d’\u00c0frica, Sardenya i les Balears.<\/p>\n La llista de sin\u00f2nims \u00e9s un document en si mateix: Garrut i Garruts a Catalunya, Alcayata i Gayata, Mand\u00f3, Molverde, Morastell, Monastrel, Del Reyno. Cal anar amb compte amb la Morrastel, que segons la font designa Graciano o Monastrell: una homon\u00edmia que ha embolicat els registres agraris del segle XIX.<\/p>\n La documentaci\u00f3 pre-fil\u00b7lox\u00e8rica m\u00e9s eloq\u00fcent no \u00e9s ampelogr\u00e0fica, \u00e9s comercial i liter\u00e0ria. El Fondill\u00f3n \u2014vi d’Alacant elaborat exclusivament amb Monastrell sobremadurada al cep, amb un m\u00ednim de deu anys de fusta i graduaci\u00f3 alta assolida de manera natural, sense encap\u00e7alar\u2014 era present a les taules de les elits europees fins al segle XIX. El duc de Saint-Simon va deixar escrit al Journal de la maladie du Roi<\/em> que Llu\u00eds XIV va demanar bescuits mullats en vi d’Alacant al llit de mort. Hi ha al\u00b7lusions a Shakespeare, Daniel Defoe, Emilio Salgari, Dostoievski i Azor\u00edn; el comte de Montecristo d’Alexandre Dumas beu Fondill\u00f3n. Avui continua sent el vi emblem\u00e0tic dels Moros i Cristians de Villena.<\/p>\n La fil\u00b7loxera entra a la pen\u00ednsula per M\u00e0laga (1878) i l’Empord\u00e0 (1879), i el litoral llevant\u00ed cau ja entrat el segle XX. La Monastrell no va desapar\u00e9ixer per tres motius concrets.<\/p>\n Primer, la demanda: despr\u00e9s de la plaga, Fran\u00e7a necessitava vi de color i graduaci\u00f3, i la Monastrell del sud valenci\u00e0 i de M\u00farcia va omplir eixe buit. Es va replantar empeltada sobre peus americans a gran escala, mantenint el material vegetal local.<\/p>\n Segon, l’a\u00efllament i el s\u00f2l. Els secans interiors d’altura \u2014Alt i Mig Vinalop\u00f3, Villena, Yecla, Jumilla, els Alforins\u2014 combinen s\u00f2ls calcaris pobres i sorres on l’insecte avan\u00e7a amb dificultat. A Jumilla la plaga va arribar amb un retard extraordinari (les fonts locals citen 1989), la qual cosa explica la persist\u00e8ncia de parcel\u00b7les a peu franc en s\u00f2ls sorrencs.<\/p>\n Tercer, la selecci\u00f3 massal. El material antic de Monastrell no \u00e9s clonal: cada vinya vella conserva una poblaci\u00f3 heterog\u00e8nia seleccionada per generacions de viticultors segons el comportament davant la sequera i el pedregat. Eixa diversitat \u00e9s el que hui es reivindica.<\/p>\n La contracci\u00f3, per\u00f2, no ha parat: de 105.968 hect\u00e0rees el 1990 s’ha passat a unes 39.924, tot i mantenir-se com la sisena varietat espanyola en superf\u00edcie. L’arrencada de sec\u00e0 i la reconversi\u00f3 a varietats internacionals han fet m\u00e9s mal que la fil\u00b7loxera.<\/p>\n La Monastrell \u00e9s reconeixible en camp sense necessitat d’an\u00e0lisi. El port dels sarments \u00e9s molt erecte \u2014no necessita espatllera per a sostindre’s, cosa que explica el domini hist\u00f2ric del vas al sec\u00e0\u2014 i el p\u00e0mpol jove \u00e9s molt coton\u00f3s, amb pigmentaci\u00f3 rogenca feble i fulla jove bronzejada.