La Planta Fina de Pedralba \u00e9s una de les proves m\u00e9s clares de com de prima \u00e9s la l\u00ednia entre patrimoni i extinci\u00f3 al Pa\u00eds Valenci\u00e0. Una varietat blanca documentada des de principis del segle XVII, present abans de la fil\u00b7loxera en bona part del centre valenci\u00e0, i que avui sobreviu essencialment en dos pobles: Pedralba (Val\u00e8ncia) i Almed\u00edjar (Castell\u00f3). Res de generalitats: parlem d’hect\u00e0rees comptades i de dues \u00faniques accessions registrades al banc de germoplasma de la Conselleria d’Agricultura.<\/p>\n
La Planta Fina apareix documentada al Pa\u00eds Valenci\u00e0 des de 1609, sota els noms locals de Faran\u00e1<\/strong> o Farrana<\/strong>. Aquesta grafia no \u00e9s un detall menor: enlla\u00e7a la varietat amb tota una fam\u00edlia de noms mediterranis \u2014Farana a Alg\u00e8ria, Damaschino a Sic\u00edlia, Mayorquin o Espagnol al Llenguadoc, Boal de Alicante i Alicante Branco a Portugal, Kana\u00e4n a Sud-\u00e0frica\u2014 que les bases de dades ampelogr\u00e0fiques internacionals tracten com a sin\u00f2nims d’un mateix genotip. M\u00e9s de vuitanta noms per a una sola vinya.<\/p>\n La q\u00fcesti\u00f3 est\u00e0 oberta i val la pena dir-ho sense trampes. La Conselleria d’Agricultura mant\u00e9 la Planta Fina com a varietat valenciana amb entrada pr\u00f2pia, mentre que fonts com wein.plus la fan sin\u00f2nima del Damaschino sicili\u00e0. Els treballs de Gisbert, Jim\u00e9nez i Garc\u00eda publicats a Vitis<\/em> (2019 i 2020) sobre identificaci\u00f3 molecular de ceps prefil\u00b7lox\u00e8rics valencians s\u00f3n la via per tancar aquest tipus de discussions, i el Diccionari dels noms de ceps i ra\u00efms<\/em> de Xavier Fav\u00e0 i Agud (Institut d’Estudis Catalans, premi Joan Coromines 1999) segueix sent la refer\u00e8ncia per a la nomenclatura. Fins que no hi haja verificaci\u00f3 SSR cas per cas, el prudent \u00e9s parlar de \u00abgrup Faran\u00e1\u00bb i no de certeses.<\/p>\n Administrativament la varietat existeix: l’Ordre APA\/1819\/2007, que actualitza l’annex V del Reial Decret 1472\/2000 sobre potencial de producci\u00f3 vit\u00edcola, la classifica com a varietat recomanada<\/strong> a la Comunitat Valenciana. Apareix tamb\u00e9 al Reial Decret 32\/2023 amb el nom oficial \u00abPlanta Fina de Pedralba, B.\u00bb i est\u00e0 autoritzada a la DO Val\u00e8ncia, a la IGP Castell\u00f3 i al pago d’El Terrerazo.<\/p>\n La Planta Fina era una varietat corrent abans que la fil\u00b7loxera arrasara el vinyar espanyol durant la d\u00e8cada de 1870. Despr\u00e9s de la reconstrucci\u00f3 sobre peu americ\u00e0, la selecci\u00f3 de material de viver va anar per una altra banda: productivitat estandarditzada i varietats de comercialitzaci\u00f3 f\u00e0cil. La Planta Fina no hi va entrar. Va quedar redu\u00efda a l’a\u00efllament de dos nuclis rurals, on va aguantar per una ra\u00f3 gens rom\u00e0ntica: servia per fer panses per a casa<\/strong>.<\/p>\n La baia de Planta Fina \u00e9s extremadament dol\u00e7a i de pell molt fina. Aquesta combinaci\u00f3 la fa ideal per assecar: la pansa resultant t\u00e9 pell prima, poca llavor i un dol\u00e7or intens. Els ra\u00efms que arribaven en bon estat sanitari anaven al secador; els que tenien un aspecte imperfecte es vinificaven. Ni panses ni vi es venien gaireb\u00e9: es consumien a nivell dom\u00e8stic, familiar. Aquesta economia d’autoconsum \u00e9s exactament el motiu pel qual la varietat no va desapar\u00e8ixer del tot quan el mercat va deixar de demanar-la.<\/p>\n Els dos supervivents porten nom propi. A Pedralba<\/strong>, a la vall mitjana del T\u00faria, la varietat es coneix com a Planta Fina de Pedralba i \u00e9s la que ha donat nom oficial al registre. A Almed\u00edjar<\/strong>, dins el Parc Natural de la Serra d’Espad\u00e0 i cap als 450 metres d’altitud, se’n diu Planta Fina d’Almed\u00edjar. Slow Food va incorporar la varietat a l’Arca del Gust precisament per aquesta situaci\u00f3: dos municipis, poques hect\u00e0rees, risc real de p\u00e8rdua.