La garnatxa peluda \u00e9s una de les poques varietats que permeten explicar la hist\u00f2ria de la viticultura catalana sense rec\u00f3rrer a la nost\u00e0lgia. \u00c9s una mutaci\u00f3 som\u00e0tica de la garnatxa negra, documentada al territori molt abans que la fil\u00b7loxera arras\u00e9s el vinyar europeu, i avui torna a interessar per un motiu estrictament pr\u00e0ctic: dona vins amb menys alcohol i m\u00e9s acidesa que la seva germana negra, justament el que busca qualsevol viticultor que treballi sota un clima cada any m\u00e9s c\u00e0lid.<\/p>\n
La garnatxa peluda \u2014lledoner pelut<\/em> al Rossell\u00f3 i al Llenguadoc, lladoner pelut<\/em> o garnatxa grisa<\/em> segons la comarca\u2014 no \u00e9s una varietat independent en sentit gen\u00e8tic estricte: \u00e9s una mutaci\u00f3 de la garnatxa negra orientada, sobretot, cap a la pilositat. El revers de la fulla apareix cobert d’una borra densa i tomentosa que li dona nom i que, de manera gens anecd\u00f2tica, frena l’evaporaci\u00f3 de la planta.<\/p>\n Els ampel\u00f2grafs francesos (Galet, Lavignac) situen l’entrada del lledoner pelut a Fran\u00e7a ja a l’edat mitjana, portat pels pelegrins que tornaven de Sant Jaume de Compostel\u00b7la, i les an\u00e0lisis gen\u00e8tiques posteriors han confirmat l’origen catal\u00e0 de la mutaci\u00f3. A la Pen\u00ednsula es va estendre cap a l’Arag\u00f3 i cap a Castella-la Manxa, sempre com a acompanyant de la garnatxa negra dins la mateixa vinya.<\/p>\n La documentaci\u00f3 escrita prefilox\u00e8rica \u00e9s fragment\u00e0ria per\u00f2 eloq\u00fcent. A Gandesa, un testimoni del segle XVII deixa const\u00e0ncia d’una plantaci\u00f3 de moss\u00e8n Onofre Catal\u00e0 anomenada \u00abVernatxa\u00bb. Al Priorat, un text an\u00f2nim anterior a la crisi afirma tenir coneixement de cinquanta-sis esp\u00e8cies de ceps a la comarca i escriu que \u00aben lo nostre Priorat d’Escala Dei son les granaches les que son menos perjudicades del vent\u00bb. En aquell paisatge de vinya barrejada, la peluda no es plantava a part: creixia entremig, indistingible per a qui no gir\u00e9s la fulla.<\/p>\n La fil\u00b7loxera es detecta a Catalunya el 1879, a Rab\u00f3s d’Empord\u00e0, i triga poc m\u00e9s de dues d\u00e8cades a liquidar el vinyar de peu franc. La garnatxa peluda va sobreviure per tres vies molt concretes.<\/p>\n La primera, la vinya barrejada: en replantar sobre peu americ\u00e0, els pagesos van empeltar el material que tenien a m\u00e0 de les seves pr\u00f2pies parcel\u00b7les, i la peluda hi va viatjar de manera passiva dins la selecci\u00f3 masal de \u00abgarnatxa\u00bb. La segona, l’a\u00efllament: comarques marginals i pobres \u2014Terra Alta, la Fatarella, Batea, l’interior del Priorat i el Montsant, Alella, l’Alt Empord\u00e0\u2014 van conservar aquest material sense pressi\u00f3 de mercat per substituir-lo. La tercera, la seva pr\u00f2pia longevitat: la varietat tolera especialment b\u00e9 les malalties de la fusta com l’esca (Stereum hirsutum<\/em>) i el bra\u00e7 mort (Eutypa lata<\/em>), fet que explica la vellesa inusual d’aquests ceps i que encara avui trobem parcel\u00b7les centen\u00e0ries dempeus.<\/p>\n El gruix del cultiu \u00e9s catal\u00e0. La DO Terra Alta \u20141.255 viticultors i unes 5.800 hect\u00e0rees\u2014 t\u00e9 la garnatxa blanca, la negra i la peluda com a varietats predominants, i \u00e9s probablement el territori on la peluda t\u00e9 m\u00e9s pres\u00e8ncia hist\u00f2rica, encara que sempre minorit\u00e0ria. Al Montsant i al Priorat apareix en parcel\u00b7les velles de vinya barrejada, i a Alella s’ha recuperat en projectes de mem\u00f2ria vit\u00edcola com el vi Badiu, de Badalona. Al Consell Regulador de la DO Empord\u00e0 figura entre les varietats autoritzades, on la garnatxa local \u2014el lledoner\u2014 resisteix la tramuntana i els s\u00f2ls magres i pedregosos.<\/p>\n A l’altra banda de l’Albera la traject\u00f2ria \u00e9s mesurable: de 212 hect\u00e0rees el 1979 va passar a xifres properes a les 370-450 hect\u00e0rees, concentrades als Pirineus Orientals (uns 188 ha) i a l’Aude (uns 163 ha). Est\u00e0 admesa en denominacions com C\u00f4tes du Roussillon, C\u00f4tes du Roussillon Villages, Maury, Corbi\u00e8res, Minervois, Faug\u00e8res i Saint-Chinian. Sumant els dos estats, la superf\u00edcie mundial no arriba a les mil hect\u00e0rees: parlem d’una varietat confidencial.