La Bobal \u00e9s aut\u00f2ctona de l’altipl\u00e0 d’Utiel-Requena, a l’interior de Val\u00e8ncia. La seva pres\u00e8ncia a la comarca apareix documentada al segle XV a l’Espill o llibre de les dones<\/em> de Jaume Roig, metge valenci\u00e0. Aix\u00f2 la situa quatre segles i mig abans que la fil\u00b7loxera entr\u00e9s a la pen\u00ednsula: quan l’insecte va arribar, la Bobal ja era una varietat consolidada i amb nom propi.<\/p>\n El nom deriva del llat\u00ed bovale<\/em>, en refer\u00e8ncia a la forma del cap de bou \u2014una lectura que s’ha aplicat tant al perfil del ra\u00efm com al calibre gener\u00f3s de la baia. El nucli hist\u00f2ric de cultiu se situa entre Utiel-Requena, la Manchuela i la Ribera del J\u00facar, a cavall de les prov\u00edncies de Val\u00e8ncia, Conca i Albacete.<\/p>\n La llista de sin\u00f2nims \u00e9s el mapa de la seva dispersi\u00f3 comercial: benicarl\u00f3, provech\u00f3n, tinta de Requena, valenciana, bobos, raje\u00f1o, carignan d’Espagne o bobale di Spagna. Cada nom correspon a una ruta d’exportaci\u00f3 o a una comarca que la va adoptar com a pr\u00f2pia sense saber-ne l’origen.<\/p>\n La fil\u00b7loxera va entrar a Espanya el 1878 per tres focus simultanis: Girona, M\u00e0laga i la frontera portuguesa. A la Comunitat Valenciana no va arribar fins al 1912, quan es va estendre per Sagunt, Ll\u00edria i Requena. Aquest desfasament de m\u00e9s de tres d\u00e8cades \u00e9s clau: mentre Fran\u00e7a arrencava, Utiel-Requena vivia una expansi\u00f3 exportadora massiva, amb desenes de bodegues constru\u00efdes per abastir el mercat europeu de vi a granel, afavorida per la proximitat al port de Val\u00e8ncia.<\/p>\n Quan la plaga va arribar, la replantaci\u00f3 amb portaempelts americans es va fer de manera massiva i, sobretot, conservant la varietat: la Bobal es va mantenir com a cep majoritari en lloc de ser substitu\u00efda per material for\u00e0. Aquell material replantat encara treballa avui \u2014hi ha parcel\u00b7les que superen els 110 anys de vida\u2014 i la selecci\u00f3 massal es va fer a partir de ceps locals, no de clons comercials. Les bodegues familiars fundades en aquell context, com Vera de Estenas el 1919, s\u00f3n la baula que explica la continu\u00eftat.<\/p>\n La segona amena\u00e7a no va ser un insecte, sin\u00f3 el mercat. Durant bona part del segle XX la Bobal es va vendre a granel per aportar color i cos a vins que portaven un altre nom a l’etiqueta, o directament com a most concentrat. Els anys noranta i la primera d\u00e8cada dels dos mil van portar arrencades per plantar varietats internacionals. Tot i aix\u00f2, el patrimoni ha resistit: de les 20.054 hect\u00e0rees de Bobal inscrites a la DO Utiel-Requena, 8.432 \u2014un 42,5%\u2014 corresponen a vinya vella de m\u00e9s de 40 anys.<\/p>\n La Bobal \u00e9s un cep vigor\u00f3s i r\u00fastic, amb fulla mitjana-gran, pentalobulada i de si peciolar tancat. El ra\u00efm \u00e9s mitj\u00e0, c\u00f2nic i compacte; la baia, mitjana-grossa i esf\u00e8rica, amb pell gruixuda i c\u00e0rrega elevada d’antocians. Aquesta relaci\u00f3 pell-polpa explica dues coses: la capa gaireb\u00e9 negra dels seus vins i la seva hist\u00f2rica utilitat com a varietat \u00abde color\u00bb.<\/p>\n Al camp destaca per la resist\u00e8ncia a la sequera. L’arrelament \u00e9s profund i, en els s\u00f2ls d’argila i calc\u00e0ria de l’altipl\u00e0, permet al cep arribar a capes minerals inaccessibles per a un clon d’arrel superficial. L’altitud fa la resta: la DO Utiel-Requena t\u00e9 una mitjana de 720 metres, amb la cota baixa a 650 i la zona alta entre 900 i 1.000 metres. Les nits fresques d’estiu preserven l’acidesa i mantenen els graus alcoh\u00f2lics per sota de les varietats internacionals plantades al costat.<\/p>\nCom va travessar la fil\u00b7loxera<\/h2>\n
Ampelografia i comportament al camp<\/h2>\n