<\/p>\n La planta \u00e9s vigorosa i molt productiva, amb bona resist\u00e8ncia a la sequera i un comportament sanitari notablement s\u00f2lid davant plagues i malalties. Aquest perfil r\u00fastic explica que aguantara en sec\u00e0 interior sense atencions especials durant d\u00e8cades d’abandonament relatiu.<\/p>\n La Planta Fina es considera una varietat de qualitat capa\u00e7 de donar vins lleugers per\u00f2 marcadament arom\u00e0tics. El patr\u00f3 habitual: groc p\u00e0lid brillant amb reflexos verdosos, graduaci\u00f3 mitjana \u2014rarament exuberant\u2014, nas de poma verda i tocs florals blancs, boca directa, de pas net i acidesa continguda.<\/p>\n Aquest \u00e9s el punt on el celler decideix tot. Amb rendiments alts i verema anticipada, la Planta Fina dona un blanc simp\u00e0tic i poc m\u00e9s. Amb c\u00e0rrega controlada, veremes en el punt just i intervenci\u00f3 m\u00ednima \u2014fermentaci\u00f3 amb llevats ind\u00edgenes, poca o gens de correcci\u00f3\u2014 apareix una altra cosa: textura, sensaci\u00f3 glic\u00e8rica derivada d’aquella dol\u00e7or natural de la baia i un fons de fruita de pinyol i herba seca mediterr\u00e0nia. La pell fina obliga a manipular el ra\u00efm amb cura: premses suaus, poca maceraci\u00f3, temperatures baixes al transport.<\/p>\n El potencial de guarda \u00e9s mitj\u00e0, entre tres i cinc anys en els exemples m\u00e9s seriosos. No \u00e9s una varietat per a criances llargues en fusta nova; s\u00ed que respon b\u00e9 al formig\u00f3, al fust vell de gran format i a la fermentaci\u00f3 amb pells curta, que li aporta l’estructura t\u00e0nnica que la varietat no t\u00e9 per si mateixa.<\/p>\n La producci\u00f3 \u00e9s testimonial i concentrada en microcellers. A Pedralba, Vi\u00f1edos y Bodega Monsata Perdig\u00f3n<\/strong> (partida El Barranquillo) elabora la Planta Fina com a varietal \u2014el seu Pedralba Plantafina<\/em> \u00e9s una de les poques refer\u00e8ncies monovarietals existents\u2014 i tamb\u00e9 la incorpora en cupatge. A Almed\u00edjar, Bodega Alcovi<\/strong>, dins la Serra d’Espad\u00e0 i amb vinya en ecol\u00f2gic, la treballa en el seu blanc juntament amb Castellana i Sauvignon Blanc, precisament perqu\u00e8 no hi ha prou cep de Planta Fina per fer-ne un monovarietal: parlem de tirades al voltant de 1.200 botelles.<\/p>\n Que la varietat estiga autoritzada a la DO Val\u00e8ncia i figure a la llista de blanques admeses \u2014al costat de merseguera, macabeu, tortos\u00ed, planta nova o verdil\u2014 no s’ha tradu\u00eft en volum. La recuperaci\u00f3 real est\u00e0 en mans de viticultors de m\u00ednima intervenci\u00f3 que replanten a partir de selecci\u00f3 massal de ceps vells, no de material de viver certificat: senzillament, no n’hi ha en quantitat.<\/p>\n La combinaci\u00f3 d’arom\u00e0tica floral, cos mitj\u00e0 i acidesa moderada la col\u00b7loca en el terreny del receptari valenci\u00e0 de peix i arr\u00f2s. Funciona amb arr\u00f2s a banda<\/em>, all i pebre d’anguila, sepionet a la planxa, esgarrat de bacall\u00e0 i pebrera torrada. Els exemples amb pas curt per pells aguanten fideu\u00e0 de marisc i formatges de cabra tendres de la mateixa Serra d’Espad\u00e0. Amb les panses de la varietat, el cercle es tanca: pastisseria seca, ametlla marcona, formatge curat.<\/p>\n La Planta Fina de Pedralba no \u00e9s una varietat espectacular. \u00c9s una varietat \u00fatil, honesta i a un pas de desapar\u00e8ixer. Amb dues accessions registrades i dos cellers treballant-la, cada plantaci\u00f3 nova compta literalment.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Planta Fina de Pedralba: varietat blanca prefilox\u00e8rica documentada des de 1609, avui redu\u00efda a Pedralba i Almed\u00edjar. Hist\u00f2ria, ampelografia, perfil i celle<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[31],"tags":[],"class_list":["post-11184","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sin-categoria-es"],"yoast_head":"\nCom va sobreviure a la fil\u00b7loxera: dos pobles i el pansat<\/h2>\n
El doble \u00fas que la va salvar<\/h3>\n
Pedralba i Almed\u00edjar<\/h3>\n
Ampelografia i comportament al camp<\/h2>\n
\n
Perfil organol\u00e8ptic: lleugeresa arom\u00e0tica, no lleugeresa buida<\/h2>\n
Qui la treballa avui<\/h2>\n
Maridatge<\/h2>\n