<\/p>\n El maldecap actual \u00e9s l’alcohol. La investigaci\u00f3 aplicada treballa dues vies: el despuntat tard\u00e0 de sarments despr\u00e9s de l’embostat, a l’altura de la quarta o cinquena fulla per damunt dels ra\u00efms, que millora l’estat h\u00eddric del cep; i la doble collita, que segons els treballs de Mart\u00ednez-Moreno i col\u00b7laboradors (2022) permet vins de Monastrell amb menys grau i puntuaci\u00f3 igual o millor.<\/p>\n El gruix del cultiu \u00e9s a Jumilla \u2014on supera el 80% de la superf\u00edcie\u2014, Yecla, Bullas, Alacant, Val\u00e8ncia, les Balears i Catalunya (com a Garrut). A Fran\u00e7a, Bandol, Proven\u00e7a, sud del Roine i Rossell\u00f3; fora d’Europa, com a Mataro a Austr\u00e0lia Meridional, Calif\u00f2rnia i Washington. A Alacant, el Vinalop\u00f3 \u00e9s el laboratori: all\u00ed va arribar el 2009 el projecte de Bruno Prats amb St\u00e9phane Point per a seleccionar vinyes molt espec\u00edfiques de Monastrell, i all\u00ed Enrique Mendoza fa El Estrecho des d’un \u00fanic pago de vinya vella.<\/p>\n Al cat\u00e0leg de Terroir Radical<\/strong> la Monastrell \u00e9s una de les varietats m\u00e9s treballades pels nostres productors, sempre en clau natural i de vinya vella:<\/p>\n El mateix marc de varietats hist\u00f2riques el treballen Can Leandro<\/a> (Arcos, Bonicaire, Forcalla blanca) i Cos a Cos<\/a> (Gir\u00f3, Garnatxa blanca, Malvasia): peces del mateix trencaclosques ampelogr\u00e0fic valenci\u00e0.<\/p>\n Ben treballada, la Monastrell dona vins de capa alta i to rob\u00ed intens, amb nas de fruita negra \u2014m\u00f3ra, pruna\u2014, esp\u00e8cies, herba mediterr\u00e0nia (tim\u00f3, romer), oliva negra i terra molla. En boca \u00e9s carnosa, d’acidesa mitjana, tanins ferms i abundants, graduaci\u00f3 alta i final llarg. Amb els anys apareixen el cuir, el tabac i el bals\u00e0mic; el potencial de guarda \u00e9s real, i el Fondill\u00f3n, amb els seus deu anys m\u00ednims de fusta, n’\u00e9s la prova extrema.<\/p>\n En vinificaci\u00f3 natural, sense fusta nova i amb maceracions moderades, la varietat mostra una cara menys musculosa: fruita fresca, sabor sal\u00ed i amargor final de pinyol que li dona nervi. La clau \u00e9s collir abans que el grau s’escape.<\/p>\n Al plat, funciona amb la cuina que li \u00e9s pr\u00f2pia: arr\u00f2s al forn, olla de poble, embotit curat, xai i cabrit rostits, ca\u00e7a de p\u00e8l, guisats especiats i formatges de pasta dura. El Fondill\u00f3n demana ametla marcona, torr\u00f3 de Xixona o formatges blaus. Els rosats de Monastrell, sovint oblidats, aguanten arrossos de marisc i fregits amb una autoritat que pocs rosats tenen.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Origen al Morvedre, superviv\u00e8ncia a la fil\u00b7loxera, ampelografia, Fondill\u00f3n i productors naturals de Monastrell al cat\u00e0leg de Terroir Radical.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[31],"tags":[],"class_list":["post-11187","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sin-categoria-es"],"yoast_head":"\nSinon\u00edmia: un mapa dialectal<\/h3>\n
El Fondill\u00f3n com a prova escrita<\/h3>\n
Com va sobreviure la crisi fil\u00b7lox\u00e8rica<\/h2>\n
Ampelografia i comportament al camp<\/h2>\n
\n
Territoris i productors<\/h2>\n
\n
Perfil organol\u00e8ptic, guarda i maridatge<\/h2>\n