<\/p>\n La comparaci\u00f3 amb la garnatxa negra \u00e9s el millor punt de partida. La peluda dona vins amb menys intensitat colorant, graduaci\u00f3 m\u00e9s moderada i acidesa m\u00e9s alta, gr\u00e0cies a baies petites de pell gruixuda i a una acumulaci\u00f3 de sucres m\u00e9s lenta. El color acostuma a ser un rob\u00ed mitj\u00e0, sovint amb evoluci\u00f3 r\u00e0pida cap a tons teula.<\/p>\n Arom\u00e0ticament es mou entre la fruita vermella fresca, la regal\u00e8ssia, el pebre i un fons herbaci i silvestre, amb un cert car\u00e0cter salvatge que els cellers de m\u00ednima intervenci\u00f3 han aprofitat sense maquillar-lo. En boca \u00e9s m\u00e9s a\u00e8ria i delicada que la garnatxa negra, amb tanins fins i final sal\u00ed. El punt feble hist\u00f2ric \u00e9s la tend\u00e8ncia oxidativa: durant d\u00e8cades es va relegar als cupatges precisament per aix\u00f2, i encara avui exigeix control d’oxigen i verema en el punt exacte.<\/p>\n El potencial de guarda ha quedat demostrat. El Teixar, monovarietal de garnatxa peluda del celler Vinyes Dom\u00e8nech (Cap\u00e7anes, DO Montsant), va sortir al mercat amb l’anyada 2004, en un moment en qu\u00e8 la garnatxa es considerava massa oxidativa per a criances llargues; vint anys despr\u00e9s, en tast vertical, aquella 2004 continuava viva. La lli\u00e7\u00f3 \u00e9s clara: amb vinya vella, rendiment baix i extracci\u00f3 mesurada, la peluda envelleix.<\/p>\n Vinyes Dom\u00e8nech<\/strong> (Cap\u00e7anes, Montsant) \u00e9s la casa que ha convertit la varietat en icona amb El Teixar. El projecte germ\u00e0, Empelts de Garnatxa Peluda, il\u00b7lustra b\u00e9 el treball de conservaci\u00f3: el 2011 van empeltar un cep de cabernet sauvignon amb una selecci\u00f3 masal de les garnatxes peludes m\u00e9s velles del Teixar per aprofitar la profunditat de les arrels i protegir-ne el material gen\u00e8tic; de la verema de 2017 en van sortir 2.000 ampolles. La parcel\u00b7la \u00e9s una terrassa orientada al nord a 400 metres d’altitud, de s\u00f2l argilocalcari amb pres\u00e8ncia de loess, certificada ecol\u00f2gica pel CCPAE i biodin\u00e0mica.<\/p>\n A la Terra Alta, Altavins Viticultors<\/strong> ha situat la peluda al centre del projecte personal de Joan Arruf\u00ed, Vinerel\u00b7les: cinc monovarietals de vinyes velles de la propietat \u2014garnatxa peluda, garnatxa blanca, brisat de garnatxa blanca, macabeu i carinyena\u2014 pensats per llegir la tipicitat de cada terrer i altitud; el projecte va guanyar el Premi Vinari a la millor etiqueta el 2024. Al mateix territori, el Celler La Botera<\/strong> (Batea) treballa parcel\u00b7les velles de peluda. Al Priorat, En N\u00fameros Vermells<\/strong> n’elabora un monovarietal molt buscat i Alfredo Arribas<\/strong> la incorpora als seus vins de varietats recuperades.<\/p>\n La combinaci\u00f3 de graduaci\u00f3 moderada, acidesa viva i tanins fins la fa una de les garnatxes m\u00e9s vers\u00e0tils a taula. Funciona amb arrossos de muntanya i de verdures, amb conill amb all i oli o amb romesco, amb embotits curats poc greixosos i amb formatges de cabra semicurats. Els exemplars m\u00e9s estructurats i de guarda aguanten carn a la brasa, xai al forn i guisats amb bolets. Servir-la entre 14 i 16 \u00b0C: per damunt es perd la tensi\u00f3 que la fa interessant.<\/p>\n La garnatxa peluda no \u00e9s una curiositat ampelogr\u00e0fica. \u00c9s material prefilox\u00e8ric viu, adaptat a la secada i a la calor, que dona vins frescos on la garnatxa negra ja comen\u00e7a a passar-se de punt. Que en quedin menys de mil hect\u00e0rees al m\u00f3n \u00e9s exactament el motiu pel qual val la pena beure-la.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Origen, superviv\u00e8ncia a la fil\u00b7loxera, ampelografia i productors de la garnatxa peluda: menys de 1.000 ha al m\u00f3n, vins amb menys alcohol i m\u00e9s acidesa.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-11179","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized"],"yoast_head":"\nCom va sobreviure la fil\u00b7loxera<\/h2>\n
Ampelografia: els trets que la identifiquen<\/h3>\n
\n
On es conrea avui<\/h2>\n
Perfil organol\u00e8ptic: menys color, menys alcohol, m\u00e9s tensi\u00f3<\/h2>\n
Productors de refer\u00e8ncia<\/h2>\n
Maridatge<\/h2>\n